DE L’EROSIÓ DE BORRÀS AL ROL ASCENDENT DE GIRÓ: COM ESTÀ JUNTS UN ANY DESPRÉS DEL 14-F

“De l’erosió de Borràs al rol ascendent de Giró: com està Junts un any després del 14-F”.
L’afer Juvillà té conseqüències en el lideratge de la presidenta del Parlament, també en clau interna, mentre el conseller d’Economia guanya pes entre el grup de dirigents governamentals del partit
( ORIOL MARCH )
Un any, en política, és una eternitat. Temps més que suficient per confrontar el programa electoral amb la realitat, per observar quins lideratges pugen i quins baixen, i també per observar tendències de fons. Junts és un partit relativament nou -va néixer, formalment, l’estiu del 2020-, però les seves arrels són profundes i serveixen per explicar els equilibris interns existents. Un any després de les eleccions del 14-F, la formació que lidera Carles Puigdemont presideix el Parlament, ocupa carteres especialment rellevants -la vicepresidència, Economia, Acció Exterior, Salut, Drets Socials i Justícia- i encara les eleccions municipals amb voluntat hegemònica. Des de la formació de l’executiu, i especialment en les últimes setmanes, la tendència passa per l’existència de soroll al voltant de Laura Borràs i per la constatació d’un rol ascendent de Jaume Giró des de la conselleria d’Economia, on va arribar apadrinat per Jordi Sànchez.

Una de les primeres decisions que va prendre Borràs després de quedar tercera a les eleccions va ser descartar entrar al Govern i fer camí cap a la presidència de la cambra, segona autoritat del país i, en certa manera, contrapoder no només a Pere Aragonès, sinó també a sectors del seu partit. L’afer de les llicències d’edat, destapat pel diari Ara, ja va erosionar la seva figura, però el peatge encara ha estat més elevat en el cas de l’escó de Pau Juvillà, finalment desposseït de la seva acta com a diputat de la CUP. “Les coses no s’han fet bé”, va indicar Sànchez, secretari general de Junts, en una entrevista aquest dimarts a Catalunya Ràdio. Tampoc ha estat del gust de tot el partit la presència de Borràs a la Meridiana el cap de setmana passat, amb el seu entorn més immediat. Els silencis de la cúpula del partit sobre els dos episodis han estat sonors.

Tanmateix, dirigents consultats per NacióDigital sostenen que continua tenint “suport incontestable” per part de les bases, que la van escollir amb entusiasme com a candidata efectiva davant Damià Calvet, ara president del Port del Barcelona perquè no va repetir com a conseller. Una decisió que, segons veus coneixedores de com es va conformar l’executiu, atribueixen “directament” a Sànchez. En tot cas, Borràs es manté en el podi de lideratges carismàtics de la formació, al costat de Puigdemont -l’expresident no s’ha pronunciat públicament sobre l’actuació en el cas Juvillà- i dels presos indultats. Veus amb ascendència dins del partit, però, remarquen també que la gestió de l’escó del diputat de la CUP li portarà “conseqüències” per la “incoherència” en el discurs. També n’hi ha que l’acusen -sempre en privat”- d’anar “per lliure”.

I al Govern, quina és la situació? Diverses fonts de l’executiu consultades posen de manifest el “rol ascendent” de Jaume Giró des d’Economia, sovint en detriment del paper formal de Puigneró com a vicepresident. “Va com un tro”, ressalta un dirigent de llarga trajectòria en referència al responsable de les finances catalanes. “Ha estat protagonista en tots els moments clau de la legislatura”, remarca un alt dirigent governamental, en referència a la creació del mecanisme públic per pagar les fiances del Tribunal de Comptes -amb crítiques explícites als bancs en reunions privades- i a l’aprovació dels pressupostos. Malgrat la voluntat de Junts de desmarcar-se de l’acord d’Aragonès amb els comuns, Economia hi va col·laborar amb profunditat.

“Té un sentit alt de la lleialtat institucional”, resumeixen des del cercle del president de la Generalitat. Ja es coneixien d’abans, quan Giró era alt executiu del grup Caixabank, i tenen interlocució directa. Al mateix temps, però, des de Palau insisteixen que el dia a dia formal de l’executiu passa pel triangle Aragonès-Puigneró-Laura Vilagrà, que es reuneix cada dimarts. Dirigents governamentals veuen el vicepresident “més centrat en els aspectes sectorials de la conselleria [Polítiques Digitals i Territori] que no pas en liderar els consellers de Junts”, i indiquen que Giró té “camp per córrer”. El conseller d’Economia té previst fer-se militant, però ho farà en les properes setmanes. No són poques les veus que li atribueixen aspiracions a presidir la Generalitat, per bé que ell mai s’ha pronunciat en aquest sentit i està focalitzat en la conselleria.


El futur passa per les municipals

I a nivell intern? Hi ha hagut intents de minar la figura de Sànchez, sempre des de l’anonimat, i el seu lideratge com a secretari general no està en qüestió, almenys fins que arribi el proper congrés. Hi ha sectors de la formació, més vinculats a la tradició convergent i postconvergent, que defensen obertament l’arribada de Jordi Turull al lideratge orgànic de la formació, però ell insisteix que aquesta no és una opció que ambicioni. Bona part de la vida interna de la formació es dirimirà en el moment en què es resolgui la situació judicial de Puigdemont. Per ara, continua com a president i no deixarà el càrrec encara que lideri el Consell per la República.

El repte principal, en tot cas, passa ara per les eleccions municipals del 2023, que afronten amb voluntat d’aconseguir la victòria davant d’ERC i del PSC. La campanya es farà amb dos eixos principals: mantenir vigent el compromís independentista -contraposant-lo, com és habitual, a l’aposta per la taula de diàleg d’Aragonès, sense fruits per disgust de Palau, i als pactes dels republicans amb el PSOE- i exhibir bona gestió. En aquest camp, Giró és el dirigent més destacat. En l’últim consell nacional hi va intervenir per explicar el detall dels pressupostos, i Sànchez el va posar com a exemple. “Portarem el bon govern a tots els municipis del país”, va comprometre’s.

Un any després de les eleccions del 14-F, Junts té el repte de continuar establint-se com a partit arreu del territori -el trencament amb el PDECat va deixar ferides, tot i que s’entreveuen horitzons d’acord amb sectors postconvergents per encarar els comicis del 2023-, de mantenir viva la flama del discurs legitimista i de consolidar lideratges orgànics i governamentals. L’erosió de Borràs a la mesa del Parlament s’ha sumat al rol ascendent de Giró, que conviu amb la vicepresidència de Puigneró. Per sobre, com sempre, un Puigdemont que el 5 de març serà reelegit com a president del Consell per la República. I, tot i que se li atribueix poc interès pel dia a dia del partit, no hi ha decisió -per acció o omissió- que es prengui sense el seu consentiment explícit.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (20-2-2022)

70 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: