DEU MOTS CATALANS QUE NO ES PODEN TRADUIR AL CASTELLĂ

( JORDI BADIA )
La llengua dominant serveix de patró: si el castellà fa servir un mot per a tres conceptes diferents, el català també. I a la inversa: si el castellà té tres mots allà on el català ja passa amb un de sol, ens trobarem mancats de precisió, sentirem la necessitat de copiar la llengua veïna.
Un exemple del primer cas Ă©s el castellĂ romper, que contrasta amb la gamma de les solucions catalanes: trencar, esquinçar, espatllarâŠ; per aixĂČ cada vegada sentim mĂ©s âtrencar un paperâ (en lloc de âesquinçarâ, âestriparâ o âesgarrarâ, segons lâindret) o âse mâha trencat lâordinadorâ (en lloc de âse mâha espatllatâ). El segon cas, el veurem clar si pensem en deler, que cada vegada sentim mĂ©s poc, perquĂš enclou una muniĂł de matisos o conceptes que en castellĂ sâexpressen amb mots diferents: ardor, pasiĂłn, afĂĄn, avidez, ahĂnco, empeño, fervor, entusiasmo, anhelo, deseoâŠ
Avui veurem deu mots que fan de mal traduir per aquesta falta de correspondĂšncia amb la llengua dominant. Ăs, sortosament, un terreny immens, que haurem de continuar veient un altre dia.
avenir-se
Tot i que en castellĂ avenirse tambĂ© hi Ă©s, es fa servir poc i no tĂ© ni de bon tros tants significats com en catalĂ : âaccedir aâ (Estem segurs que sâavindran a aquestes condicions tan bones); âacceptarâ (El meu pare no sâhi avindrĂ mai, a la nostra amistat); âmantenir una bona relaciĂłâ (No entenc com us podeu avenir, essent tan diferents); âharmonitzarâ (Aquests colors no sâavenen); âposar-se dâacordâ (Al final, sâhan avingut a anar-hi junts); âconformar-seâ (Sâavenen a qualsevol cosa).
I no ens descuidem una frase feta molt expressiva: no saber-seân avenir, amb el significat de âestranyar-seâ (Encara dorm? No meân sĂ© avenir!).
caldre
Heus acĂ un verb intraduĂŻble per la ductilitat que tĂ© en catalĂ . Podem pensar que ser necesario ja serveix per a tots els usos, perĂČ no. Per exemple, Cal que vinguis de seguida (Tienes que venir); Cal dir, si som sincers⊠(Es de justicia decir); Cal reconĂšixer que no Ă©s lĂČgic (Es forzoso reconocer); Calen molts anys per a aconseguir-ho (Se necesitan); Cal creure que no (Es de creer que no); Ăs una dona com cal (como Dios manda); No cal dir res mĂ©s (No hay mĂĄs que decir); No caldria sinĂł (FaltarĂa mĂĄs).
En el cas del verb caldre, el perill Ă©s que alguns dâaquests usos es perdin perquĂš calquem el castellĂ . De fet, cada vegada se senten mĂ©s frases com ara Ăs necessari que vinguis o No fa falta que cridis.
deler
El diccionari de la Gran EnciclopĂšdia Catalana diu que deler Ă©s un âmot nomĂ©s catalĂ â. PerĂČ allĂČ que el fa peculiar Ă©s que Ă©s molt polisĂšmic: el catalĂ -castellĂ en dĂłna deu traduccions, aplegades en cinc significats: âardor, passiĂłâ (Estimar algĂș amb deler); âafany, avidesaâ (Lâha perjudicat el deler de guanyar diners); âinsistĂšnciaâ (Vol sortir-seân i hi posa deler); âfervor, entusiasmeâ (Va sortir a jugar amb deler); âanhel, desigâ (No podran empresonar el deler de llibertat).
Un mot tan prolix havia de deixar descendÚncia. I heus acà derivats que també fan de mal espanyolitzar: delir-se, delejar i delerós.
DĂ©u nâhi do
Lâadverbi i interjecciĂł DĂ©u nâhi do (segons la nova grafia oficial, dĂ©u-nâhi-do) Ă©s una construcciĂł dâaquelles que els catalans que parlen castellĂ no saben pas com dir. El diccionari proposa bastante (Hi havia gaire gent? DĂ©u nâhi do), perĂČ no serveix pas en contexts com ara aquests: Te nâhas fet vuit euros? DĂ©u nâhi do!; Has estat el primer dâarribar: DĂ©u nâhi do!; DĂ©u nâhi do, la rastellera de bestieses que ha deixat anarâŠ; DĂ©u nâhi do, quina casa que tens, noi!; Hi feia un fred que DĂ©u nâhi do!
Com ho traduĂŻu, tot aixĂČ? No hi ha pas maneraâŠ
esquinçar
Ăs un mot mĂ©s precĂs que no pas trencar i sâaplica a la roba, al paper, a la pell⊠A les Terres de lâEbre i a moltes comarques del PaĂs ValenciĂ es diu esgarrar. A molts indrets del Principat es diu estripar (que, prĂČpiament, vol dir âtreure les tripesâ). Per la influĂšncia del castellĂ , com mĂ©s va mĂ©s se sent trencar un paper o trencar-se un vestit, que hem de bandejar: altrament, acceptarĂem una interferĂšncia empobridora.
feinada
Ăs una paraula encara molt viva, perĂČ cada vegada se sent mĂ©s âmunt de feinaâ, que Ă©s el calc del castellĂ , mot a mot (âmontĂłn de trabajoâ). La âpeculiaritatâ, en aquest cas, Ă©s el sufix -ada, tan expressiu, amb el significat de âquantitatâ. No Ă©s igual que faci calor o que faci una calorada, que surti sang o que ragi una sangada, que tâhagis dâesperar una estona o una estonada, etc. Hi ha sufixos, com aquest, que aporten un tresor de genuĂŻnitat a la llengua.
pas
Aquesta partĂcula de reforç dâoracions negatives Ă©s, sens dubte, intraduĂŻble al castellĂ . Els diccionaris ens expliquen en quins contexts sol aparĂšixer: desprĂ©s del verb dâuna oraciĂł (No ho acceptem pas), fins i tot enmig dâuna forma verbal composta (No has pas vingut); o bĂ© quan no hi ha verb (Vull aquesta, no pas aquella); tambĂ© per a reforçar una comparaciĂł (Ăs mĂ©s fort que no pas el seu); i en demandes en quĂš sâespera una confirmaciĂł (Disculpeu: no Ă©s pas a lâateneu, el vostre germĂ ?). El diccionari Alcover-Moll ens nâofereix exemples que ens fan veure que havia estat general a tot el domini, perĂČ ja fa temps que ha desaparegut del PaĂs ValenciĂ i les Illes. En canvi, a les comarques de Catalunya del Nord hi Ă©s ben viu, qui sap si per influĂšncia del francĂšs, i fins i tot hi Ă©s usat sense no (Els meus amics hi solen pas venir, aquĂ).
plegar
Aquest Ă©s un dâaquells mots que molta gent de parla castellana ha integrat; Ă©s allĂČ que podrĂem anomenar una âcatalanadaâ. AixĂČ vol dir que tĂ© un Ășs que no tĂ© en castellĂ i que en certa manera Ă©s Ăștil i fins i tot ânecessariâ per a tothom qui en sap els significats. En tĂ© qui-sap-los: âcessarâ (Tenien una empresa i es veu que han plegat); âinterrompre una feinaâ (Comencem de bon matĂ i a migdia pleguem per dinar); âsortir o acabarâ (A quina hora plegues de treballar, avui?); âacabar la participaciĂł en una activitat insostenibleâ (Nâestic tip: plego!).
rai
Potser haurĂem de dir que rai Ă©s el mot intraduĂŻble per excel·lĂšncia. Ăs un intensificador molt eficaç, perĂČ, com que no tĂ© correspondĂšncia clara amb el castellĂ , aquests Ășltims anys ha estat arraconat. No tan sols ens serveix per a evitar castellanismes evidents, com ara *Ă©s el de menys (aixĂČ rai!) o *menys mal (encara rai!), sinĂł tambĂ© calcs no tan clars. Vegem-ne exemples: âHe de pagar mil euros de la renda. âTu rai, que ets ric (i no pas: Tu encara, que ets ric); Sâha tacat el paper? AixĂČ rai! (i no pas: Cap problema!). En fi, penseu com traduirĂeu al castellĂ frases com ara aquestes: En Josep rai; segur que aprovarĂ ; DemĂ rai, que farem festa; Si pot venir rai, estem salvats. La dificultat de traduir aquestes oracions al castellĂ Ă©s, justament, la causa de la fragilitat dâaquest recurs. Fem-lo servir!
trencadissa
A partir de trencar sâha format aquest mot, amb molts significats, rectes i figurats: âtrencament estrepitĂłs dâun objecte o de moltsâ (Vaig sentir la trencadissa del menjador estant); âescampall de bocins dâobjectes trencatsâ (Quan ha vist la trencadissa de gots i plats sâha esverat); âdestrucciĂł brusca de molts elementsâ (Les relacions sâhan deteriorat, perĂČ ell vol evitar la trencadissa); âcrĂtica amb gran rebomboriâ (A Twitter es fa trencadissa dâinstitucions i partits polĂtics). Com hem dit abans, a propĂČsit de feinada, el sufix -issa, amb el sentit de âmĂșltipleâ o de âpersistentâ, Ă©s molt productiu. Vegeu, si no, mots com ara piuladissa, escampadissa, xiscladissaâŠ
Dâexemples com aquests, nâhi ha molts mĂ©s. I el perill Ă©s que es vagin perdent, perquĂš, com hem dit, cada vegada funcionem mĂ©s amb el patrĂł del castellĂ . Contra aquesta tendĂšncia tan abassegadora, lâĂșnica soluciĂł Ă©s prendre consciĂšncia que cada llengua fa sa guerra, Ă©s a dir, que el camĂ del catalĂ Ă©s diferent del del castellĂ o del de qualsevol altra llengua; cal entendre que sĂłn llengĂŒes independents, que sâhan de mirar en pla dâigualtat.
I acabarem lâarticle amb una propina. En aquest sarrĂł dâintraduĂŻbles, no hi ha Ășnicament mots, sinĂł tambĂ© locucions i dites. Per exemple, una que hem estrafet suara: cada terra fa sa guerra. Els diccionaris es tornen micos quan lâhan de traduir al castellĂ . Proposen Donde fueres haz lo que vieres i Cada maestrillo tiene su librillo, perĂČ no sĂłn pas iguals. La frase catalana parla de paĂŻsos, de territoris, de costums: a cada lloc fan les coses a la seva manera.
Informa:VILAWEB.CAT (U16-8-2020)