DENUNCIEN A L’ONU “LA DISCRIMINACIÓ LINGÜÍSTICA PERMANENT”DE FRANÇA

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) han denunciat França a l’ONU per la discriminació permanent de les llengües de l’Estat diferents del francès. En la “carta d’al·legació” de quinze pàgines adreçada a al relator especial de les Nacions Unides sobre les minories, ELEN critica la censura parcial imposada pel Consell Constitucional de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada l’abril passat a l’Assemblea Nacional en prohibir els articles que avalen la immersió en “llengües regionals” i l’ús de grafies en idiomes diferents del francès.

L’ELEN acusa França de “violar un gran nombre de drets fonamentals previstos a les convencions internacionals” com la Convenció Europea dels Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Els autors del text recorden a l’Estat les seves “obligacions fonamentals de protecció de les seves minories lingüístiques” recollides a la Constitució.

El vicepresident d’ELEN, Tangi Louarn, afirma que França, juntament amb Turquia, són els únics estats dels Consell d’Europa que rebutgen reconèixer els drets de les seves minories lingüístiques. “Hem de continuar lluitant pels drets fonamentals i per una modificació de la Constitució que els reconegui”, va dir Louarn, que va denunciar la “política d’Estat” francesa destinada a “la desaparició” de les llengües minoritzades.

Un cop rebuda la denúncia, el relator de l’ONU determinarà la validesa de les violacions dels drets humans denunciada i si accepta els arguments es posarà en contacte amb les autoritats de l’Estat francès. Les decisions del relator, però, no són vinculants per als estats.

La decisió del Consell Constitucional francès de mutilar la coneguda com a llei Molac, el cognom del diputat bretó Paul Molac que la va impulsar, va desfermar una onada de protestes als territoris, com la Catalunya Nord, amb llengües pròpies diferents del francès. El primer ministre, Jean Castex, va encarregar un informe a dos diputats perquè estudiessin com es pot compatibilitzar la resolució de l’alt tribunal francès amb el manteniment de l’ensenyament immersiu en llengües minoritzades.

En el seu informe, Yannick Kerlogot i Christophe Euzert considereren que el sistema immersiu és compatible amb la Constitució. Els legisladors recorden que es tracta d’un model optatiu i proposen que s’estableixi per escrit que l’objectiu d’aquestes escoles és aconseguir que els alumnes dominin les dues llengües (el francès i la del territori). També suggereixen que hi hagi avaluacions de les competències lingüístiques dels estudiants i veuen poc realista la reforma de la Constitució.

Precisament, la modificació de l’article 2 de la Carta Magna francesa, que els magistrats del Consell Constitucional van invocar per escapçar la llei Molac, és la solució que han demanat moltes entitats de defensa de les llengües minoritzades. L’article en qüestió estableix que “la llengua de la República és el francès”.
Informa:DIARIDELALLENGUA.CAT (26-VII-2021)

65 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: