ECONOMÍA I HACIENDA PREPARA ELS CRITERIS DE LA REFORMA DEL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

El model de finançament autonòmic vigent té una antiguitat de dotze anys. El va aprovar el Consell de Política Fiscal i Financera ( CPFF) el 15 de juliol del 2009, amb efecte retroactiu des de l’1 de gener, i està pendent d’una revisió que s’havia d’haver produït fa temps. Una reforma que moltes autonomies han demanat amb insistència i sense èxit, malgrat les promeses dels successius governs. L’última, la de l’actual executiu, que ha posat fil a l’agulla per a la revisió d’un sistema caduc els propers mesos.

El Ministeri d’Hisenda, que dirigeix María Jesús Montero, és l’encarregat de dur-lo a terme i
ho fa amb la voluntat “expressa-da per la mateixa ministra que aquest any s’avançarà tant com sigui possible”, segons han explicat fonts del ministeri a La Vanguardia . En realitat, “la reforma del finançament autonòmic és una prioritat d’aquest Govern” i ara “des del ministeri s’està treballant en la determinació dels criteris” que hauran de guiar la revisió. Per això, Hisenda té a sobre de la taula, entre altres documents, l’informe que la comissió d’experts va elaborar el juliol del 2017, a petició del govern espanyol, llavors presidit per Mariano Rajoy, que el va guardar en un calaix, però que és un bon punt de partida.
L’actual model es va aprovar dotze anys enrere, el 2009, i hauria d’haver-se canviat fa temps

En aquella comissió d’experts no hi va participar Catalunya, que el 2017 estava embrancada en el procés que va culminar amb la declaració d’independència del Parlament del 27- O i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. El govern de JxSí (CDC i ERC) considerava llavors que les seves prioritats eren d’altres, i això que les queixes per la insuficiència del model de finançament autonòmic venien de lluny. Un model vigent des del 2009, negociat en aplicació del que establia el nou Estatut, encara no retallat pel Tribunal Constitucional. El conseller d’ Economia d’aquella època era Antoni Castells, membre del gabinet tripartit format per PSC, ERC i ICV i presidit per José Montilla, i en l’etapa inicial de la negociació, a mitjans del 2008, va comptar fins i tot amb el suport de CiU, que era a l’oposició.

La sintonia, tot i això, va durar poc. El nou finançament auto­nòmic havia d’estar acordat dos anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut, això és el 9 d’agost del 2008, però no va ser així. CiU va aprofitar l’incom­pliment per desmarcar-se i responsabilitzar el tripartit de la ­situació, mentre el govern de la Generalitat atribuïa al govern espanyol tota la culpa del desacord. Amb un any de retard, el 15 de juliol del 2009 va arribar un acord que, en paraules de Castells, “estava per sobre dels millors resultats que objectivament es poguessin esperar”. El titular d’ E­conomia havia negociat amb els vicepresidents del gabinet de ­José Luis Rodríguez Zapatero i havia obtingut un resultat que millorava l’anterior sistema, però que tampoc no va trigar a demostrar-se insuficient.
El Govern decidirà si participa en la revisió en funció del que plantegi i com ho plantegi el ministeri

És, més o menys, el que ha passat en totes les etapes per les quals ha passat el finançament autonòmic des que el 1979 es va aprovar el primer Estatut. Allà va començar, en renunciar al concert econòmic que sí que va tenir el País Basc, la batalla pel control de les finances públiques de Catalunya entre els governs català i espanyol que avui encara dura. Una pugna que, amb la implantació de la fórmula del cafè per a tothom el 1980 a través de la llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes ( Lofca), va passar per episodis com el de la cessió d’un 15% de l’IRPF el 1993 o d’un 30% el 1996 que es van resoldre d’acord amb els ­pactes de CiU primer amb el PSOE i després amb el PP i sempre censurats pel partit espanyol que a cada moment estigués a l’oposició. El percentatge de participació de les autonomies en l’IRPF va quedar finalment fixat el 2009 en un 50%, així com en el cas de l’IVA, mentre que en el dels impostos especials va ascendir a un 58%.

Així és com està la situació avui. I ara la incògnita és veure quan i amb quines condicions es concreta la nova reforma i saber quin serà aquesta vegada el paper que té la Generalitat, si és que pensa tornar a tenir-ne cap. De moment, les fonts de la conse­lleria responsable de l’eventual negociació, la d’ Economia, consultades per La Vanguardia es ­limiten a assenyalar que “deci­direm què fem quan es convoqui la revisió i en funció de com es convoqui i de què es posi a sobre la taula”.
L’actual model es va aprovar dotze anys enrere, el 2009, i hauria d’haver-se canviat fa temps

Tocarà esperar, però el que és segur és que el Govern no prendrà la iniciativa com feia en l’època de Jordi Pujol.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (19-VII_2021)

89 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: