DEURES PER A LA LLENGUA EN EL CONFINAMENT: POC PER TRIAR EN CATALĂ

“Deures de llengua en temps de confinament ”
AixĂČ, xiquet, passa amb pandĂšmies o sense, perquĂš la llengua que parlem ens Ă©s indissociable de la vida, en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia
Molt per a triar, i poc en catalĂ .
( MARTA ROJALS )
Sembla que el govern espanyol ja comença a caure del cavall, si mĂ©s no a cĂ mera lenta, i la tercera setmana de confinament lâengeguem amb noves incorporacions: sâhi afegeixen, presumptament, els assalariats dels sectors que no es consideren essencials âaquĂ cal fer molta hermenĂšutica del BOEâ, que si abans no podien teletreballar, ara sâentĂ©n que tampoc. AixĂČ vol dir mĂ©s consumidors de material audiovisual a domicili, perquĂš el carrer i el caminar, reduĂŻts a lâestricta funcionalitat, ja no ens poden distreure de les pantalletes i les pantalles.
Fixem-nos en les plataformes de sĂšries i pel·lĂcules en lĂnia: amb la quarantena mundial, es veu que han experimentat un increment del consum espectacular. Tant Ă©s aixĂ que en alguns paĂŻsos han hagut de reduir la qualitat de la imatge per a evitar-ne el col·lapse. Els vĂdeos a demanda ja eren el futur al passat que hem deixat enrere, i espectadors dâuna punta a lâaltra de mĂłn frisĂ vem per les mateixes estrenes i acabĂ vem agermanats per visualitzacions simultĂ nies. AixĂČ ha fet i fa que compartim sofĂ amb nous referents globals, i fins i tot amb altres cultures mĂ©s enllĂ de la hiperfilmitzada nord-americana. Pel boca-orella ens recomanem produccions daneses, belgues, islandeses, israelianes; interioritzem, darrere dels subtĂtols si Ă©s el cas, onomĂ stiques, toponĂmies i accents nous que ens acompanyen un dia i un altre, capĂtol rere capĂtol, amb una familiaritat mĂ©s Ăntima, diria jo, que la que ens pot oferir cap llargmetratge vist dâuna tirada.
Doncs bĂ©, tot aquest goig en lĂnia, que no Ă©s poc, no arriba a tots els abonats en les mateixes condicions. Per als parlants que tenen un estat a favor, que sĂłn majoria aclaparadora, lâĂșnica distĂ ncia que els separa del contingut Ă©s un botonet que els posa la versiĂł doblada o subtitulada directament en lâidioma dels seus pensaments. Els que tenen un estat en contra, en canvi, com els catalanoparlants practicants, per a accedir als mateixos continguts es troben obligats a recĂłrrer a un idioma interposat, posa-hi castellĂ , anglĂšs, francĂšs, segons la histĂČria de cada casa. Una altra vegada noten a lâespatlla aquell ditet que els ho recorda, perquĂš no se nâoblidin mai: els seus drets lingĂŒĂstics sĂłn negligibles mentre sigui possible la subordinaciĂł a una llengua dominadora. I aixĂČ, xiquet, passa amb pandĂšmies o sense, perquĂš la llengua que parlem ens Ă©s indissociable de la vida, en la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia. El confinament, per si algĂș sâho pensava, no ens aĂŻlla dels problemes que ja tenĂem abans.
En aixĂČ pensava arran de lâestrena de Disney Plus a lâestat espanyol, la segona setmana confinada, i del fet que la totpoderosa plataforma sâhagi negat a oferir les versions en catalĂ dels seus continguts, unes versions que ja existeixen, algunes fetes per Disney mateix, i que no els havien de suposar cap cost afegit. No Ă©s qĂŒestiĂł de calĂ©s, ves per on, i sabem que fa un mes i escaig el govern catalĂ hi estava negociant, perĂČ una denĂșncia recent de la Plataforma per la Llengua ens fa deduir, de moment, que les converses no han reeixit. AixĂ doncs, els petits espectadors catalans ja tenen una ocasiĂł mĂ©s âcom si no els en sobressinâ de comprovar que la seua llengua no serveix per a xalar, que la divertida Ă©s lâaltra. Lâefecte ja el veiem avui en moltes llars, i Ă©s la naturalitzaciĂł dâaquella subordinaciĂł que dĂšiem, de la mateixa manera que generacions passades van naturalitzar que el castellĂ havia de ser la llengua del respecte i de la urbanitat.
I malgrat tot, la llum. Un forat de llum dit Filmin.cat, el braç catalĂ de Filmin. Una plataforma amb deixos dâestructura dâestat que ofereix pel·lĂcules, sĂšries i dibuixos doblats al catalĂ i tambĂ© en unes VOSC que podrien ser eines valuosĂssimes. Dic eines i dic valuosĂssimes perquĂš avui dia, que llegir llibres tĂ© els anys comptats, el catalĂ informal que seâns fixa a la retina ja no provĂ© de fonts fiables i estem desaprenent dâescriureâl a passes de gegant. I deia tambĂ© que podrien ser-ho, de valuosĂssimes, perquĂš la plataforma no sembla que estigui prou amoĂŻnada per la llengua escrita que ofereix. Parlo per la meua experiĂšncia dâusuĂ ria, per cada vegada que el plaer de veure-hi una sĂšrie o una pel·lĂcula espaterrants Ă©s interceptat pel cop de puny al nas dâun calc del castellĂ , dâun pronom feble que hi falta, dâun googletranslatorisme clar. I el control de qualitat dâuna VOSC, en una plataforma que ofereix VOSC, hauria dâanar inclosa a la quota. Dit aixĂČ, els aplaudeixo i els desitjo tot lâincrement del mĂłn en subscripcions, perquĂš, com mĂ©s serem, mĂ©s pressupost tindran per a contractar bons correctors. Que tots hi guanyem: aquesta Ă©s la idea.
Un Ășltim apunt sobre llengua i confinament, a manera de postdata. LâassociaciĂł SoftcatalĂ , que es dedica a fomentar lâĂșs de la nostra llengua a les tecnologies, ha llançat un repte que corre etiquetat a les xarxes com a #CommonVoiceCATChallenge. Es tracta dâuna crida a la participaciĂł en un projecte cabdal, vital hi afegiria jo, per al futur del catalĂ : que tota mena de ginys i aplicacions ens puguin reconĂšixer quan els parlem, de Salses a Guardamar i de Fraga a MaĂł. AixĂ doncs, els confinats majors de dinou anys, si lâĂ nim us ho permet, podeu aportar-hi la vostra veu i/o validar la dels altres una mica cada dia, fins que sâassoleixin les 1.000 hores dâenregistraments que els calen. No sĂ© com ho veieu valtros, perĂČ aquests dies, que ja Ă©s prou trist tot el que passa, pensar en el dia a dia de lâendemĂ âdes dels subtĂtols que llegirem fins a les torradores amb quĂš parlaremâ tambĂ© Ă©s una manera de practicar lâesperança.