DEU ANYS SENSE ETA NO HAN POSAT FI A LA VIOLÈNCIA ESPANYOLA

“Deu anys sense ETA que no han posat fi a la violĂšncia espanyola”.

La violĂšncia de l’estat espanyol contra bascs i catalans continua ben viva malgrat la desapariciĂł del grup armat.
Els negociadors internacionals confirmen el desarmament d’ETA.

Era el 20 d’octubre de 2011, ara fa deu anys. Responent a les demandes de l’esquerra abertzale i dels mitjancers internacionals, ETA va anunciar al migdia a travĂ©s d’un comunicat enviat al diari Gara que decretava un alto-el-foc permanent, de carĂ cter general i verificable internacionalment. “És el compromĂ­s ferm amb un procĂ©s de soluciĂł definitiu i amb el final de la confrontaciĂł armada”, deia el comunicat. Ja feia un any que havia aturat les “accions armades ofensives”, perĂČ sense especificar si permanentment o temporal. Aquell anunci havia esperonat un equip de mitjancers internacionals, encapçalats per l’advocat sud-africĂ  Brian Currin, que va ser determinant per a l’abandonament final de les armes.

Va arribar el 3 de maig de 2018. En una reuniĂł a Ginebra amb diplomĂ tics de diversos paĂŻsos, l’equip de mitjancers va presentar les proves que ETA s’havia dissolt. Entre les quals, uns vĂ­deos en quĂš Josu Urrutikoetxea i Marixol Iparragirre llegien el comunicat de dissoluciĂł. L’endemĂ , a Kanbo, al PaĂ­s Basc Nord, ETA va fer pĂșblic el pas i va dir que no tornaria a ser un agent que expressĂ©s les seves posicions polĂ­tiques, promoguĂ©s iniciatives ni interpel·lĂ©s mĂ©s actors.

Seixanta anys desprĂ©s d’haver-se fundat –el 1959–, ETA va tancar d’aquesta manera un cicle del conflicte entre el PaĂ­s Basc i els estats espanyol i francĂšs. Tot i que els estats continuaven obstinats a mantenir encadenat el poble basc en aquest cicle –deia el comunicat–, ETA va ratificar el compromĂ­s d’acabar l’acciĂł armada anunciat el 2011, tres dies desprĂ©s de la conferĂšncia d’Aiete, que havia aplegat mandataris de prestigi internacional per exigir un procĂ©s de pau dialogat.

Aquest procĂ©s, deu anys desprĂ©s, encara no ha arribat. L’estat espanyol no s’hi ha sentit interpel·lat i no ha fet res per resoldre el conflicte. Ni tan sols ha afavorit solucions personals per als presos, el primer pas tĂ­pic de qualsevol negociaciĂł real. No solament aixĂČ: la violĂšncia de l’estat espanyol, que abans s’havia justificat per la d’ETA, no s’ha aturat. Amb dos episodis especialment significatius: el cas d’Altsasu i la violĂšncia desencadenada contra el procĂ©s d’independĂšncia catalĂ .
El cas d’Altsasu: el malson persisteix

La matinada del 15 d’octubre de 2016, sis anys desprĂ©s del darrer atemptat d’ETA, a la Fira del Bestiar del poble d’Altsasu, un tinent i un sergent de la GuĂ rdia Civil espanyola i les seves parelles es van involucrar en un aldarull amb un grup de gent del municipi al bar Koxka.

La primera versiĂł, defensada pels individus suposadament agredits i acceptada per la major part de mitjans de comunicaciĂł, era que una cinquantena “d’abertzales radicals” havien apallissat brutalment els dos guĂ rdies civils, fora de servei i de paisĂ , i que, quan les parelles havien provat de mitjançar, tambĂ© havien estat ferides. L’Ospa Mugimendua, moviment d’Altsasu que exigeix la sortida dels cossos policĂ­acs espanyols de Navarra, denunciava en canvi que havien estat els agents, ebris i agressius, els que havien començat la baralla, amb provocacions i amenaces de mort, i negava que hi haguĂ©s hagut cap pla preestablert. Els veĂŻns es van començar a concentrar pocs dies desprĂ©s per denunciar un muntatge policĂ­ac.

DesprĂ©s, el Col·lectiu de VĂ­ctimes del Terrorisme del PaĂ­s Basc (COVITE), que rebutja qualsevol mena de negociaciĂł, va presentar una denĂșncia per terrorisme, delicte de quĂš tan sols Ă©s competent l’AudiĂšncia espanyola, i la jutgessa Carmen Lamela va decidir d’obrir-ne un expedient. La jutgessa, que tambĂ© va tenir un paper clau en la persecuciĂł del govern catalĂ , va ordenar l’empresonament de set dels vuit joves denunciats. I, paral·lelament, els informes de la GuĂ rdia Civil espanyola van començar a parlar de “terrorisme organitzat”. Quan es va tancar el sumari, el fiscal JosĂ© Perals va demanar 375 anys de presĂł per a tots vuit acusats.

Aquesta acusaciĂł i el fet que les proves contra els joves eren com mĂ©s va mĂ©s febles van dur a la mobilitzaciĂł del poble d’Altsasu i de la societat basca. El govern de Navarra mateix va expressar repetidament el desacord amb les detencions. PerĂČ el 9 d’octubre de 2019, el Tribunal Suprem espanyol va emetre la sentĂšncia del cas, que condemnava tots vuit joves a penes de fins a nou anys i mig de presĂł.

Al PaĂ­s Basc, el cas d’Altsasu ha estat viscut amb una gran indignaciĂł i com una demostraciĂł que els aparells de l’estat espanyol no han respost al desarmament unilateral d’ETA i continuen instal·lats en una dinĂ mica prĂšvia. L’actuaciĂł contra el govern catalĂ  arran el procĂ©s d’independĂšncia del 2017 encara ha reforçat mĂ©s aquesta impressiĂł.
No es pot defensar tot, ni sense violĂšncia

Uns anys abans, ETA ja havia provat una treva, entre el 1998 i el 1999, per a permetre una negociaciĂł amb l’estat espanyol que duguĂ©s el PaĂ­s Basc mĂ©s enllĂ  de l’autonomia. En aquell moment, a l’estat espanyol manava JosĂ© MarĂ­a Aznar, que va arribar a anunciar en pĂșblic la seva disposiciĂł a negociar amb el “moviment basc d’alliberament nacional” i dir de manera contundent que sense violĂšncia tot era possible.

Era mentida. Aquell discurs, vist avui, era clarament interessat, perquĂš tot i l’absĂšncia de la violĂšncia d’ETA, i de qualsevol que no sigui la de l’estat espanyol, els fets d’octubre del 2017 han deixat clar que no tot Ă©s possible, que no es pot parlar de tot ni proposar-ho tot. I aixĂ­, la proposta rigorosament democrĂ tica i pacĂ­fica del govern catalĂ  ha estat resposta amb la violĂšncia de l’estat espanyol, que tambĂ© s’ha negat a dialogar res.

Una violĂšncia expressada per tots els mitjans. Amb les cĂ rregues brutals del Primer d’Octubre contra els votants i els col·legis electorals, perĂČ tambĂ© amb detencions arbitrĂ ries, persecucions judicials i penes de presĂł, com les que han viscut durant quatre anys una part dels membres del govern, la presidenta del parlament i els presidents d’Òmnium i l’ANC. Prop de quatre mil persones sĂłn perseguides per la justĂ­cia a causa del referĂšndum d’autodeterminaciĂł i la proclamaciĂł de la independĂšncia posterior.

PerĂČ, per si no n’hi haguĂ©s prou, l’estat espanyol encara s’ha inventat el peculiar concepte de “violĂšncia ambiental”, en un intent poc reeixit de dissimular la violĂšncia prĂČpia, i ha fet veure que tan sols n’era una reacciĂł. Deu anys desprĂ©s de la desapariciĂł d’ETA, la cosa clara Ă©s que la violĂšncia continua, perĂČ ara tan sols des d’un costat.

Informa:VILAWEB.CAT (20-X-2021)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: