DEU CLAUS DEL JUDICI CONTRA EL PRESIDENT TORRA

” Deu cluas del judici contra el president Torra”
Quim Torra s’enfronta a una possible pena d’inhabilitació per l’episodi de la pancarta penjada a la balconada de la Generalitat de suport als presos polítics. El retard a l’hora de retirar-la, tal com exigia la Junta Electoral durant el període de campanya, va motivar una querella de la Fiscalia i ara, Quim Torra, podria ser condemnat per desobediùncia. Catalunya es podria quedar temporalment sense president.

( PASQUAL ESPÍ )

1 Quina serĂ  la logĂ­stica del judici?

La vista comença aquest dilluns 18 de novembre a les 9 del matĂ­. El president Quim Torra arribarĂ  al Tribunal Suprerior de JustĂ­cia de Catalunya acompanyat pels membres del seu Govern. Una hora abans, a les 8 del matĂ­, les entitats sobiranistes han convocat concentracions de suport al president de la Generalitat. Torra serĂ  el primer a parlar i desprĂ©s declararan els testimonis, alguns presencialment i altres per videoconferĂšncia. La vista s’allargarĂ  fins la tarda.

2 Qui seran els testimonis?

Hi haurĂ  tota mena de cĂ rrecs: des de polĂ­tics, amb responsabilitat de Govern i sense, a membres dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional. Precisament, dos membres del cos policial espanyol declararan per videoconferĂšncia i la resta ho faran presencialment. TambĂ© compareixerĂ  l’excomissari dels Mossos d’Esquadra, Miquel Esquius. Des de les 16 hores declararan diversos polĂ­tics. El primer a fer-ho serĂ  Carlos Carrizosa, un dels lĂ­ders de Ciutadans al Parlament de Catalunya. Li seguiran la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; l’exconsellera, regidora de Junts per Catalunya a Barcelona i persona del nucli dur de Quim Torra, Elsa Artadi; el sĂ­ndic de greuges, Rafael RibĂł; i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

3 Per quĂš jutgen al president?

La Fiscalia es va querellar pel presumpte incompliment de les ordres de la Junta Electoral Central, que va demanar la retirada de llaços grocs, estelades i mostres de suport als presos polĂ­tics i exiliats dels edificis pĂșblics durant el perĂ­ode electoral previ als comicis estatals del 28 d’abril.

4 QuĂš demanen contra Torra?

La fiscalia exigeix la inhabilitaciĂł per poder exercir cĂ rrecs pĂșblics durant vint mesos. En aquest cas, Quim Torra deixaria de ser president de la Generalitat si Ă©s condemnat per desobediĂšncia. TambĂ© se li demanen 30.000 euros de multa. Vox, que s’hi va afegir com a acusaciĂł popular, demana 24 mesos -dos anys- d’inhabilitaciĂł i una multa de 70.000 euros.

5 Qui seran els advocats del president?

Dues persones ben habituals en els equips de defensa de represaliats independentistes: Gonzalo Boye i Isabel Elbal.

6 Quan s’espera que el TSJC resolga?

Fonts de l’equip de presidĂšncia calculen que la resoluciĂł arribarĂ  cap a finals d’aquest any o principis de 2020. En canvi, el seu advocat, Gonzalo Boye, ha dit pĂșblicament que la decisiĂł podria ser presa uns quinze dies mĂ©s tard desprĂ©s del judici i que la inhabilitaciĂł ferma decretada pel Tribunal Suprem -atĂšs que l’equip del president presentaria un recurs si Ă©s condemnat- no arribaria fins el mes de juny de 2020.

7 Hi haurĂ  eleccions si Quim Torra queda suspĂšs del seu cĂ rrec?

És el mĂ©s probable, tot i que tambĂ© es podria pactar la investidura d’algun altre diputat independentista fins finals de 2021, data en quĂš acaba la legislatura vigent. L’escenari de la inhabilitaciĂł, perĂČ, contribuiria a pensar, mĂ©s aviat, en unes noves eleccions que, alhora, podrien ser una eina per mobilitzar l’independentisme a les urnes, aconseguir mĂ©s diputats sobiranistes i que l’independentisme catalĂ  tinga un nou instrument de pressiĂł per forçar l’Estat a negociar una eixida del conflicte. En cas de noves eleccions, una llista unitĂ ria sembla altament improbable per la negativa d’Esquerra Republicana.

8 Per quĂš se celebra ara el judici?

La vista estava convocada pels dies 25 i 26 de setembre, perĂČ el TSJC ho va endarrerir per atendre la recusaciĂł que el president va presentar contra JesĂșs MarĂ­a Barrientos, president del TSJC; i els magistrats Mercedes Armas i Carlos Ramos. El motiu de Quim Torra per recusar tots tres eren els seus “vincles” amb partits i la seua presumpta “manca d’imparcialitat” davant la causa que han de jutjar. Una parcialitat expressada, especialment per Barrientos, mitjançant declaracions pĂșbliques. Alhora, Mercedes Armas va ser la magistrada que va ordenar la policia impedir el referĂšndum de l’1 d’octubre amb el matĂ­s de “sense que l’actuaciĂł policial altere la convivĂšncia”. Una puntualitzaciĂł que va donar molt a parlar durant el judici contra els impulsors de l’1 d’octubre celebrat al Tribunal Suprem.

9 QuĂš farĂ  Quim Torra?

Ja es va autoinculpar en la primera declaraciĂł del mes de maig quan va ser preguntat per quĂš no va retirar la pancarta. El president va assegurar que la decisiĂł la va prendre per respectar la demanda ciutadana. Ell mateix, a mĂ©s, es va declarar responsable de totes les decisions preses respecte a la no retirada de la pancarta, i es va emparar en la llibertat d’expressiĂł, en el mandat ciutadĂ  i en el respecte als drets humans. El seu advocat, Gonzalo Boye, va dir en una entrevista al programa ‘El Suplement’, de Catalunya RĂ dio, que Torra no serĂ  condemnat i, per tant, tampoc inhabilitat. L’advocat xilĂš diu “confiar que el TSJC actuarĂ  com un tribunal de justĂ­cia i no com un ĂČrgan polĂ­tic”.

10 Aquest judici té precedents?

Per descomptat. Tant d’histĂČrics com d’actuals. L’Ășltim president en actiu jutjat va ser LluĂ­s Companys pels fets d’octubre de 1934. Companys, condemnat per rebel·liĂł, va ser amnistiat desprĂ©s de la victĂČria del Front Popular el febrer de 1936. Molts altres presidents, perĂČ, han estat perseguits o estan perseguits per la justĂ­cia. Un d’ells Ă©s Carles Puigdemont, exiliat a BĂšlgica i que s’enfronta a una nova euroordre de detenciĂł que serĂ  resolta en una vista que se celebrarĂ  el 16 de desembre. Fins ara, el president a l’exili ha esquivat trĂ mits similars. Com se sap, Puigdemont no Ă©s l’Ășnic polĂ­tic catalĂ  exiliat a hores d’ara i contra qui resta una ordre de detenciĂł en territori espanyol: en aquesta situaciĂł tambĂ© es troben Clara PonsatĂ­, Anna Gabriel, Marta Rovira, LluĂ­s Puig, Toni ComĂ­n i Meritxell Serret. Tornant al passat, han estat molts els dirigents polĂ­tics del catalanisme perseguits pels tribunals espanyols.
Abans de l’afusellament de Companys el 1940, un dels qui mĂ©s va patir la persecuciĂł va ser Enric Prat de la Riba, qui fora president de la DiputaciĂł de Barcelona, de la Mancomunitat catalana i dirigent i fundador de la Lliga Regionalista. Prat va ser empresonat per un escrit subversiu i la Mancomunitat, intervinguda i dissolta durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. TambĂ© es pot parlar de l’exili de Francessc MaciĂ  a BĂšlgica, de Josep Irla, de Josep Tarradellas o de tants altres que van marxar a un exili imposat per la dictadura franquista. MĂ©s recent va ser el judici contra Artur Mas, inhabilitat per promoure la consulta del 9 de novembre de 2014. Una inhabilitaciĂł, per cert, que caduca el febrer de 2020, per la qual cosa Artur Mas podria concĂłrrer com a candidat a unes hipotĂštiques eleccions al Parlament de Catalunya. Amb Mas tambĂ© van ser condemnats els consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (17-11-2019)

322 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: