D’ON VE EL CORONAVIRUS? PER QU√ą VE ARA ?

L’origen del coronavirus √©s en els ratpenats. Ens equivocar√≠em si els estigmatitzessin i no mir√©ssim quina √©s la nostra responsabilitat.

Els coronavirus pertanyen a una gran fam√≠lia que poden causar malalties greus. Com √©s la que el 31 de desembre les autoritats xineses van alertar a l‚ÄôOMS, que va anomenar Covid-19. Dies despr√©s, cient√≠fics xinesos van trobar la seq√ľ√®ncia gen√≤mica del virus (SARS-CoV-2) i la van posar a disposici√≥ dels investigadors de tot el m√≥n.

(CRISTINA JUNYENT )

La seq√ľ√®ncia gen√®tica del virus diferia substancialment dels coronavirus coneguts i s’assemblava a virus que s’a√Įllen en ratpenats i pangolins. El nou virus era producte de l’evoluci√≥ natural: havia saltat dels ratpenats als humans a trav√©s d’un hoste intermediari ‚Äďno hi ha casos documentats de transmissi√≥ directa ratpenat-hum√†‚Äď. L’hoste intermediari sembla probable que sigui el pangol√≠, tot i que no hi ha consens.

Els ratpenats carreguen una quantitat de virus superior a altres grups de mam√≠fers, per√≤ no emmalalteixen per la major part d’aquests virus. El seu sistema immunitari √©s en estat d‚Äôalerta cont√≠nua, a difer√®ncia del d’altres mam√≠fers. Aix√≤ ha fet que el virus es reprodueixi molt r√†pidament ‚Äďi per tant, muti‚Äď abans que les defenses de l’hoste s’activin. D’altra banda, la patog√®nia en els ratpenats √©s esmorte√Įda, at√®s que la relaci√≥ amb els coronavirus √©s llarga.

De ratpenats hi ha unes mil tres-centes esp√®cies, aix√≤ fa que ho sigui un de cada cinc mam√≠fers. Per tant, estad√≠sticament tamb√© √©s m√©s probable que siguin reservoris de la malaltia. La seva distribuci√≥ √©s molt √†mplia geogr√†ficament i s’han adaptat a molts tipus d’ambients: selves, oasis en deserts, alta muntanya… La majoria de les esp√®cies fan col√≤nies molt denses, on la transmissi√≥ √©s m√©s f√†cil.

D’altra banda, els ratpenats s√≥n els √ļnics mam√≠fers que volen. I aprofiten el vol per migrar. Aquest despla√ßament no el tenen altres grups de mam√≠fers associats a la dispersi√≥ de malalties infecciones com els rosegadors. I, a m√©s, s√≥n molt longeus, comparats amb mam√≠fers de la seva mida: poden viure de quinze a vint anys, mentre que els rosegadors viuen fins a dos anys. Una esp√®cie que viu m√©s √©s m√©s probable que actu√Į de reservori.

Per tot aix√≤, no es coincid√®ncia que els ratpenats hagin estat en l’origen de la cadena d’algun dels pitjors brots de malalties virals dels darrers anys. Per√≤ els ratpenats viuen a la Terra des de fa una seixantena de milions d’anys. Qu√® hi ha de diferent en els darrers anys? Tenim alguna responsabilitat, els humans, en aquesta pand√®mia?

Quan la superf√≠cie arbrada disminueix, els animals que hi vivien han de trobar altres llocs, i moltes vegades troben allotjament en zones m√©s pr√≤ximes a assentaments humans. Per tant, en desforestar, augmenta la probabilitat que les malalties de ratpenats es puguin transferir als humans. S’ha reportat que a la zona de Wuhan, la desforestaci√≥ ha estat de l’ordre del trenta per cent en els darrers quaranta anys.

Ens equivocar√≠em, per tant, en estigmatitzar els ratpenats. En primer lloc, no tots els ratpenats s√≥n portadors. En segon, cal protegir-los. S√≥n grans aliats dels humans en el control de plagues, especialment de mosquits: en consumeixen una gran quantitat. Els experts estimen que la col√≤nia m√©s gran de Catalunya consumeix entre 18 i 36 tones d’insectes l’any; d‚Äôaquesta manera controlen vectors d’altres malalties i plagues forestals.

Moltes epidèmies tenen, doncs, un component ambiental, però també social i cultural. En la cultura culinària xinesa són apreciats els animals que es compren vius al mercat. Aquesta pràctica sense control sanitari ha estat revisada per les autoritats del país. Però no és només per això que ve de la Xina. També és perquè és el país més poblat del món: una de cada cinc persones del planeta són xineses.

A tot, cal afegir que ara ens movem molt m√©s i molt m√©s de pressa. Fins fa pocs dies, els rastrejadors de vols dels avions tapaven tot el mapamundi. Quan els pat√≤gens es movien a peu, en temps neol√≠tics; a cavall, en l’edat antiga, o en caravel¬∑la, quan van arribar al Nou M√≥n, els efectes dels contagis eren m√©s restringits. Ara, la globalitzaci√≥ comporta tamb√© compartir g√®rmens. Potser a partir d’aquest ensurt serem conscients com a esp√®cie sobre el que realment ens protegeix en moments cr√≠tics.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (1-4-2020)

392 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: