Les enquestes la van encertar amb el triple empat a les eleccions catalanes del 14 de febrer. El PSC, encapçalat per l’exministre de Sanitat, Salvador Illa, ha guanyat per primera vegada en vot i escons els comicis al Parlament, amb 33 diputats. Però és una victòria del tot insuficient que acosta a la presidència la segona força, Esquerra Republicana i el seu candidat, Pere Aragonès, que empaten a 33 escons amb els socialistes i guanyen per un sol diputat la batalla per l’hegemonia de l’independentisme a Junts per Catalunya. El partit del president a l’exili, Carles Puigdemont, amb Laura Borràs com a candidata, és tercer amb 32 escons, 2 menys dels que va aconseguir el 2017.

La formació d’ultradreta Vox, liderat per Ignacio Garriga, entra al Parlament per primera vegada amb 11 diputats. En l’altre extrem de l’arc ideològic, la CUP, encapçalada per Dolors Sabater, dobla amb escreix els seus resultats de les eleccions del 21 de desembre del 2017 en apssar de 4 a 9 escons. En Comú Podem, amb Jéssica Albiach al capdavant, manté els que tenia: 8.

 

Debacle de Ciutadans

Supera els pronòstics de les enquestes preelectorals la debacle de Ciutadans, que van guanyar les anteriors eleccions i en aquestes s’esfondra estrepitosament: Carlos Carrizosa només ha aguantat 6 dels 36 escons que va obtenir Inés Arrimadas. Finalment, el PP, liderat per Alejandro Fernández, torna a ser cuer amb 3 escons, un menys dels que va obtenir a les anteriors eleccions.

El PDeCAT, la formació hereva de l’antiga Convergència amb l’exconsellera Àngels Chacón com a candidata es queda fora del Parlament si bé obté uns 70.000 vots amb el 91% de l’escrutini que poden haver costat algun escó a Junts.

Possibles majories de govern

Amb les dades a la mà, l’independentisme (ERC, Junts i CUP) amplia la seva majoria, en passar de 70 a 74 escons al nou Parlament -la majoria absoluta és de 68-. Però també seria possible teòricament una majoria formada pel PSC, ERC i els comuns, que també suma 74 diputats. Tot i això, els republicans, igual com la resta de partits independentistes han rebutjat acords amb el PSC a la campanya.

Abstenció històrica

La participació electoral ha estat la més baixa de totes les eleccions al Parlament celebrades des del 1980, amb un 53,46%. Per contra, les eleccions del 21-D del 2017 van ser les que més afluència a les urnes han registrat, amb un 79,09%. Les que fins ara havien tingut menys participació són les celebrades el 1992, quan va ser del 54,87%.

Normalitat a la votació

La jornada electoral s’ha desenvolupat en un clima de normalitat tot i les incerteses derivades de la pandèmia de coronavirus, que han obligat l’administració a reforçar les mesures de seguretat als col·legis electorals. Els centres de votació van obrir amb el 97% de les meses constituïdes, el mateix nombre que als comicis del 2017. En concret, 8.895 de les 9.139 meses. “Estem en un marc de normalitat”, va poder expressar, alleujat, el consellers d’Exteriors Bernat Solé, responsable del procés electoral, en oferir les primeres dades de la jornada.

Protesta contra el candidat de Vox

Els candidats i candidates a la presidència de la Generalitat de les diferents formacions van poder exercir el seu dret al vot sense incidents. Hi va haver només una excepció: el candidat de la formació ultradretana Vox, Ignacio Garrriga, contra el qual van protestar activistes del moviment feminista Femen al crit de “feixistes, fora”. L’incident es va produir al col·legi electoral del carrer Sant Joan de la Salle, 42, de Barcelona.

Finalment, la Junta Electoral va decidir no allargar horaris i tots els col·legis electorals van tancar, com habitualment solen fer, a les 20h. El director de processos electorals, Ismael Peña-López va esvair cap a les deu del matí una altra de les incògnites de la inèdita jornada electoral en anunciar que l’escrutini es podia realitzar i fer públic amb normalitat durant la nit.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-2-2021)