DE BOTSWANA AL PARADÍS FISCAL: EL DECLIVI DE JUAN CARLOS I

( MARC TORO )Quan Joan Carles I va abdicar, es va retirar de la vida pública i, a partir d’ara, no cobrarà més els gairebé 200.000 euros que percebia anualment dels pressupostos de l’Estat. Ho va anunciar fa una setmana el seu fill, FelipVI, en una decisió històrica per intentar aïllar la Casa del Rei (i ell mateix) de l’enèsim episodi de desprestigi (i presumpta corrupció) de la monarquia espanyola. La metxa que es va encendre fa vuit anys amb una polèmica cacera a l’Àfrica ha fet esclatar la bomba últimament amb una situació més greu: milions de dòlars en paradisos fiscals procedents de presumptes comissions de l’Aràbia Saudita. I pel camí, una disculpa carn de paròdia, gravacions que apunten a fets delictius i un leitmotiv que porta per nom Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant del rei emèrit.

De fet, l’empresària alemanya d’origen danès i el seu fill Alexander formaven part de l’expedició de Joan Carles I a Botswana l’abril del 2012. El monarca, de llavors 74 anys, hi va viatjar per caçar elefants. La seva afició a matar animals no era desconeguda, però mai abans s’havia gastat uns 50.000 euros per fer-ho en plena crisi econòmica a Espanya. “L’atur juvenil em fa perdre la son”, havia dit un mes abans. La flagrant contradicció no hauria sortit a la llum si no fos perquè el cap d’estat va caure i es va trencar el maluc durant el viatge. La Casa del Rei va informar de la lesió, que el va fer tornar abans d’hora, precisament el dia 14 d’abril, data en què es commemorava el 81è aniversari de la República.

Ingressat i operat a l’Hospital San José de Madrid, on li van posar una pròtesi, dies després va mirar d’aplacar la polèmica amb una frase que ha quedat per a la història. “Ho sento molt. M’he equivocat i no tornarà a passar”, va dir quan va ser donat d’alta. Però el seu declivi ja havia començat: feia només mig any que la monarquia havia suspès per primera vegada, amb un 4,9, al baròmetre del CIS, just abans que la Casa del Rei apartés dels actes oficials el gendre del rei i duc de Palma, Iñaki Urdangarin, imputat pel cas Nóos juntament amb la infanta Cristina. El rei “no va opinar, assessorar, autoritzar o avalar les activitats de Nóos”, va assegurar l’exjugador d’handbol en la seva segona declaració davant del jutge, el febrer del 2013.

Els vincles amb el cas Nóos

La sentència que el va condemnar a sis anys i tres mesos de presó per prevaricació, frau, tràfic d’influències i delictes contra la hisenda pública -i que va absoldre la infanta- va arribar el 2017 sense esquitxar Joan CarlesI. D’indicis, però, no en faltaven. Diversos investigats van esmentar el monarca com a peça clau per al finançament de l’institut que dirigia el seu gendre, i segons va afirmar posteriorment el magistrat instructor del cas, José Castro, si el monarca hagués participat al judici “hauria hagut de declarar més com a imputat que com a testimoni”. Els presumptes vincles amb la trama corrupta, juntament amb la seva delicada salut i l’auge de formacions com Podem que qüestionaven obertament el règim monàrquic del 78, van empènyer Joan Carles I a l’abdicació el 2 de juny del 2014, amb 76 anys. “Vull el millor per a Espanya, a la qual he dedicat la meva vida sencera”, va dir en el seu comiat, però es podia llegir entre línies el perquè del seu adeu: “El meu fill Felip, hereu de la Corona, encarna l’estabilitat”. La que feia temps que faltava a la Casa del Rei.

El pas al costat, però, no va aturar els escàndols. Noves acusacions contra Joan Carles I sortirien a la llum el 2018, quan mitjans espanyols van publicar converses gravades a Londres el 2015 entre l’amant del monarca i l’excomissari José Manuel Villarejo. L’empresària alemanya, que ha denunciat pressions dels serveis secrets espanyols per no revelar la informació, assegurava que Joan Carles I l’havia utilitzat com a testaferro per amagar patrimoni a l’estranger. I encara més: que el rei havia cobrat una milionada en comissions del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita pel contracte del tren d’alta velocitat -adjudicat a un grup d’empreses espanyoles- entre Medina i la Meca. Els àudios van originar una investigació a l’Audiència Nacional, però va ser arxivada el mateix any al·legant que faltaven “indicis racionals de delicte”. El cas dels diners saudites, 65 milions dels quals es van donar a Corinna i el seu fill just després de l’escàndol de Botswana -el banc suís no se’n volia fer càrrec-, se’l van quedar tant la Fiscalia Anticorrupció com el ministeri públic suís. I la resta ja és història.

L’escut constitucional i polític

Segons va publicar el diari Tribune de Genève a principis d’aquest mes, el rei hauria ingressat els diners rebuts (100 milions de dòlars) en un compte a Ginebra a nom d’una fundació panamenya de la qual era l’únic beneficiari, i aquest últim detall va ser esmenat la setmana passada pel The Sunday Telegraph : Felip VI era el segon beneficiari del compte. La informació, coneguda per l’actual monarca des de fa almenys un any, no el va portar a moure fitxa públicament fins diumenge, en plena emergència sanitària i amb tota l’atenció mediàtica centrada en les mesures per frenar la propagació del coronavirus.

La seva decisió, més simbòlica que pràctica, va passar per renunciar a l’herència del seu pare -només és efectiu si ha mort- i per retirar-li la retribució econòmica. L’estatus del rei emèrit, artífex de la Transició per a uns i hereu de Franco per a d’altres, queda en escac vuit anys després de Botswana, quan ja en té 82 i fa gairebé un any que s’ha retirat de la vida pública. Però la “inviolabilitat” que li brinda la Constitució i avala el bipartidisme PSOE-PP li permet escapar per ara de l’escrutini polític al Congrés i, de moment, de la justícia. A ell i, pel que pugui ser, també a Felip VI.
Informa:ARA.CAT (22-3-2020)

158 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: