DIADA DE PARADA I FONDA: PROU DE MENTIDES , D’INGENU√ŹTATS I DE COVARDIES ! ( RAMON SERRA)

(RAMON SERRA,editor de RADIOCATALUNYA.CAT )
Com aquell qui no vol la cosa ja tenim aqu√≠ la Diada un any m√©s, tot i que enguany √©s una Diada especial per les circumst√†ncies que tots coneixem. El moviment pol√≠tic independentista tampoc no passa pel seu millor moment. √Čs per aix√≤ que l’epid√®mia que tan mal ha fet i que ens far√† en canvi ara ens d√≥na una treva que tots plegats haur√≠em de reflexionar. Cal fer parada i fonda.

Deixant a part els personalismes i les √†nsies per ocupar cadires auton√≤miques, el problema dels partits independentistes √©s que no tenen full de ruta, si m√©s no un full cre√Įble.I com baldufes van fent voltes i m√©s voltes sense avan√ßar. La CUP, per exemple, se’ns presenta com el partit m√©s rupturista. Fa una crida a desobeir l’Estat, per√≤ no ens diu de quina manera arribaria a la independ√®ncia.

Pel que fa a ERC la situaci√≥ encara √©s m√©s lamentable. No s√© d’on han tret que hem de superar el 50% dels vots en totes les votacions possibles i despr√©s si no hi ha una resposta de l’Estat cal desobeir i proclamar unilateralment la independ√®ncia. Aquesta √©s la proposta que ens ofereix Junqueras i Rovira en el llibre escrit a quatre mans “Tornarem a v√®ncer i com ho farem”. Tot plegat al¬∑lucinant. O sigui que hem de guanyar les eleccions una i mil vegades abans d’intentar el pas definitiu. I qu√® passa si perdem alguna elecci√≥? D’altra banda s’ha repetit una i mil vegades que encara que el 100% dels vots fos independentista l’Estat mai no ens concedir√† cap refer√®ndum. Mai dels mais. Afirmar el contrari √©s ser ingenu o mentider. Aquesta pol√≠tica de qui dia passa any empeny √©s su√Įcida. √Čs tamb√© una tra√Įci√≥ a l’esperit de l’1-O. I nom√©s un refer√®ndum acordat internacionalment ens hauria de fer tornar a la casella de sortida.

Finalment,l’espai exconvergent es queda al PDeCAT mentre que JxC s’allibera d’aquest llast i Puigdemont tindr√† les mans lliures d’hipoteques per comandar el partit que ens hauria de dur a la independ√®ncia amb un lideratge fort. √Čs l’actiu pol√≠tic m√©s important que tenim i no est√† empresonat ni sota la bota espanyola.

Com diu Orwels, en pol√≠tica sempre cal escollir la soluci√≥ menys dolenta. A m√≠ em sembla que aquesta ho √©s. Certament s’ha de veure qu√® passa amb la desobedi√®ncia intel¬∑ligent, per√≤ nom√©s combate nt contra Espanya ens en podem sortir. Mai parar la galta.P otser √©s un bon sistema per anar al cel, per√≤ no per guanyar a Espanya.

No se m’escapa que no hem d’oblidar el dia a dia. Per tant,cal pactar mentrestant amb l’Estat quan els acords en siguin beneficiosos o els menys dolents. No se m’escapa tampoc que el govern del dia a dia √©s ple de punxes com si amb la pand√®mia no ens tingu√®ssim prou. Per exemple,qu√® cal fer amb la llei sobre els llogers que ser√† tombada pel TC? Qu√® passar√† amb les escoles que segreguen per sexe? Qu√® passar√† amb l’impost de successions? S√≥n, entre altres, trencaclosques diaris que poden entrebancar el cam√≠ cap a la independ√®ncia.

Amb tot, hem d’intentar posar les llums llargues i somiar que m√©s aviat que tard Puigdemont torni per a ser proclamat president. Naturalment caldr√† blindar ports, aeroports, Parlament, Palau de la Generalitat, fronteres i tots els centres principals de poder.Posem per cas que necessitarem mig mili√≥ de persones per proclamar i sobretot mantenir la indep√®nd√®ncia. Una nova proclama pol√≠tica sense intervenci√≥ destacada del poble ens duria segurament a una carniceria prou evitable. En aquest sentit l’ANC ha de portar el pes de les accions de carrer. Sense l’ANC no ens en sortirem. El poble √©s l’element decisiu, que els pol√≠tics no haurien d’oblidar.

Els pessimistes de sempre i la gent de “seny” ens diu que Europa no ens ajudar√† perqu√® √©s un club que no vol cap m√©s Estat nou. Segurament deu ser veritat, per√≤ no oblidem que Merkel va parar les garrotades de l’1-O al migdia. Aix√≤ vol dir que nom√©s quan hi ha mullader hi ha la intervenci√≥ d’Europa. Vam ser protagonistes de primera internacionalment parlant tamb√© amb el tsunami a la frontera i a l’aeroport molt m√©s que no pas amb manifestacions de jocs florals, de somriures i de petons. Nom√©s amb la confrontaci√≥ intel¬∑ligent que no vol pas dir violenta ens en podem sortir. I en √ļltim extrem que Europa obligui a una entesa for√ßada que com a m√≠nim ens reconegui com a subjectes pol√≠tics.

Prou ja d’esperar,de mentir i de pol√≠tics escagarrinats!
Els m√©s de 16.000 milions que cada any volen cap a Madrid ens deixaran ben aviat escurats. A m√©s a m√©s, cada cop es parla menys catal√† i la gent t√© la sensaci√≥ que no cal aprendre’l perqu√® no serveix de gran cosa. Ja s√© que s√≥c reiteratiu. Per√≤ insistir√© les vegades que calgui.

I com sempre, el mantra que no falla mai: un dia més amb Espanya, un dia menys de vida.
(10-9-2020)

311 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: