DEC√ÄLEG DE MESURES PER A L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya.

Fa deu anys que l’audiovisual en catal√† i el sector professional han estat absolutament desatesos, amb un finan√ßament p√ļblic sota m√≠nims i sense una pol√≠tica ferma per a l’adaptaci√≥ de l’audiovisual en llengua catalana a la nova era digital. Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua, en col¬∑laboraci√≥ amb l’Acad√®mia del Cinema Catal√† i el Cl√ļster Audiovisual de Catalunya, posa en marxa una acci√≥ reivindicativa i de sensibilitzaci√≥ amb l‚Äôobjectiu que els partits i agents pol√≠tics del pa√≠s assumeixin una s√®rie de mesures per a situar la nostra ind√ļstria audiovisual i la nostra cultura al lloc que li correspon, amb un comprom√≠s ferm de treballar per enfortir la producci√≥ audiovisual en catal√† i difondre-la. En aquest dec√†leg proposem 10 objectius amb mesures executives concretes que reivindiquen q√ľestions urgents com ara m√©s finan√ßament p√ļblic, un canal exclusiu per al jovent o una nova llei que actualitzi les de l‚Äôaudiovisual i del cinema vigents.

1
Augmentar, de manera immediata, el finan√ßament p√ļblic del sector audiovisual a 60 ‚ā¨ per ciutad√† l’any
.

L’audiovisual √©s un sector essencialment estrat√®gic i un eix de cohesi√≥ social. Tot i que els efectes de la digitalitzaci√≥ han estat socialment i culturalment molt profunds, durant aquesta √ļltima d√®cada no s’ha implantat cap pol√≠tica ferma per a l’adaptaci√≥ de l’audiovisual a la nova era digital.

Malgrat que en aquests moments √©s un tipus de consum habitual i diari per a la majoria de la poblaci√≥, i especialment per al jovent, ha quedat absolutament desat√®s. Aix√≤ s’ha tradu√Įt en un finan√ßament p√ļblic marcadament baix i allunyat dels est√†ndards europeus de suport p√ļblic al sector.

Per aquest motiu, cal recuperar el concepte de la Corporaci√≥ Catalana de Mitjans Audiovisuals com a motor de la ind√ļstria audiovisual en catal√† i ampliar-lo per incloure no solament la producci√≥ sin√≥ tamb√© les altres activitats de la ind√ļstria audiovisual (plataformes digitals, telecomunicacions, infraestructures, serveis audiovisuals, etc.). Cal aconseguir de manera immediata una dotaci√≥ com l’actual de la corporaci√≥ de r√†dio i televisi√≥ p√ļblica de Dinamarca (el cost per ciutad√† √©s de 100 ‚ā¨ anuals), tenint en compte les difer√®ncies en el nivell de preus. Aquest increment de la dotaci√≥ a la CCMA ha de servir estrictament per al creixement i la difusi√≥ dels continguts audiovisuals en catal√†.

2
Atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic.

El sector audiovisual ha de fer un salt d’escala per convertir-se en un sector estrat√®gic, i crear contingut en catal√† que es pugui exportar i que generi m√©s recursos per a noves produccions.

Per aix√≤, el Govern ha d’elaborar un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya. El pla ha d’anar acompanyat d’est√≠muls fiscals, que possiblement s’han d’acordar a tot l’estat espanyol, per atreure empreses de base tecnol√≤gica. Aix√≠ mateix, cal construir una gran infraestructura audiovisual a Catalunya per al rodatge de s√®ries de ficci√≥, cinema i gran entreteniment en llengua catalana. En un context propici per a l’aparici√≥ de plataformes digitals globals, conv√© augmentar la comercialitzaci√≥ de produccions pr√≤pies i coproduccions, i potenciar la internacionalitzaci√≥ de la ind√ļstria audiovisual catalana i en catal√†.

Els fons Next Generation EU de la Uni√≥ Europea suposen una gran oportunitat per disposar d’aquest parc audiovisual en un per√≠ode curt de temps. Aquest gran nucli s’ha de com- plementar amb un parc tecnol√≤gic audiovisual perqu√® la nostra ind√ļstria sigui m√©s competitiva mitjan√ßant les noves tecnologies.

3
Recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
.

Cal recuperar aquest departament, creat el 2006 i vigent fins al 2010, per tal de garantir una estrat√®gia cohesiona- da sobre les pol√≠tiques que afecten el sector audiovisual en catal√†. Cal tenir en compte que, actualment, pa√Įsos de refer√®ncia en el sector audiovisual com ara Dinamarca, Regne Unit, Fran√ßa, √Äustria o Su√®cia tamb√© han unificat les pol√≠tiques audiovisuals en un √ļnic departament.

4
Garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes.

Cal que, proactivament, la Generalitat actu√Į per tal de generar doblatges i subtitulacions en catal√† per als continguts de les plataformes de v√≠deo sota demanda que garanteixin la normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica en aquest √†mbit.

Aix√≠ mateix, l’augment de l’oferta de t√≠tols doblats i subtitulats en catal√†, fruit d’aquest impuls p√ļblic, s’ha de fer amb la garantia que totes les versions noves i existents de s√®ries i obres cinematogr√†fiques en catal√† arribin, amb el format oport√ļ, a tots els canals de distribuci√≥ en els quals s’emeten aquestes obres.

El Govern ha de supervisar la circulaci√≥ adaptada i gratu√Įta de totes les versions en catal√† que han estat o que seran pagades amb diners p√ļblics.

5
Obertura d’un canal juvenil i inversi√≥ de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves.

El Govern ha d’aprovar el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d’acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l’ampliaci√≥ de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l’audi√®ncia jove. Com a refer√®ncia, cal tenir en compte l’exemple de la Corporaci√≥ Finlandesa de R√†dio i TV, que aquests anys vinents destinar√† entre un 15 i un 20 % dels seus recursos a contin- guts juvenils i a l’oferta en l√≠nia adaptable a m√ļltiples pantalles.

Concretament, aquesta prioritat s’ha de centrar en la creaci√≥ d’un canal juvenil de TDT (independent, sense compartir freq√ľ√®ncia amb el canal infantil) i multiplataforma en catal√†. Aix√≠ mateix, cal implantar, tant al canal generalista com al nou canal juvenil, tres estrat√®gies: en primer lloc, continuar i potenciar la creaci√≥ de continguts audiovisuals de qualitat propis (Merl√≠, Polseres Vermelles, etc.), i estrangers (s√®ries internacionals d’√®xit com ho va ser Bola de Drac; tant d’animaci√≥ japonesa com de ficci√≥ internacional, i tant per al canal infantil com per al nou canal juvenil).

En segon lloc, cal crear programes pensats per a les xarxes socials, professionals (com Bricoheroes) i amateurs (com MoodZ, per b√© que amb una pres√®ncia plena del catal√†). I, per acabar, s’han de promocionar a la graella cl√†ssica els nous continguts llen√ßats a la xarxa, posant-los a l’agenda i ajudant-los a crear una massa cr√≠tica de seguidors, fent seccions sobre aquests programes als magazins o als programes de zapping.

En l’aplicaci√≥ d’aquestes estrat√®gies, cal que la CCMA col¬∑labori amb la ind√ļstria per crear un laboratori de nous continguts que permetin d’adaptar-se als canvis continus en el consum de l’audiovisual i que, alhora, n’afavoreixi la transformaci√≥.

6
Revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d’estil per refor√ßar la normalitzaci√≥ de la llengua pr√≤pia.

A m√©s de revisar aquesta reglamentaci√≥, cal garantir-ne el compliment per refor√ßar que la r√†dio i la televisi√≥ p√ļbliques compleixen la missi√≥ de normalitzar el catal√†, i tamb√© l’occit√† a l’Aran, d’acord amb el que preveu l’Estatut d’autonomia, la Llei de pol√≠tica ling√ľ√≠stica i la Llei de la comunicaci√≥ audiovisual vigents.

En la revisi√≥ de la normativa i del llibre d’estil, s’han d’es- pecificar directrius ling√ľ√≠stiques que facin refer√®ncia tant al model de llengua i h√†bits dels continguts emesos com als casos on hi ha pres√®ncia d’altres lleng√ľes de manera justificada, per assegurar la pres√®ncia plena de la llengua catalana o occitana. Aquestes directrius han de tenir validesa tant interna, en les produccions pr√≤pies, com externa, en les produccions contractades (mitjan√ßant cl√†usules ling√ľ√≠stiques) i en l’adquisici√≥ de produccions exteriors.

7
Crear un √≤rgan de coordinaci√≥ de l’audiovisual i mitjans de comunicaci√≥, amb representaci√≥ dels territoris catal√†, valenci√† i bale
ar.

Cal que aquest √≤rgan de coordinaci√≥ estable tingui representaci√≥ pol√≠tica i institucional dels tres territoris amb l’objectiu d’implantar la Declaraci√≥ de Palma i consolidar un mercat audiovisual de m√©s de 10 milions d’espectadors potencials.

Aquest √≤rgan s’ha de reunir mensualment, de manera peri√≤dica, per aconseguir l’efici√®ncia dels recursos p√ļblics invertits en l’audiovisual en catal√† (compartir doblatges de pel¬∑l√≠cules i s√®ries, intercanvi i coproducci√≥ de programes pensats per a televisi√≥ tradicional o per a xarxes socials, etc.) i la creaci√≥ de nous p√ļblics. Aquest √≤rgan ha d’estudiar i promoure la cooperaci√≥ per a l’adquisici√≥ de productes internacionals d’√®xit que requereixin un esfor√ß econ√≤mic alt i que la FORTA (Federaci√≥ d’Organismes de R√†dio i Televisi√≥ Auton√≤mics) no estigui disposada a assumir. Aix√≠ mateix, ha d’elaborar i executar un pla estrat√®gic per assolir la reciprocitat plena dels mitjans de comunicaci√≥ en catal√† tenint en compte que no hi ha impediments t√®cnics per a dur-la a terme.

8
Acordar la transposici√≥ de la directiva europea de l’audiovisual, perqu√® doni marge competencial a la Generalitat.

Cal que la transposici√≥ de la directiva UE 2018/1808 de serveis de comunicaci√≥ audiovisual a la llei espanyola garanteixi la regulaci√≥ descentralitzada dels serveis de comunicaci√≥, tenint en compte que l’Estatut d’autonomia dona a la Generalitat diversos √†mbits competencials per a regular aquests serveis. Aquesta regulaci√≥ estatal ha de partir d’uns requeriments ling√ľ√≠stics de m√≠nims i ha de donar marge a les comunitats aut√≤nomes perqu√® n’esta- bleixin d’addicionals.

L’avantprojecte de reforma de llei audiovisual presentat pel Consell de Ministres espanyol no fa aven√ßos en aquest sentit i, per tant, √©s imprescindible que es modifi- qui mentre es tramita al Congr√©s dels Diputats. Tamb√© √©s important que la llei espanyola estableixi una taxa als prestadors de serveis no lineals que contribueixi en la ind√ļstria audiovisual en catal√†.

Posteriorment a la transposici√≥ a la llei espanyola, cal una revisi√≥ de la Llei de Comunicaci√≥ Audiovisual de Catalunya que desplegui un r√®gim d’obligacions ling√ľ√≠stiques, amb sancions incloses, partint de les bases seg√ľents: oferiment d’un m√≠nim de l’oferta del cat√†leg amb opci√≥ ling√ľ√≠stica catalana tant en doblatge i subtitulaci√≥ com en versi√≥ original; promin√®ncia de les obres audiovisuals en llengua catalana; desvinculaci√≥ de l’origen del producte audiovisual amb el de les obligacions ling√ľ√≠stiques concretes (les mesures no poden ser obligat√≤ries √ļnicament sobre la producci√≥ d’origen europeu); i obligatorietat de la llengua catalana en els dispositius de veu de serveis o productes, digitals o f√≠sics, de venda o que desenvolupin la seva activitat a Catalunya.

9
Donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya.

Pr√®viament al compliment de la Llei, la Generalitat ha de donar una resposta efica√ß i urgent al dictamen motivat de la CE del juny del 2012, que mantingui les obligacions ling√ľ√≠stiques de l’article 18 en la majoria de l’oferta cinematogr√†fica a les sales de cinema.

A partir d’aquesta modificaci√≥, la Llei es pot fer efectiva immediatament, at√®s que l’article 18, a m√©s de parlar de les c√≤pies anal√≤giques, tamb√© fa refer√®ncia al cinema digital actual i √©s aplicable tant en les estrenes de pel¬∑l√≠cules digitals dobla- des i subtitulades en sales de cinema com en la distribu- ci√≥ posterior.

L’article 18, doncs, estableix textualment que “quan el suport sigui digital, totes les c√≤pies distribu√Įdes han de tenir incorporat l’acc√©s ling√ľ√≠stic en catal√†”. Segons aquest article, les empreses exhibidores tenen l’obligaci√≥ d’exhibir el 50 % de projeccions en catal√†, un percentatge rebaixat al 25 % pel Tribunal Constitucional a la sent√®ncia 89/2017. A m√©s, l’article 17 obliga tamb√© a la circulaci√≥ posterior a l’estrena en sales: les empreses distribu√Įdores han de garantir que totes les pel¬∑l√≠cules que s’han estrenat doblades o subtitulades en catal√† en sales de Catalunya incloguin aquesta versi√≥ quan es distribueixin en els altres canals (televisions, plataformes digitals, DVD, etc.) un cop s’han estrenat.

10
Actualitzar la legislaci√≥ de l’audiovisual i del cinema amb una nova llei.

Cal partir de la Llei de la Comunicaci√≥ Audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposici√≥ de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l’audiovisual. La nova legislaci√≥ ha d’incorporar les obligacions ling√ľ√≠stiques esmentades en el punt 8 i 9 del dec√†leg.
Signa ara

Amb la teva signatura dones suport a la iniciativa del Dec√†leg de mesures per un audiovisual a Catalunya i a la seva presentaci√≥ davant els partits i agents pol√≠tics i administracions p√ļbliques reivindicant la seva consideraci√≥ en les pol√≠tiques culturals del nostre pa√≠s.
Informa:PLATAFORMALLENGUA:CAT (21-1-2021)

120 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: