DESPRÉS DE PERPINYÀ : CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT

Entra per escoltar l’audio  🎧 “…
Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant “( Lluís Llach )
( RAMON SERRA )
Extraordinari, colossal, immens, gegantí, formidable, grandiós, espatarrant… Consulteu el diccionari de sinònims i us quedareu curs per descriure l’acte celebrat a Perpinyà.Totes les previsions d’assistència han quedat desbordades.L’organització parla de 200.000 assistents.Potser en són un xic massa, però és bo que no deixem les xifres a mans de les autoritats que sempre són a la baixa.Sigui com sigui ningú no esperava tanta gentada,tot i el control a la frontera per part de la policia espanyola per fer la punyeta.Res de nou.
Abans de res cal dir que molta gent ha descobert ara Catalunya del Nord,aquesta llesqueta de terra que Espanya va regalar a França pel Tractat dels Pirineus de 1659.I malgrat la repressió francesa amb greus conseqüències per a la llengua l’esperit de catalanitat no hi ha desaparegut mai.Per tant,fora bo que els de Catalunya del Sud la visitèssim amb més freqüència i no amaguèssim la llengua. Curiosament les autoritats locals i departamentals i la USAP han tractat Puigdemont com a una gran figura,ni que fos un cantant de rock.
Els discursos de l’acte tant els qui van parlar a dalt de l’escenari com els qui ho feren a través de vídeos demostren que ara mateix hi ha dues formes de voler arribar a la independència: el diàleg amb l’Estat (ERC/Junqueras)o tirar pel dret (JxCAT/Puigdemont)
Junqueras ha tornat a insistir que hem de ser més i una altra vegada s’ha justificat sota les faldilles del 48% dels vots a les darreres eleccions catalanes. Una xifra que ja hem demostrat a bastament que és falsa del tot perquè no s’ha de comptar-hi els vots en blanc i nuls. Amb tot,si voleu posar les coses més fàcils: només el 41% dels catalans va votar a favor de continuar a Espanya. Per què no es ressalta aquesta xifra mai? Com podem fotre’ns un tret al peu cada cop que parlem del nombre de vots’
Sigui com sigui ja m’explicareu com podem eixamplar la base amb les poques competències i,ai las!,amb els pocs diners de què disposem. D’altra banda ja es sabut,tot i que cal insistir-hi una i mil vegades, que Espanya mai dels mais ens oferirà un referèndum d’autodeterminació encara que ho demanés el cent per cent de la població.
Dit això, no vol pas dir que ens oposem al diàleg i a aconseguir més diners i competències per al país. Cal desencallar la situació, perquè no podem prescindir del dia a dia. D’acord. Però per això ja hi ha la comissió bilateral i, per tant,sobra tota la parefarnàlia amb què s’ha vestit el diàleg. Com deia Tarradellas, els espanyols en saben molt de respatllar-nos i després no compleixen res.
El president Torra ens ha recordat prou bé fa poc que Sánchez no ha ofert res sobre amnistia,referèndum d’autodeterminació i la fi de la repressió.Vet aquí la mare dels ous.
Espanya no ens pot oferir res més que un migrat Estatut i,compte,perquè l’extrema dreta—Espanya no té una dreta civilitzada–encara ho rebentarà tot i augmentarà la catalanofòbia a tot l’Estat. Endavant, doncs, amb les petites o una mica més grosses millores que es puguin aconseguir. Però el final de trajecte és clar: autonomisme pur.
No podem esperar gaire més perquè el drenatge econòmic fa feredat.Si cada any l’Estat ens pispa uns 16.000 milions aviat serem una comunitat econòmica de segon ordre.
I què dir sobre la llengua? Al segle XV només la família dels Trastámara parlava en castellà a Catalunya.En l’època napoleònica només l’1% .L’any 1920,un 10% .La situació d’ara és clara:els catalanoparlants som al voltant d’un 35%.Sembla que no cal dir res més,oi?.
Pel que fa a JxCat, Puigdemont ja ens ha animat a encetar “una lluita definitiva” amb l’Estat. Per tant, anem de dret cap a la confrontació, peti qui peti i costi el que costi si volem arribar a la independència.Possiblement Comín ha estat qui ha tocat més de peus a terra: ha dit que els polítics han de proclamar la independència,sí, però que necessiten de l’ajut del poble amb mobilitzacions constants.No n’hi ha prou amb les urnes.
Vet aquí la qüestió. Possiblement Torra declararia la independència, però s’ha deixat molt sol aquest bon home. Ara caldrà esperar unes noves eleccions després que l’independentisme ha dilapidat totes les victòries bé fent-ne una mala lectura dels nombre dels vots en les eleccions o bé pensant ampliar la majoria en el futur quan podem anar de victòria en victòria fins a la derrota final.
L’ANC, Òmnium,els Consells de la República i altres associacions han de tornar a agafar la torxa de les mobilitzacions populars. Uns mobilitzacions, per exemple,que defensin amb milers de persones el Parlament i els polítics un cop proclamada la independència. Amb els urnes no n’hi haurà prou.I si algú té un pla millor que l’exposi.Res de fer volar coloms ni d’independentisme de saló ni “pragmàtic” com es diu ara.
Mentrestant, gaudim de tot el que hem viscut a Perpinyà. Hem tornat a carregar les piles i a demostrar que el poble vol tirar endavant. Només falta saber-ne el preu a pagar.Vet aquí la pregunta del milió. Mentrestant, gaudim d’aquest moment tan positiu i continuem fent que neixin flors a cada instant…

347 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: