DEU CLAUS DEL JUDICI CONTRA EL PRESIDENT TORRA

” Deu cluas del judici contra el president Torra”
Quim Torra s’enfronta a una possible pena d’inhabilitació per l’episodi de la pancarta penjada a la balconada de la Generalitat de suport als presos polítics. El retard a l’hora de retirar-la, tal com exigia la Junta Electoral durant el període de campanya, va motivar una querella de la Fiscalia i ara, Quim Torra, podria ser condemnat per desobediència. Catalunya es podria quedar temporalment sense president.

( PASQUAL ESPÍ )

1 Quina serà la logística del judici?

La vista comença aquest dilluns 18 de novembre a les 9 del matí. El president Quim Torra arribarà al Tribunal Suprerior de Justícia de Catalunya acompanyat pels membres del seu Govern. Una hora abans, a les 8 del matí, les entitats sobiranistes han convocat concentracions de suport al president de la Generalitat. Torra serà el primer a parlar i després declararan els testimonis, alguns presencialment i altres per videoconferència. La vista s’allargarà fins la tarda.

2 Qui seran els testimonis?

Hi haurà tota mena de càrrecs: des de polítics, amb responsabilitat de Govern i sense, a membres dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional. Precisament, dos membres del cos policial espanyol declararan per videoconferència i la resta ho faran presencialment. També compareixerà l’excomissari dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius. Des de les 16 hores declararan diversos polítics. El primer a fer-ho serà Carlos Carrizosa, un dels líders de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Li seguiran la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; l’exconsellera, regidora de Junts per Catalunya a Barcelona i persona del nucli dur de Quim Torra, Elsa Artadi; el síndic de greuges, Rafael Ribó; i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

3 Per què jutgen al president?

La Fiscalia es va querellar pel presumpte incompliment de les ordres de la Junta Electoral Central, que va demanar la retirada de llaços grocs, estelades i mostres de suport als presos polítics i exiliats dels edificis públics durant el període electoral previ als comicis estatals del 28 d’abril.

4 Què demanen contra Torra?

La fiscalia exigeix la inhabilitació per poder exercir càrrecs públics durant vint mesos. En aquest cas, Quim Torra deixaria de ser president de la Generalitat si és condemnat per desobediència. També se li demanen 30.000 euros de multa. Vox, que s’hi va afegir com a acusació popular, demana 24 mesos -dos anys- d’inhabilitació i una multa de 70.000 euros.

5 Qui seran els advocats del president?

Dues persones ben habituals en els equips de defensa de represaliats independentistes: Gonzalo Boye i Isabel Elbal.

6 Quan s’espera que el TSJC resolga?

Fonts de l’equip de presidència calculen que la resolució arribarà cap a finals d’aquest any o principis de 2020. En canvi, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha dit públicament que la decisió podria ser presa uns quinze dies més tard després del judici i que la inhabilitació ferma decretada pel Tribunal Suprem -atès que l’equip del president presentaria un recurs si és condemnat- no arribaria fins el mes de juny de 2020.

7 Hi haurà eleccions si Quim Torra queda suspès del seu càrrec?

És el més probable, tot i que també es podria pactar la investidura d’algun altre diputat independentista fins finals de 2021, data en què acaba la legislatura vigent. L’escenari de la inhabilitació, però, contribuiria a pensar, més aviat, en unes noves eleccions que, alhora, podrien ser una eina per mobilitzar l’independentisme a les urnes, aconseguir més diputats sobiranistes i que l’independentisme català tinga un nou instrument de pressió per forçar l’Estat a negociar una eixida del conflicte. En cas de noves eleccions, una llista unitària sembla altament improbable per la negativa d’Esquerra Republicana.

8 Per què se celebra ara el judici?

La vista estava convocada pels dies 25 i 26 de setembre, però el TSJC ho va endarrerir per atendre la recusació que el president va presentar contra Jesús María Barrientos, president del TSJC; i els magistrats Mercedes Armas i Carlos Ramos. El motiu de Quim Torra per recusar tots tres eren els seus “vincles” amb partits i la seua presumpta “manca d’imparcialitat” davant la causa que han de jutjar. Una parcialitat expressada, especialment per Barrientos, mitjançant declaracions públiques. Alhora, Mercedes Armas va ser la magistrada que va ordenar la policia impedir el referèndum de l’1 d’octubre amb el matís de “sense que l’actuació policial altere la convivència”. Una puntualització que va donar molt a parlar durant el judici contra els impulsors de l’1 d’octubre celebrat al Tribunal Suprem.

9 Què farà Quim Torra?

Ja es va autoinculpar en la primera declaració del mes de maig quan va ser preguntat per què no va retirar la pancarta. El president va assegurar que la decisió la va prendre per respectar la demanda ciutadana. Ell mateix, a més, es va declarar responsable de totes les decisions preses respecte a la no retirada de la pancarta, i es va emparar en la llibertat d’expressió, en el mandat ciutadà i en el respecte als drets humans. El seu advocat, Gonzalo Boye, va dir en una entrevista al programa ‘El Suplement’, de Catalunya Ràdio, que Torra no serà condemnat i, per tant, tampoc inhabilitat. L’advocat xilè diu “confiar que el TSJC actuarà com un tribunal de justícia i no com un òrgan polític”.

10 Aquest judici té precedents?

Per descomptat. Tant d’històrics com d’actuals. L’últim president en actiu jutjat va ser Lluís Companys pels fets d’octubre de 1934. Companys, condemnat per rebel·lió, va ser amnistiat després de la victòria del Front Popular el febrer de 1936. Molts altres presidents, però, han estat perseguits o estan perseguits per la justícia. Un d’ells és Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica i que s’enfronta a una nova euroordre de detenció que serà resolta en una vista que se celebrarà el 16 de desembre. Fins ara, el president a l’exili ha esquivat tràmits similars. Com se sap, Puigdemont no és l’únic polític català exiliat a hores d’ara i contra qui resta una ordre de detenció en territori espanyol: en aquesta situació també es troben Clara Ponsatí, Anna Gabriel, Marta Rovira, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret. Tornant al passat, han estat molts els dirigents polítics del catalanisme perseguits pels tribunals espanyols.
Abans de l’afusellament de Companys el 1940, un dels qui més va patir la persecució va ser Enric Prat de la Riba, qui fora president de la Diputació de Barcelona, de la Mancomunitat catalana i dirigent i fundador de la Lliga Regionalista. Prat va ser empresonat per un escrit subversiu i la Mancomunitat, intervinguda i dissolta durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. També es pot parlar de l’exili de Francessc Macià a Bèlgica, de Josep Irla, de Josep Tarradellas o de tants altres que van marxar a un exili imposat per la dictadura franquista. Més recent va ser el judici contra Artur Mas, inhabilitat per promoure la consulta del 9 de novembre de 2014. Una inhabilitació, per cert, que caduca el febrer de 2020, per la qual cosa Artur Mas podria concórrer com a candidat a unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya. Amb Mas també van ser condemnats els consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (17-11-2019)

208 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: