DOS MAGISTRATS ALERTEN QUE EL SUPREM S’HA PRECIPITAT TOMBANT ELS RECURSOS CONTRA ELS INDULTS

(BERNAT SURROCA )
El Tribunal Suprem va tombar tots els recursos contra els indults dels presos pol√≠tics. La sala contenciosa-administrativa va prendre la decisi√≥ per majoria i abans d’entrar a revisar el fons de la q√ľesti√≥. Va estimar les al¬∑legacions presentades per l’Advocacia de l’Estat, que representa els interessos del govern espanyol, i va dir que ni Vox, ni PP, ni cap dels particulars que van intentar tombar els indults tenia “legitimitat activa” per fer-ho. Aquesta decisi√≥ es va con√®ixer al gener. Ara, un mes despr√©s, el Suprem ha fet p√ļblics els arguments dels jutges i tamb√© els vots particulars signats per dos dels cinc magistrats de la sala tercera, Wenceslao Olea i Fernando Roman. Contra la decisi√≥ del Suprem es pot presentar recurs de s√ļplica i recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC).

Els dos magistrats, que signen un extens vot particular, discrepen del criteri de la majoria i alerten que la sala s’ha precipitat tombant els indults en aquest moment processal. Assenyalen que una q√ľesti√≥ d’aquestes caracter√≠stiques no es pot decidir amb una simple interlocut√≤ria, sin√≥ que s’ha de fer en sent√®ncia, √©s a dir, un cop presentades totes les al¬∑legacions, practicada la prova i acabat el procediment, amb “plenes garanties” per a totes les parts. “No es pot afirmar que els recurrents no tinguin legitimaci√≥ en un moment tan embrionari”, indiquen els dos magistrats. Segons ells, la decisi√≥ presa no s’ha fet d’acord amb la llei que regula la jurisdicci√≥ contenciosa-administrativa ni tampoc √©s “congruent” amb la reiterada jurisprud√®ncia del Suprem.

Olea i Roman assenyalen que la decisi√≥ sobre si qui presenta un recurs est√† legitimat o no, quan aix√≤ comporta prendre en consideraci√≥ el fons del procediment, s’ha d’examinar a la sent√®ncia. Nom√©s en casos excepcionals, apunten els dos magistrats, es pot fer com una al¬∑legaci√≥ pr√®via, com s’ha fet ara. En el cas concret dels recursos contra els indults dels presos, la q√ľesti√≥ t√© unes “peculiaritats que aconsellen ajornar la decisi√≥ sobre la manca de legitimaci√≥” fins al moment de dictar-se sent√®ncia, un cop s’hagi pogut fer un debat de fons del cas.

Els dos jutges no es posicionen a favor o en contra de la legitimaci√≥ dels actors que han presentat recurs, sin√≥ que consideren que, en l’actual moment processal, no es pot concloure “de manera definitiva i irreversible” que hi ha una “manifesta manca de legitimaci√≥”, com va dictaminar la majoria de la sala. En tot cas, s√≠ que veuen indicis que els partits pol√≠tics PP i Vox que van presentar recurs, aix√≠ com els ciutadans particulars membre de partits pol√≠tics com PP o Ciutadans -Enric Millo, In√©s Arrimadas, Carlos Carrizosa…-, podrien estar legitimats per fer-ho. No seria el cas de les associacions espanyolistes Convivencia C√≠vica Catalana i Pro Patrimonium Sijena y Jerusal√©n, en qu√® els dos magistrats “no aprecien connexi√≥ directa” entre les dues entitats i els fets delictius.

Recurs de s√ļplica, escenari obert

Un cop publicades les interlocut√≤ries, s’obre ara el termini per presentar recurs de s√ļplica i intentar que es reconsideri la decisi√≥. L’escenari √©s obert. La decisi√≥ de tombar els recursos contra l’indult es va prendre a la secci√≥ cinquena per una majoria m√≠nima: tres magistrats a dos. Els vots favorables a tombar els recursos van ser de Segundo Men√©ndez, √Āngeles Huet i Octavio Herrero. Els contraris, Wenceslao Olea i Fernando Roman. En funcionament de la sala tercera estableix que cada sis mesos hi ha canvis en les seccions. Aix√≠, Huet, del sector progressista, s’ha incorporat ara a la secci√≥ primera i la substituir√† a la secci√≥ cinquena per In√©s Huerta, considerada del sector conservador. Per tant, el recurs de s√ļplica, un cop es formalitzi, ser√† revisat per una secci√≥ on, sobre el paper, han canviat les majories.

EL TC AVALA SENSE UNANIMITAT LA CODEMNA DE TORRA PER DESOBEDI√ąNCIA

El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat sense unanimitat el recurs d’empara que va presentar l’expresident Quim Torra contra les sent√®ncies del Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem, que el van condemnar per un delicte de desobedi√®ncia a una pena d’inhabilitaci√≥. La sent√®ncia compta amb dos vots particulars, un del magistrat Juan Antonio Xiol i un altre del magistrat Ram√≥n S√°ez Valc√°rcel. D’aquesta manera, el TC avala les decisions judicials, que van desembocar en la p√®rdua de l’acta de diputat de Torra i de la seva condici√≥ de president de la Generalitat, i nega que se li hagin vulnerat drets fonamentals. Ara, un cop exhaurida la via espanyola ja pot presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Davant d’aquesta decisi√≥, l’expresident Torra encamina la via judicial europea. “√Čs el cam√≠ de l’√ļnica just√≠cia possible per als independentistes catalans”, ha opinat. En una nota de premsa, Torra denuncia que el rebuig arriba “quan ja fa gaireb√© dos mesos que es va complir √≠ntegrament al condemna d’inhabilitaci√≥, el 3 de gener, i quan ja no hi hauria hagut cap opci√≥ de reparar el dany causat”. “√Čs un exemple m√©s que la just√≠cia espanyola corre quan vol c√≥rrer i va lenta quan li conv√©, d’acord amb una intencionalitat pol√≠tica que no amaguen els membres del tribunal quan en tenen l’ocasi√≥”, apunta. El segon judici a Torra se celebrar√† el 17 de mar√ß al jutjat penal n√ļmero 6 de Barcelona.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (22-2-2022)

109 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: