DEU MOTS CATALANS QUE NO ES PODEN TRADUIR AL CASTELLÀ

( JORDI BADIA )
La llengua dominant serveix de patró: si el castellà fa servir un mot per a tres conceptes diferents, el català també. I a la inversa: si el castellà té tres mots allà on el català ja passa amb un de sol, ens trobarem mancats de precisió, sentirem la necessitat de copiar la llengua veïna.

Un exemple del primer cas Ă©s el castellĂ  romper, que contrasta amb la gamma de les solucions catalanes: trencar, esquinçar, espatllar
; per aixĂČ cada vegada sentim mĂ©s ‘trencar un paper’ (en lloc de ‘esquinçar’, ‘estripar’ o ‘esgarrar’, segons l’indret) o ‘se m’ha trencat l’ordinador’ (en lloc de ‘se m’ha espatllat’). El segon cas, el veurem clar si pensem en deler, que cada vegada sentim mĂ©s poc, perquĂš enclou una muniĂł de matisos o conceptes que en castellĂ  s’expressen amb mots diferents: ardor, pasiĂłn, afĂĄn, avidez, ahĂ­nco, empeño, fervor, entusiasmo, anhelo, deseo


Avui veurem deu mots que fan de mal traduir per aquesta falta de correspondùncia amb la llengua dominant. És, sortosament, un terreny immens, que haurem de continuar veient un altre dia.

avenir-se

Tot i que en castellĂ  avenirse tambĂ© hi Ă©s, es fa servir poc i no tĂ© ni de bon tros tants significats com en catalĂ : ‘accedir a’ (Estem segurs que s’avindran a aquestes condicions tan bones); ‘acceptar’ (El meu pare no s’hi avindrĂ  mai, a la nostra amistat); ‘mantenir una bona relació’ (No entenc com us podeu avenir, essent tan diferents); ‘harmonitzar’ (Aquests colors no s’avenen); ‘posar-se d’acord’ (Al final, s’han avingut a anar-hi junts); ‘conformar-se’ (S’avenen a qualsevol cosa).

I no ens descuidem una frase feta molt expressiva: no saber-se’n avenir, amb el significat de ‘estranyar-se’ (Encara dorm? No me’n sĂ© avenir!).

caldre
Heus acĂ­ un verb intraduĂŻble per la ductilitat que tĂ© en catalĂ . Podem pensar que ser necesario ja serveix per a tots els usos, perĂČ no. Per exemple, Cal que vinguis de seguida (Tienes que venir); Cal dir, si som sincers
 (Es de justicia decir); Cal reconĂšixer que no Ă©s lĂČgic (Es forzoso reconocer); Calen molts anys per a aconseguir-ho (Se necesitan); Cal creure que no (Es de creer que no); És una dona com cal (como Dios manda); No cal dir res mĂ©s (No hay mĂĄs que decir); No caldria sinĂł (FaltarĂ­a mĂĄs).

En el cas del verb caldre, el perill Ă©s que alguns d’aquests usos es perdin perquĂš calquem el castellĂ . De fet, cada vegada se senten mĂ©s frases com ara És necessari que vinguis o No fa falta que cridis.

deler
El diccionari de la Gran EnciclopĂšdia Catalana diu que deler Ă©s un ‘mot nomĂ©s català’. PerĂČ allĂČ que el fa peculiar Ă©s que Ă©s molt polisĂšmic: el catalĂ -castellĂ  en dĂłna deu traduccions, aplegades en cinc significats: ‘ardor, passió’ (Estimar algĂș amb deler); ‘afany, avidesa’ (L’ha perjudicat el deler de guanyar diners); ‘insistĂšncia’ (Vol sortir-se’n i hi posa deler); ‘fervor, entusiasme’ (Va sortir a jugar amb deler); ‘anhel, desig’ (No podran empresonar el deler de llibertat).

Un mot tan prolix havia de deixar descendÚncia. I heus ací derivats que també fan de mal espanyolitzar: delir-se, delejar i delerós.

DĂ©u n’hi do
L’adverbi i interjecciĂł DĂ©u n’hi do (segons la nova grafia oficial, dĂ©u-n’hi-do) Ă©s una construcciĂł d’aquelles que els catalans que parlen castellĂ  no saben pas com dir. El diccionari proposa bastante (Hi havia gaire gent? DĂ©u n’hi do), perĂČ no serveix pas en contexts com ara aquests: Te n’has fet vuit euros? DĂ©u n’hi do!; Has estat el primer d’arribar: DĂ©u n’hi do!; DĂ©u n’hi do, la rastellera de bestieses que ha deixat anar
; DĂ©u n’hi do, quina casa que tens, noi!; Hi feia un fred que DĂ©u n’hi do!

Com ho traduĂŻu, tot aixĂČ? No hi ha pas manera


esquinçar
És un mot mĂ©s precĂ­s que no pas trencar i s’aplica a la roba, al paper, a la pell
 A les Terres de l’Ebre i a moltes comarques del PaĂ­s ValenciĂ  es diu esgarrar. A molts indrets del Principat es diu estripar (que, prĂČpiament, vol dir ‘treure les tripes’). Per la influĂšncia del castellĂ , com mĂ©s va mĂ©s se sent trencar un paper o trencar-se un vestit, que hem de bandejar: altrament, acceptarĂ­em una interferĂšncia empobridora.

feinada
És una paraula encara molt viva, perĂČ cada vegada se sent mĂ©s ‘munt de feina’, que Ă©s el calc del castellĂ , mot a mot (‘montĂłn de trabajo’). La ‘peculiaritat’, en aquest cas, Ă©s el sufix -ada, tan expressiu, amb el significat de ‘quantitat’. No Ă©s igual que faci calor o que faci una calorada, que surti sang o que ragi una sangada, que t’hagis d’esperar una estona o una estonada, etc. Hi ha sufixos, com aquest, que aporten un tresor de genuĂŻnitat a la llengua.

pas
Aquesta partĂ­cula de reforç d’oracions negatives Ă©s, sens dubte, intraduĂŻble al castellĂ . Els diccionaris ens expliquen en quins contexts sol aparĂšixer: desprĂ©s del verb d’una oraciĂł (No ho acceptem pas), fins i tot enmig d’una forma verbal composta (No has pas vingut); o bĂ© quan no hi ha verb (Vull aquesta, no pas aquella); tambĂ© per a reforçar una comparaciĂł (És mĂ©s fort que no pas el seu); i en demandes en quĂš s’espera una confirmaciĂł (Disculpeu: no Ă©s pas a l’ateneu, el vostre germĂ ?). El diccionari Alcover-Moll ens n’ofereix exemples que ens fan veure que havia estat general a tot el domini, perĂČ ja fa temps que ha desaparegut del PaĂ­s ValenciĂ  i les Illes. En canvi, a les comarques de Catalunya del Nord hi Ă©s ben viu, qui sap si per influĂšncia del francĂšs, i fins i tot hi Ă©s usat sense no (Els meus amics hi solen pas venir, aquĂ­).

plegar
Aquest Ă©s un d’aquells mots que molta gent de parla castellana ha integrat; Ă©s allĂČ que podrĂ­em anomenar una ‘catalanada’. AixĂČ vol dir que tĂ© un Ășs que no tĂ© en castellĂ  i que en certa manera Ă©s Ăștil i fins i tot ‘necessari’ per a tothom qui en sap els significats. En tĂ© qui-sap-los: ‘cessar’ (Tenien una empresa i es veu que han plegat); ‘interrompre una feina’ (Comencem de bon matĂ­ i a migdia pleguem per dinar); ‘sortir o acabar’ (A quina hora plegues de treballar, avui?); ‘acabar la participaciĂł en una activitat insostenible’ (N’estic tip: plego!).

rai
Potser haurĂ­em de dir que rai Ă©s el mot intraduĂŻble per excel·lĂšncia. És un intensificador molt eficaç, perĂČ, com que no tĂ© correspondĂšncia clara amb el castellĂ , aquests Ășltims anys ha estat arraconat. No tan sols ens serveix per a evitar castellanismes evidents, com ara *Ă©s el de menys (aixĂČ rai!) o *menys mal (encara rai!), sinĂł tambĂ© calcs no tan clars. Vegem-ne exemples: —He de pagar mil euros de la renda. —Tu rai, que ets ric (i no pas: Tu encara, que ets ric); S’ha tacat el paper? AixĂČ rai! (i no pas: Cap problema!). En fi, penseu com traduirĂ­eu al castellĂ  frases com ara aquestes: En Josep rai; segur que aprovarĂ ; DemĂ  rai, que farem festa; Si pot venir rai, estem salvats. La dificultat de traduir aquestes oracions al castellĂ  Ă©s, justament, la causa de la fragilitat d’aquest recurs. Fem-lo servir!

trencadissa
A partir de trencar s’ha format aquest mot, amb molts significats, rectes i figurats: ‘trencament estrepitĂłs d’un objecte o de molts’ (Vaig sentir la trencadissa del menjador estant); ‘escampall de bocins d’objectes trencats’ (Quan ha vist la trencadissa de gots i plats s’ha esverat); ‘destrucciĂł brusca de molts elements’ (Les relacions s’han deteriorat, perĂČ ell vol evitar la trencadissa); ‘crĂ­tica amb gran rebombori’ (A Twitter es fa trencadissa d’institucions i partits polĂ­tics). Com hem dit abans, a propĂČsit de feinada, el sufix -issa, amb el sentit de ‘mĂșltiple’ o de ‘persistent’, Ă©s molt productiu. Vegeu, si no, mots com ara piuladissa, escampadissa, xiscladissa


D’exemples com aquests, n’hi ha molts mĂ©s. I el perill Ă©s que es vagin perdent, perquĂš, com hem dit, cada vegada funcionem mĂ©s amb el patrĂł del castellĂ . Contra aquesta tendĂšncia tan abassegadora, l’Ășnica soluciĂł Ă©s prendre consciĂšncia que cada llengua fa sa guerra, Ă©s a dir, que el camĂ­ del catalĂ  Ă©s diferent del del castellĂ  o del de qualsevol altra llengua; cal entendre que sĂłn llengĂŒes independents, que s’han de mirar en pla d’igualtat.

I acabarem l’article amb una propina. En aquest sarrĂł d’intraduĂŻbles, no hi ha Ășnicament mots, sinĂł tambĂ© locucions i dites. Per exemple, una que hem estrafet suara: cada terra fa sa guerra. Els diccionaris es tornen micos quan l’han de traduir al castellĂ . Proposen Donde fueres haz lo que vieres i Cada maestrillo tiene su librillo, perĂČ no sĂłn pas iguals. La frase catalana parla de paĂŻsos, de territoris, de costums: a cada lloc fan les coses a la seva manera.

Informa:VILAWEB.CAT (U16-8-2020)

167 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: