DE GARZÓN ALS CDR: RELATS TERRORISTES PER CRIMINALITZAR INDEPENDENTISTES

( NOCILÀS TOMÀS )

Fa tot just tres mesos, set membres dels CDR eren empresonats sota l’acusaciĂł de pertinença a organitzaciĂł terrorista, fabricaciĂł i tinença d’explosius i conspiraciĂł per a causar estralls. El relat, que apuntalaven els principals mitjans espanyols, era terrorĂ­fic: no nomĂ©s havien creat una banda armada anomenada ERT (Equips de Resposta TĂ ctica) sinĂł que fins i tot els havien trobat explosius —primer Goma2 i desprĂ©s termita— en els escorcolls practicats per ordre de l’AudiĂšncia Nacional. Fins i tot apareixien fotografies seves armats en portades de diaris de tirada estatal. El judici ja semblava fet.

Tres mesos mĂ©s tard, el mateix tribunal ja ha alliberat cinc dels sets acusats en menys d’una setmana: Guillem Xavier Duch, Eduard GarzĂłn, Txevi Buigas, Ferran Jolis i Alexis Codina. Ho ha fet sota fiances ridĂ­cules, sobretot tenint en compte els cĂ rrecs que se’ls imputen: entre els 5.000 i els 10.000 euros, que han pogut abonar sense gaires obstacles. Encara en queden dos a la presĂł de Soto del Real, que encara no han arribat fins al trĂ mit de la vista d’apel·laciĂł.

Han estat alliberats fins i tot aquells que com Codina, segons la GuĂ rdia Civil, tenien explosius. Ara els jutges, en la seva interlocutĂČria parlen d’una “objectiva inexistĂšncia d’explosius”. Puntualitzen que van trobar “Ășnicament substĂ ncies que degudament barrejades i seguint els corresponents procediments tĂšcnics podrien arribar a convertir-se en explosius”. Aquella fotografia armat de Codina era de deu anys enrere, en una festa amb amics, amb una pistola trencada de paintball.

PerĂČ el mal, que era la creaciĂł d’un relat que vinculi l’independentisme amb la violĂšncia –i amb un delicte tan greu com el terrorisme–, ja estava fet. El context: a les portes de la sentĂšncia del procĂ©s. Aquella mateixa setmana La RazĂłn entrevistava uns suposats guĂ rdies civils a Catalunya que deien que “ja Ă©s pitjor que el PaĂ­s Basc” i l’ABC assegurava que “Torra va planejar amb els CDR prendre el Parlament desprĂ©s de la sentĂšncia de l’1-O”. El Mundo va arribar a titular l’endemĂ  de les detencions que “els CDR ultimaven un atemptat terrorista a Catalunya el Dia D​”. Des de La Moncloa ja exigien al president de la Generalitat que condemnĂ©s qualsevol “potencial” terrorisme com el que omplia telenotĂ­cies. Tres mesos desprĂ©s, tot i que encara amb una investigaciĂł oberta, gran part del relat s’ha esvaĂŻt.

Aquest, perĂČ, no Ă©s el primer cas d’aquestes caracterĂ­stiques. Abans els CDR ja van veure el cas de la Tamara Carrasco i l’AdriĂ . TambĂ© en una operaciĂł ordenada abans per l’AudiĂšncia Nacional, l’abril del 2018, la GuĂ rdia Civil va detenir la Tamara (l’AdriĂ  va marxar a l’exili belga), investigada per terrorisme i rebel·liĂł. A ella li van imposar com a mesura cautelar no poder sortir de Viladecans, el seu municipi de residĂšncia. Al cap de set mesos, la causa va ser traslladada a Catalunya i reduĂŻda a possibles desordres pĂșblics. Les proves eren poc mĂ©s que un xiulet groc i una captura pantalla de Google Maps.

GarzĂłn, Altsasu…
Abans de Catalunya, perĂČ, tot aixĂČ ja s’ha viscut a l’Estat espanyol, especialment a Euskal Herria. Un dels casos mĂ©s rellevants Ă©s el macrosumari 19/98, instruĂŻt pel llavors jutge de l’AudiĂšncia Nacional Nacional Baltasar GarzĂłn. El magistrat va arribar a ordenar la detenciĂł de 76 persones de diverses organitzacions acusades de ser l’”entorn d’ETA”, com la coordinadora AEK, d’ensenyament d’euskera a persones adultes. TambĂ© Ă©s el cas de la FundaciĂł Joxemi Zumalabe, que va ser acusada de fomentar la desobediĂšncia civil per un manifest. Els seus membres van ser condemnats a penes d’entre nou i onze anys de presĂł per integraciĂł en organitzaciĂł terrorista, i alguns d’ells no van poder eludir-la. Nou anys desprĂ©s, el Tribunal Suprem va absoldre’ls a tots. TambĂ© va rebaixar la pena als altres 38 condemnats en aquella macrocausa.

El mateix va passar amb el cas mĂ©s recent dels vuit joves de la localitat navarresa d’Altsasu, a qui la Fiscalia va acusar durant tot el procediment per terrorisme per una baralla de bar amb uns guĂ rdies civils fora de servei. Els joves, vinculats a l’esquerra abertzale, encara compleixen llargues penes de presĂł, que arriben fins a nou anys i mig, desprĂ©s que el Suprem les rebaixĂ©s lleugerament en eliminar l’agreujant per discriminaciĂł (contra la GuĂ rdia Civil).
Informa:ELNACIONAL.CAT (28-12-2019)

234 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: