“DRAMA”, EL DRAMA DEL CATAL√Ä

“El que haur√≠em d‚Äôaprendre de ‚ÄėDrama‚Äô”
El catalanisme està comprant un marc mental que el duu necessàriament a la liquidació de la llengua

( XAVIER VILA )
Emetre Drama a TV3 ha estat un error. Les audi√®ncies que va aconseguir, m√©s aviat discretes, sembla que ho corroboren. Aqu√≠ no entrarem a valorar quina part de l‚Äôerror es pot deure al gui√≥, a la feina dels actors, al moment i lloc en qu√® s‚Äôha programat o a qualsevol altra consideraci√≥ de tipus estrictament televisiu. Aix√≤, en tot cas, pertoca avaluar-ho als especialistes del ram. En aquestes l√≠nies ens limitarem a argumentar que emetre aquest producte a TV3 ha estat un error socioling√ľ√≠stic i procurarem explicar-ne les raons per evitar que es repeteixi en un futur.

Hi ha una regla d‚Äôor en socioling√ľ√≠stica que diu que les lleng√ľes nom√©s perviuen perqu√® tenen funcions socials pr√≤pies, √©s a dir, perqu√® serveixen per a alguna cosa. Aquestes funcions poden ser de tipus pr√†ctic o de tipus simb√≤lic, i l‚Äôideal per a qualsevol llengua √©s assumir funcions de tots dos tipus. En un pa√≠s amb llengua normalitzada, tant els infants com els immigrants aprenen l‚Äôidioma per motius pr√†ctics, per desenvolupar-se i guanyar-se la vida, per√≤ tamb√© per motius simb√≤lics, perqu√® aspiren a ser reconeguts com a membres de la societat que els acull. En un pa√≠s on hi ha lleng√ľes que estan en compet√®ncia entre elles, l‚Äô√ļnica manera de fer que la llengua X avanci o simplement es mantingui √©s dotar-la de funcions pr√≤pies, simb√≤liques i/o pr√†ctiques. Les lleng√ľes que no aconsegueixen aquestes funcions pr√≤pies senzillament, desapareixen. El motiu √©s tan senzill que fa ang√ļnia explicar-lo: una llengua que cedeix tota la seva utilitat i les seves connotacions simb√≤liques a una altra √©s simplement redundant. Aplicat a la pol√≠tica ling√ľ√≠stica, la lli√ß√≥ √©s senzilla: si voleu fer viable una llengua, doteu-la de funcions pr√≤pies; si voleu que desaparegui, preneu-les-hi totes.

TV3 és un mitjà creat per normalitzar la llengua, encara que fa molt de temps que emet continguts en castellà

TV3 √©s un mitj√† creat per normalitzar la llengua i que, en principi, funciona en catal√†, encara que fa molt de temps que emet continguts en castell√†. Sovint apareix als mitjans pol√®miques sobre si el percentatge de castell√† √©s excessiu o si caldria modular-lo. Fins ara, per√≤, amb les matisacions que es vulguin, la pres√®ncia del castell√† a TV3 podia explicar-se a partir de motius singulars i, diguem-ne, justificables: unes declaracions eren en castell√† perqu√® el testimoni del crim s‚Äôexpressava en la seva llengua, un gag era en castell√† perqu√® imitava pol√≠tics de fora, l‚Äôexpert que opinava era madrileny per√≤ era el millor en el seu terreny‚Ķ De fet, sovint l‚Äôaparici√≥ de no-catalanoparlants en pantalla permetia mostrar comportaments relativament favorables a la normalitzaci√≥, com ara el biling√ľisme passiu amb qu√® es tractaven tants personatges de ficci√≥ castellanoparlants. En altres paraules, √©s leg√≠tim discutir la tria de participants i la quantitat de castell√† a TV3, per√≤ en la majoria de casos, fins ara, l‚Äô√ļs d‚Äôaquesta llengua constitu√Įa de fet una excepci√≥ explicable que no posava en dubte la llengua de la cadena.

Drama és tota una altra cosa. Ja des dels anuncis, la sèrie fa gala de representar un canvi qualitatiu important perquè trenca la norma segons la qual, a TV3, la llengua per defecte és el català. I almenys en aquest cas, la publicitat no enganya. Des del primer moment, aquesta sèrie construeix un món en què el català és absolutament prescindible. Amb un sol capítol, Drama ja ha presentat un ambient en què els castellanoparlants prescindeixen del català. Tant se val que siguin joves o grans, que tinguin el rol de col·lega o que facin de metge, el català no els cal per a res i, lògicament, no el parlen. I això és així perquè els catalanoparlants salten constantment al castellà no sols amb els castellanoparlants sinó fins i tot entre ells. A Drama, el català és tan intrínsecament insuficient que cal farcir-lo de paraules i expressions castellanes perquè, si no, sembla que no funciona.
A tot aix√≤ cal afegir-hi el missatge subliminal que transmet la s√®rie. Resulta que molts dels personatges d‚Äôaquesta s√®rie que xerren, s‚Äôenrotllen i s‚Äôinsulten en castell√† i fingeixen ser monoling√ľes al mig de Barcelona s√≥n, en realitat, actors catalanoparlants prou coneguts. L‚Äôespectador, sobretot jove, sap perfectament que aquests actors dominen el catal√†. El missatge final, per tant, √©s inevitable: saber catal√† √©s irrellevant no sols a Catalunya, sin√≥ fins i tot per sortir a TV3. Si a sobre hi sumeu que tot aix√≤ no sembla representar cap problema per a ning√ļ, inclosos els responsables de la cadena que decideixen invertir-hi uns diners p√ļblics en principi dedicats a la normalitzaci√≥, el drama (socioling√ľ√≠stic) est√† servit.

Perquè repetim-ho, si el català no serveix perquè els catalans parlin entre ells a TV3, per a què ha de servir?
Sembla que aquesta s√®rie s‚Äôha em√®s amb cert √®xit en una cadena espanyola. Tampoc √©s tan sorprenent. Al capdavall, Drama mostra un biling√ľisme id√≠l¬∑lic per als castellanoparlants monoling√ľes en qu√® l‚Äô√ļnic esfor√ß que se‚Äôls demanaria √©s parar l‚Äôorella o donar un cop d‚Äôull als subt√≠tols de tant en tant. Vist el context medi√†tic habitual espanyol, des de Le√≥n, Madrid o Sevilla, la s√®rie fins i tot pot considerar-se un aven√ß en termes de toler√†ncia i respecte envers el catal√†. Ara b√©, emetre-la per TV3 √©s tota una altra cosa. A la Catalunya real dels espectadors de TV3, ni els catalanoparlants s√≥n sempre tan submisos, ni els castellanoparlants s√≥n sempre tan monoling√ľes, ni les relacions ling√ľ√≠stiques s√≥n sempre tan ed√®niques. No √©s estrany, per tant, que fins i tot part del p√ļblic sense formaci√≥ espec√≠fica hagi percebut perfectament que aquesta s√®rie no sols els expulsava de la realitat sin√≥ que, de fet, condemnava la seva llengua a mort. Perqu√® repetim-ho, si el catal√† no serveix perqu√® els catalans parlin entre ells a TV3, per a qu√® ha de servir?

Com hem arribat fins aqu√≠? Diria que tot aix√≤ que passa amb aquesta s√®rie √©s probablement el resultat d‚Äôuna desorientaci√≥ creixent del catalanisme pel que fa a qu√® ha de fer amb la llengua pr√≤pia del pa√≠s. Va haver-hi un moment en qu√® bona part de la societat assumia que la manca de coneixement de catal√† entre part de la poblaci√≥ era un problema que calia resoldre. Es partia d‚Äôun marc mental en qu√® el catal√† era ¬ęcosa de tots¬Ľ i, per tant, es considerava essencial difondre la llengua, per la qual cosa calia atribuir-li almenys algunes funcions pr√≤pies. El supremacisme castell√†, per√≤, fa temps que treballa per transformar aquest marc mental en un sentit que li sigui m√©s benefici√≥s. Per aix√≤, des de fa dues d√®cades, el seu discurs afirma tossudament que la ignor√†ncia del catal√† no √©s un problema sin√≥ un dret inalienable, i per aix√≤ tamb√© malda per implantar la idea que el que cal √©s que les institucions catalanes ‚ÄĒaix√≤ s√≠, nom√©s les catalanes‚ÄĒ reflecteixin la realitat del carrer en comptes de transformar-la.

No √©s estrany per tant que el supremacisme castell√† hagi sortit en defensa d‚Äôaquesta s√®rie. De fet, Drama mostra una societat com a ells els agradaria, que no es defineix pas pel fet de ser ¬ębiling√ľe¬Ľ, sin√≥ pel fet que s√≥n els mateixos catalans els qui abandonen massivament i amb alegria la seva llengua, fins i tot en els reductes creats per protegir-la. Que se‚Äôls hagi afegit una part del catalanisme cultural amb arguments poc consistents com que la s√®rie visibilitza el catal√† nom√©s demostra, a parer meu, el grau de desorientaci√≥ en qu√® es troba ara mateix bona part de la societat en relaci√≥ amb la llengua pr√≤pia del pa√≠s.

Comen√ßa a ser urgent que el catalanisme ent√®s en sentit ampli reconsideri els termes del debat en qu√® es mou la pol√≠tica ling√ľ√≠stica i s‚Äôadoni que est√† comprant un marc mental que el duu necess√†riament a la liquidaci√≥ de la llengua. El t√≤pic del ¬ęreflex de la societat¬Ľ no √©s m√©s que un parany que nom√©s s‚Äôaplica selectivament als escassos √†mbits en qu√® el catal√† √©s prioritari, com l‚Äôescola i la CCMA, per√≤ que mai no s‚Äôaplica all√† on est√† en inferioritat, comen√ßant pel mateix m√≥n audiovisual, on el catal√† probablement est√† pitjor que mai des dels anys 80, i passant per l‚Äôaparell judicial, les forces armades, les institucions comunes de l‚ÄôEstat, i tantes i tantes altres inst√†ncies on el catal√† √©s minoritzat dia a dia. En un pa√≠s d‚Äôimmigraci√≥ i amb tan escasses forces per promoure la integraci√≥ ling√ľ√≠stica com el nostre, √©s urgent recuperar la idea que si el catal√† no aconsegueix funcions pr√≤pies dif√≠cilment tindr√† futur. Una idea, aquesta, tan senzilla, que hauria de poder-la entendre no sols el catalanisme, sin√≥ qualsevol persona que aposti sincerament pel biling√ľisme. Perqu√® √©s precisament en una conjuntura delicada com la que tenim que els qui m√©s s‚Äôomplen la boca de biling√ľisme m√©s s‚Äôhaurien de significar en la defensa del catal√†.

*F. Xavier Vila √©s catedr√†tic de Socioling√ľ√≠stica de la Universitat de Barcelona
(Informa:ARA.CAT (7-7-2020)

196 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: