DONCS SÍ, LA TAULA DE DIÀLEG LIMITA AMB LA CONSTITUCIÓ

“Doncs sí, la taula de diàleg limita amb la Constitució”
( JOSÉ ANTICH )

No deixa de ser cridaner que durant tot l’estiu PSOE i Podemos s’han llançat els plats pel cap per multitud de temes, des de l’escandalós preu de la llum a la repatriació de 800 de menors al Marroc, i en la primera cosa en la qual han coincidit ha estat en els límits de la taula de diàleg entre Espanya i Catalunya. I no pas perquè Podemos hagi aconseguit desplaçar, ni que sigui mínimament, el PSOE cap a posicions diguem-ne més obertes, sinó perquè la formació que en altre temps capitanejava Pablo Iglesias situa els límits de qualsevol acord en el marc de la Constitució o si més no en el marc de la interpretació de la Constitució que ells fan i que deixa a fora totes les reivindicacions de l’independentisme.

Pablo Fernández, coportaveu de la nova direcció estatal de Podemos, considera que l’Estat ja ha fet el punt d’inflexió amb la concessió dels indults als presos polítics i que ara toca a l’independentisme desescalar en les seves posicions d’amnistia, referèndum i autodeterminació. Podemos és l’última formació que ve a sumar-se a la bola política i informativa que va començar El País i que progressivament han anat alimentant patronals, sindicats i opinants diversos, donant per mort el moviment sobiranista i situant-lo exclusivament en la reivindicació de temes autonòmics. D’aquí la força que l’han donat tots a la posició favorable del Govern a la tercera pista de l’aeroport del Prat i als Jocs Olímpics d’hivern, en un esforç per situar els partits independentistes desfent el camí iniciat el 2012.

Lamento punxar aquest globus, però el moviment independentista és desorientat i confús, certament. També espès des del punt de vista tàctic i estratègic, una cosa, en part, comprensible quan la política a Catalunya no té, ni de bon tros, aparences de normalitat amb exiliats, presos polítics amb les llibertats tot just recuperades però inhabilitats per a càrrecs públics, repressió judicial i procediments diversos com el del Tribunal de Comptes. Però qui confongui això, d’aquí i d’allà, amb la seva falta d’horitzó tornarà a equivocar-se i a errar el tret.

L’anomenada erròniament taula de diàleg, perquè serà de negociació o no serà res, només té horitzó si hi tenen cabuda les reivindicacions de l’independentisme. El temps ho farà evident, perquè per a una altra mena de qüestions temàtiques hi ha una infinitat de comissions on es poden debatre. Pedro Sánchez ho sap, per això intenta endarrerir al màxim les seves reunions -de fet amb aquest Govern n’hi ha hagut zero- i a veure si mentrestant s’estalvia de posar a sobre de la taula propostes de pes i arriba, encara que sigui a batzegades i amb enganys, a les noves eleccions. El seu veritable objectiu és guanyar a PP i Vox les pròximes espanyoles i els catalans vinga caminar fent de llebres perquè pugui presentar-se a Catalunya com el governant pacificador i a Espanya com el polític que no ha fet concessions.

En contra del que pugui semblar, la partida no està en mans del govern del PSOE sinó de l’independentisme català. Si és capaç de recuperar la iniciativa i adoptar una estratègia guanyadora hi ha partida per davant. Perquè la gent, la ciutadania, hi és.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-VIII-2021)

59 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: