DE GONZ√ĀLEZ A SANCHEZ: LA DEIXADESA D’ESPANYA AMB NISSAN

Hi ha qui diu que Nissan marxa de Catalunya per raons pol√≠tiques i de deixadesa per part de l’estat espanyol. D’altres ho atribueixen a causes de producci√≥ i a l’enfonsament d’un sector que fa temps que necessita una reinvenci√≥ de cap a peus, i d’un pa√≠s que encara no est√† preparat per avan√ßar tecnol√≤gicament com ho requereix. Tamb√© hi ha qui parla de Carlos Ghosn i de l’alian√ßa Nissan-Renault-Mitsubishi, o del viratge de la multinacional japonesa cap al mercat nord-americ√†. Segurament no hi ha una √ļnica ra√≥, i s√≥n m√ļltiples els motius de la decisi√≥ del tancament a Espanya, si b√©, en tots, la manca d‚Äôuna aposta clara per part del govern espanyol √©s definitiva. Fa temps que les plantes catalanes s√≥n una mort anunciada, per√≤, qu√® ens ha portat fins aqu√≠?

Inversió i promeses
La hist√≤ria de Nissan a Catalunya s’inicia fa quaranta anys amb un Jordi Pujol que estrenava cadira al capdavant de la Generalitat i que, si l’hemeroteca no enganya, “va ser clau en les relacions amb √Äsia, principalment amb el Jap√≥”, juntament amb l’empresari Juan Echevarr√≠a. De fet, el 1990 en una trobada a T√≤quio, el primer ministre japon√®s Toshiki Kaifu apuntava Pujol com l’home indispensable per les relacions entre el pa√≠s asi√†tic i Espanya. Va ser amb Pujol i Echevarr√≠a que Nissan va adquirir participacions de Motor Ib√©rica i va engegar la planta de la Zona Franca. En aquell moment al capdavant del govern espanyol hi havia Felipe Gonz√°lez, recentment pol√®mic per la seva suposada relaci√≥ amb els GAL.

Tot i les bones relacions entre Pujol i Gonz√°lez, un exdirectiu de Nissan, que prefereix mantenir l’anonimat, explica a aquest diari que Felipe Gonz√°lez va ser el primer a perdre una inversi√≥ important de la multinacional japonesa. Segons la font, als anys vuitanta, “Nissan volia obrir un nou centre d’investigaci√≥ i apostava per Barcelona, per√≤ Felipe Gonz√°lez no va voler invertir el que demanava Nissan i al final es va acabar fent a Anglaterra”. Va ser el moment en qu√® Anglaterra va comen√ßar a agafar for√ßa per a Nissan, per√≤ el punt d’inflexi√≥ va venir m√©s tard, durant el govern de Rodr√≠guez Zapatero.

Clos, Zapatero, Ghosn i “el punt d’inflexi√≥”

Nissan va seguir invertint a Espanya i a Catalunya, i va obrir les plantes de Montcada i Reixac i de Sant Andreu de la Barca per donar suport a una Zona Franca que li quedava cada vegada m√©s petita. Era l’√®poca dol√ßa per al vehicle privat, tant, que el 2007 la planta catalana arribava al seu m√†xim de producci√≥: 193.000 vehicles. Veient el bon ritme de les plantes, la multinacional japonesa ‚ÄĒque ja des del 1999 formava part del conglomerat Nissan-Renault liderat per Carlos Ghosn‚ÄĒ tenia previst invertir 400 milions a Barcelona entre el 2008 i el 2010, amb intenci√≥ de fer-hi un centre log√≠stic i tamb√© traslladar la producci√≥ que es feia a Luton (Gran Bretanya) a una nova planta a Igualada.

Era per aquella √®poca, el 2006, quan Jos√© Montilla rellevava Pasqual Maragall com a president de Catalunya, i el fins aleshores alcalde de Barcelona Joan Clos heretava de Montilla la cartera d’Ind√ļstria del govern central presidit per Jos√© Luis Rodr√≠guez Zapatero. Un ball de cadires que ha estat m√©s que q√ľestionat al llarg dels anys, i la llarga llista de p√≠fies de Clos al capdavant del ministeri han sigut m√©s que pol√®miques. La idea de Ghosn d’aquesta inversi√≥ amb nova planta a Igualada requeria a canvi una millora de les infraestructures vi√†ries, que consistia en una ampliaci√≥ fins a Igualada de la l√≠nia ferrovi√†ria que utilitzava Seat per donar sortida a la seva producci√≥ i que resultaria fonamental per a la nova planta.

El govern de Zapatero no va atendre la demanda, tampoc Montilla va fer res per evitar-ho i, segons el que comenten fonts d’aquest diari, el punt d’inflexi√≥ va ser una reuni√≥ que es va produir a la planta de Nissan d’√Āvila, on Zapatero, Clos, l’aleshores director de Nissan Motor Ib√©rica Jos√© Vicente de los Mozos i tamb√© Carlos Ghosn, entre altres alts c√†rrecs, havien de parlar sobre aquest tracte que, en un principi, “ja estava pr√†cticament fet”. Segons fonts properes a les negociacions d’aquell moment, “la reuni√≥ va acabar molt malament”, Ghosn i De los Mozos “en van sortir molt enfadats” i la inversi√≥ no es va produir. Ning√ļ ha sabut relatar exactament qu√® va passar en aquella conversa, tot i que diverses fonts apunten cap a Clos i les infraestructures, per√≤ el que s√≠ que asseguren √©s que “aquell va ser el punt d’inflexi√≥ de la davallada de Nissan a Catalunya”. Aquell projecte no es va acabar produint i, en canvi, es va fer a Anglaterra, que de mica en mica s’ha anat quedant la major part de la producci√≥ de Nissan a Europa.

Des d’aquell moment, Nissan Motor Ib√©rica va comen√ßar a decaure. Les plantes de Sunderland i la resta d’angleses es van comen√ßar a quedar amb la producci√≥ i, tal com apunta l’exdirectiu, “a Nissan Europa fa molt temps que hi manen els anglesos i Barcelona estava sentenciada, √©s la planta menys productiva perqu√® no s‚Äôhi ha invertit”. Amb tot, assegura que les dues plantes de Renault a Valladolid i la d‚Äô√Ävila de Nissan “van rebre moltes subvencions a fons perdut des de la Junta de Castella i Lle√≥, i en canvi les de Catalunya molt menys i amb unes condicions molt diferents”, explica l’exdirectiu. Per la seva banda, el president de Fecavem, Jaume Roura, assegura a ElNacional.cat que “el govern espanyol de cada etapa hauria d’haver estat m√©s atent a Nissan, per√≤ tamb√© cal dir que la decisi√≥ de la multinacional no √©s d’avui per dem√† i fa anys que vol marxar”.

La manca de visi√≥ espanyola: “Anem 10 anys tard”

A totes les anades i vingudes de reunions frustrades i inversions promeses, hi apareix un altre entrebanc: la renovaci√≥ indiscutible del sector. La necessitat d’apostar per un vehicle m√©s sostenible i adaptar la infraestructura del pa√≠s tamb√© juga un paper important en la decisi√≥ de Nissan, segons apunta la f√≠sica i vocal de la Fundaci√≥ Renovables, Assumpta Farran. “Hi ha hagut un problema de manca de visi√≥, que √©s el que requereix la pol√≠tica industrial, i sovint √©s m√©s important que la manca d‚Äôinversi√≥”, explica.

Farran apunta principalment als governs del PP, comen√ßant pel de Jos√© Mar√≠a Aznar, en el qual “es van comen√ßar a penalitzar les energies renovables i fins ara”. Segons la f√≠sica, les fusions i els reagrupaments com el de Nissan-Renault-Mitsubishi plantegen un canvi absolut d‚Äôorientaci√≥ que no es produeix de fa 15 dies, sin√≥ de fa 10 anys, i qui m√©s qui menys en el govern ha posat el cap sota l‚Äôala”, critica. “S’ha fet un ludisme des de l‚ÄôEstat, i aix√≤ √©s desastr√≥s”.

De fet, un dels principals projectes de Nissan era el vehicle el√®ctric i projectes lligats a les energies renovables, i segons explica Farran, “fa aproximadament 6 anys que t√© un programa totalment lligat a l‚Äôenergia” per acabar esdevenint una energ√®tica com pot ser Tesla, m√©s enll√† d’una automobil√≠stica. No oblidem, de fet, que durant molts anys va ser Nissan el primer productor de vehicle el√®ctric. Farran destaca la iniciativa de l’estrat√®gia de mobilitat el√®ctrica MOVELE, impulsada per Zapatero el 2009, i la iniciativa IVECAT de la Generalitat el 2010, que proposava l’impuls del vehicle el√®ctric. Aleshores, per√≤, el 2011 el govern del PP de Mariano Rajoy i el ministre d’Ind√ļstria Jos√© Manuel Soria van decidir oblidar el pla MOVELE i es va substituir pel pla PIVE, que en comptes d’apostar pel cotxe el√®ctric suposava un pla de renovaci√≥ de cotxes t√®rmics, “pel qual es va omplir el mercat de cotxes SUV”.

Segons Farran, aquest va ser un punt d’inflexi√≥ que va aturar l’aven√ß cap a la mobilitat el√®ctrica, deixant Espanya a la cua de la Uni√≥ Europea en demanda de vehicle el√®ctric i en infraestructura de rec√†rrega. Aquesta mentalitat tradicional i enrocada en el sistema el√®ctric del darrer segle xocava amb el projecte de Nissan, que es trobava orfe de l’ecosistema que necessitava per dur-lo a terme, com per exemple el projecte d’un sistema per emmagatzemar a les bateries dels cotxes l’energia solar generada als edificis, per despr√©s poder-la tornar a la xarxa. Projectes com aquest no tenien bon pron√≤stic a un pa√≠s on es penalitzava l’autoconsum i s’obstaculitzava el progr√©s, com va passar amb l’impost al sol i les campanyes contra les renovables liderades directament pel PP.

Donada la situaci√≥, “portem deu anys de desavantatge i ara les empreses i els pa√Įsos han de concentrar esfor√ßos”. “Nissan s’ha trobat orfe de l‚Äôecosistema que necessitava per al seu projecte, per√≤ s√≠ que hi √©s a Anglaterra, on tenen tamb√© una normativa el√®ctrica que permet fer moltes m√©s coses, per tant, √©s normal que prefereixin produir all√†”, assevera la patrona de Renovables. “Aqu√≠ el marc regulador no permet fer moltes coses, anem deu anys tard i aix√≤ √©s un desavantatge abismal, i Nissan tot i que volia fer la seva aposta aqu√≠, les pol√≠tiques del PP ho van posar molt dif√≠cil”.

I ara què?

Arribats a aquest punt, totes les fonts consultades per aquest mitj√† consideren que el tancament de Nissan no t√© marxa enrere, per√≤ en paraules de l’exdirectiu, “s‚Äôhauria d‚Äôintentar salvar el centre t√®cnic que queda a Barcelona perqu√® treballa no nom√©s a nivell local, sin√≥ per a tots els projectes de Nissan al m√≥n. Hi ha una inversi√≥ brutal feta i jo crec que es podria salvar”, assevera.

En paraules del president de Fecavem, Jaume Roura, “Pedro S√°nchez ha presentat un pla per a l’autom√≤bil que est√† b√©, per√≤ que arriba tard” i, segons Assumpta Farran, “s’hauria pogut evitar, per√≤ no es va fer gaire res”. Segons Farran, “tot i que el govern de S√°nchez s’est√† posant les piles amb la pol√≠tica industrial i energ√®tica, ha arribat tard perqu√® ara les decisions industrials ja s’han pres”.

Segurament Pedro S√°nchez va arribar al govern que Nissan ja tenia pensat tancar Barcelona i √©s dif√≠cil saber si amb m√©s inversi√≥ per part del govern espanyol l’automobil√≠stica s’ho hauria repensat. Els m√©s cr√≠tics asseveren que S√°nchez va patinar “perqu√® no va anar a parlar amb qui havia de parlar, que era al Jap√≥”, i no s’acaba d’entendre que despr√©s d’una reuni√≥ al F√≤rum de Davos, el mateix Pedro S√°nchez assever√©s que “Nissan a Barcelona estava assegurada”.

Sigui com sigui, el m√©s probable √©s que Nissan tanqui a Catalunya, i depenent de l’acord del Brexit, tamb√© tancar√† a Anglaterra. La marxa de Catalunya suposar√† una sagnia de llocs de treball de m√©s de 20.000 entre directes i indirectes, i la p√®rdua d’una de les ind√ļstries m√©s potents a Espanya.
Informa:ELNACIONAL.CAT (21-6-2020)

180 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: