DELS PRESOS POLÍTICS A BALTASAR GARZÓN: LES ANOMALIES DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA, AL DESCOBERT

( BERNAT SURROCA )
Dels tres poders, el judicial va ser el que menys es va renovar durant la Transició. Aquest és un dels factors que expliquen el rol que ha adquirit la justícia espanyola -especialment els estaments més elevats, com el Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional- en molts moments, amb decisions que no conjuguen amb el moment social i polític que viu el país. Això s’ha vist en la resposta al procés independentista, en què els jutges s’han erigit com a últims garants de la unitat d’Espanya, però també en altres casos, com el d’Arnaldo Otegi o el de Baltasar Garzón. Aquests exemples tenen en comú que han estat criticats o directament corregits a instàncies internacionals, i han contribuït a evidenciar les anomalies que encara impregnen la justícia espanyola.

La decisió d’aquesta setmana de l’ONU sobre la inhabilitació del jutge Garzón ha estat especialment significativa per la seva duresa, si bé caldrà veure quins efectes té. El jutge de l’Audiència Nacional va ser condemnat l’any 2012 pel Tribunal Suprem a una pena d’onze anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. Garzón, proper al PSOE -en va ser diputat- i que en el seu moment va ser el jutge estrella de la judicatura i pilotava els casos més mediàtics, portava la investigació del cas Gürtel i va ordenar enregistrar converses entre els caps de la trama i els seus advocats. La Fiscalia en demanava l’absolució, però finalment el jutge va ser condemnat i apartat de la carrera judicial. Al tribunal, presidit per Joaquín Giménez, hi havia també Manuel Marchena.

L’informe del Comitè dels Drets Humans de l’ONU, el mateix organisme que el maig de 2019 va demanar l’alliberament dels presos polítics, és especialment dur contra el Suprem. Sosté que Garzón no va tenir un judici imparcial, que la condemna va ser fruit d’un procediment “arbitrari”, i demana a Espanya una reparació “integral” i “efectiva” i una compensació “adequada al dany sofert”. L’informe també assenyala que el jutge no va tenir dret a la doble instància judicial, cosa que també va passar en el judici del procés. Garzón ja ha dit que exigirà que se’l readmeti a la carrera judicial.

Ara bé, fonts del Suprem consultades per NacióDigital recorden que la decisió de l’ONU “no vincula” l’alt tribunal espanyol. Sí que ho fan les del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que poden suposar una revisió d’una condemna ferma dictada per un tribunal a Espanya. En aquest sentit, apunten les mateixes fonts, Garzón va presentar un recurs contra la seva inhabilitació a Estrasburg que no va ser ni tan sols admès a tràmit. El Comitè de Drets Humans espera moviments de l’alt tribunal en un termini de sis mesos, però no seria la primera vegada que el Suprem obvia aquestes recomanacions. Ja va passar en el cas dels presos polítics, que van continuar empresonats fins que se’ls va concedir l’indult el juny d’aquest any.


El procés mostra les mancances de la justícia espanyola

El cas de Garzón no és l’únic que ha posat en evidència les mancances de la justícia espanyola. El procés ha estat, probablement, el que més ha deixat al descobert les anomalies dels alts estaments judicials de l’Estat en els últims anys. I això s’ha vist especialment en les victòries de l’exili. Els tribunals europeus -Bèlgica, Escòcia i Alemanya, principalment- no han comprat el relat que estableix la sentència de l’1-O. Aquesta mateixa setmana, Escòcia ha arxivat el procés d’extradició contra l’exconsellera Clara Ponsatí, que ara resideix a Bèlgica, on hi ha les carpetes de Carles Puigdemont i Toni Comín. Els exiliats han estat sempre en llibertat a Europa, mentre que els presos polítics han passat quasi quatre anys entre reixes a Espanya. El Consell d’Europa ja va condemnar fa poques setmanes la repressió de l’Estat

Exhaurida la via espanyola, el cas dels presos ja és a Estrasburg, on en els propers mesos el TEDH decidirà si l’admet a tràmit i comença a analitzar si se’ls van respectar els drets en el procediment a l’Estat. Al Suprem hi ha inquietud per un nou revés en un dels casos més significatius de la democràcia espanyola. En una entrevista a NacióDigital, l’exmagistrat del Suprem Joaquín Giménez no descartava en cap cas una “rectificació severa” d’Estrasburg a les decisions dels tribunals espanyols. Si això passa, el prestigi de la justícia espanyola, ja tocat, quedaria encara més qüestionat. Les defenses dels presos són optimistes, com reconeixia l’advocat internacional de Jordi Cuixart, Olivier Peter, en conversa amb aquest diari.

Estrasburg ja ha condemnat Espanya diverses vegades

Estrasburg ja ha condemnat Espanya diverses vegades. Una sentència recent és la d’Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, que l’any 2018 va establir que l’Audiència Nacional va vulnerar drets fonamentals del dirigent abertzale. En compliment d’aquesta sentència, el Suprem va ordenar que Otegi tornés a ser jutjat pels mateixos fets, que fan referència a l’intent de refundar l’esquerra independentista basca en unes coordenades de no-violència. El líder de Bildu va passar sis anys a la presó acusat de voler reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint ordres d’ETA.

Hi ha hagut altres condemnes, com ara per no investigar tortures i haver sotmès detinguts a “tractes inhumans i degradants”, sovint en relació al conflicte basc -algunes vinculades a l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska-, però també contra independentistes en el marc de l’operació Garzón -en aquest cas, va ser Garzón qui ordenar una ràtzia repressiva contra l’independentisme abans dels Jocs Olímpics del 1992. Altres sentències fan referència a la llibertat d’expressió, com per exemple la prohibició de cremar fotos del rei.

A l’espera de noves resolucions d’Estrasburg, la setmana ha estat dura per al Tribunal Suprem, tant per la decisió de l’ONU com per l’arxivament del cas de Ponsatí. Si Pablo Llarena vol emetre una altra euroordre, haurà d’esperar que la justícia europea resolgui sobre les prejudicials que ell mateix va demanar en relació a les ordres de detenció. La decisió que prengui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pot ser un nou revés per als tribunals espanyols, que veuen com quan creuen els Pirineus queden al descobert les seves anomalies.

Informa:RACOCATALA.CAT (28-VIII-2021)

58 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: