DE DEBÒ QUE EL PROBLEMA DEL CATALÀ ES LIMITA AL 25% ?

2De debò que el problema del català es limita al 25%?”.
( TONI STRUBELL )

Perdoneu, però per molt que em sembli una aberració la sentència del Suprem del 25%, que trenca el consens i la capacitat dels catalans per organitzar el seu model educatiu. Em sembla evident que el problema per a la supervivència del català –d’això és tracta, no?- va molt més enllà de les decisions “supremacistes” de Madrid. És evident que el model d’Immersíó Lingüística no funciona i porta anys sense complir els seus més bàsics objectius. I això és així perquè la classe política catalana no ha dedicat ni un segon d’interès a tractar en profunditat del tema. El problema fa anys que l’hem vist créixer i no recordo que cap Consellera/a de Cultura hi hagi mostrat realment interès per abordar el problema com es mereixia. No estem creant una societat de nous catalanoparlants actius i cada cop es fa més difícil per als alumnes fer vida en català, ni tan sols per als qui més vegin la naturalitat/necessitat de fer-ho.

La situació de la societat catalana em recorda cada cop més la que em vaig trobar quan vaig refugiar-me al País Basc després del fiasco de la Transició a casa nostra. Vaig trobar una societat on la gent s’acomiadava amb un “agur” però que poc ús feia de la llengua fora dels ambients més rurals de les poblacions menors, sobretot de Guipúscoa i Biscaia. És una situació no tan diferent a la que tenim avui a casa nostra avui amb l’agreujant que aquí no és perquè els joves no en sàpiguen, sinó perquè no hi veuen cap necessitat. El català cada cop és més un exotisme desprovist de lleialtat de pertinença, cor i emotivitat. El problema és que els joves catalans no tenen cap “raó” indefugible per fer la vida en català més enllà del que els puguin orientar els seus pobres mestres. No tenen ni eines per fer-ho. El govern català, que no pren mesures ni promou debat i missatges efectius en aquesta àrea des de fa molt de temps, ha assistit impassible a la desertització de l’espai comunicatiu i lúdic dels joves catalans en llengua catalana. I això és gravíssim. No s’han produït massivament productes per a ocupar les vides dels joves catalans, que lògicament, les han buscat en altres idiomes. Ara serà molt complicat recuperar una realitat que en el passat el Club Super Tres havia servit entre els més joves. Però ara és en You-Tube, en el món digital i dels influencers que els joves es mouen, i aquí l’atenció del govern ha estat tardà i poc convincent. Per assegurar el futur del català –així de dramàtic- caldrà moure cel i terra i posar-nos-hi tots i totes.
Informa:RACOCATALA.CAT (7-XII-2021)

83 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: