EL 28-A: A LA RECERCA DEL VOT INDECÍS EN TOTS ELS CAMPS

“Arrenca la pugna pel vot Ăștil entre l’independentisme i el PSC ”

(   CARLOTA CAMPS i MARINA FERNÁNDEZ   )

Arriba l’hora de la veritat. Comença el compte enrere per a les eleccions generals. Els partits donen aquesta mitjanit el tret de sortida a dues setmanes de cursa electoral que acabarĂ  el 28 d’abril amb una nova composiciĂł del CongrĂ©s dels Diputats. SerĂ  una campanya marcada, de nou, per l’excepcionalitat que suposa que hi hagi candidats empresonats. Hores abans de la tradicional enganxada de cartells, el Tribunal Suprem ha denegat la llibertat a Oriol Junqueras, Jordi SĂ nchez, Josep Rull, Jordi Turull i RaĂŒl Romeva, que havien demanat sortir per poder participar als actes electorals en igualtat de condicions amb els seus rivals. A Junqueras i SĂ nchez, caps de llista d’ERC i Junts per Catalunya, ja els va passar durant la campanya del 21-D, que com a candidats tambĂ© van haver de viure entre reixes.

Els propers quinze dies fins el 28-A, tindran el focus posat a Catalunya. Si ja va passar amb les andaluses, ara amb mĂ©s raĂł. L’independentisme vol ser aritmĂšticament decisiu per a la investidura de Pedro SĂĄnchez, per poder-lo forçar a reprendre el diĂ leg. I els socialistes catalans aspiren a no haver de dependre de ningĂș, cosa matemĂ ticament impensable. Sobre el paper, la victĂČria a Catalunya se la disputen entre ERC i el PSC. Les Ășltimes enquestes donen avantatge als republicans. La mĂ©s generosa va ser la del CIS, publicada aquest dimarts, segons la qual ERC no nomĂ©s guanyaria sinĂł que duplicaria els resultats de 2016. En base a la resta de sondejos, perĂČ, tots dos tenen opcions de quedar primers. MĂ©s tenint en compte el gruix substancial de ciutadans que ara com ara continuen indecisos. El CIS els situava en un 30% al conjunt de l’Estat. Aquest mateix barĂČmetre indicava que hi ha mĂ©s de 300.000 persones que dubten en relaciĂł a quina de les dues grans candidatures independentistes votaran, ERC o JxCat. Als quarters electorals ningĂș no es refia gaire dels sondejos. Si no, que els ho diguin als de Junqueras, desprĂ©s de l’efecte Puigdemont del 21-D.

Amb tot obert, els partits encaren la campanya amb les seves prĂČpies reptes i prioritats. Dues setmanes poden fer-se’ls molt llargues. Falten mĂ©s de quinze dies pel 28-A i tot Ă©s possible, encara.

 

ERC: UNA CAMPANYA METROPOLITANA CENTRADA EN LA REPRESSIÓ

 

Els republicans han dissenyat una campanya amb forta presĂšncia a l’àrea metropolitana i centrada en el missatge que les eleccions del 28-A sĂłn “un nou plebiscit entre democrĂ cia i repressió”. El missatge d’ERC els propers quinze dies se centrarĂ  en desactivar l’anomenat vot Ăștil al que criden els socialistes, assegurant que sĂłn els Ășnics que poden aturar un govern de dretes amb VOX. Els republicans ho faran alertant d’un possible pacte entre PSOE i Cs, que podria dur Albert Rivera i InĂ©s Arrimadas a Moncloa i afirmant que com mĂ©s forta sigui ERC i l’independentisme, mĂ©s es podrĂ  condicionar l’actuaciĂł dels socialistes per trobar una soluciĂł “democrĂ tica” al conflicte amb Catalunya.

Sota el lema ‘Va de llibertat’, la candidatura liderada per Oriol Junqueras i Gabriel RufiĂĄn anirĂ  a buscar vot bĂ sicament a l’àrea metropolitana, camp on han aconseguit crĂ©ixer exponencialment en les Ășltimes cites electorals. Per aixĂČ, comencen la campanya a Sant Vicenç dels Horts, poble del Baix Llobregat del qual Oriol Junqueras va ser alcalde, i acabaran a Badalona, amb parades destacades a Granollers, Sabadell, MatarĂł i Barcelona, on celebraran l’acte central el dia de la RepĂșblica. TambĂ© passaran per Lleida, Reus, Girona, Figueres i Amposta, i intentaran fer algun acte a la presĂł de Soto del Real.

 

JxCAT: EMOTIVITAT I DIÀLEG AMB LÍNIES VERMELLES

 

Les enquestes sĂłn tossudes amb Junts per Catalunya. Fa temps que els sondejos no els donen treva, amb pronĂČstics que empitjoren els resultats obtinguts pel PDeCAT a les Ășltimes eleccions al CongrĂ©s. Al quarter general de la candidatura confien en la falta de punteria de la demoscĂČpia i en el carisma dels seus principals actius durant la campanya. L’objectiu, aconseguir grup propi al CongrĂ©s, cosa que no han tingut aquesta legislatura.

Trauran tota l’artilleria ja des del minut 1. Inauguraran la campanya electoral amb els tres Ășltims presidents de la Generalitat a l’escenari. Tots tres seran protagonistes al llarg d’aquests quinze dies. Quim Torra i Artur Mas hi seran fĂ­sicament, Carles Puigdemont hi connectarĂ  de manera virtual, com ja Ă©s tradiciĂł des que Ă©s a l’exili i com farĂ  a la immensa majoria dels mĂ©s de 400 actes que farĂ  JxCat arreu del territori. Diumenge, els membres de la llista viatjaran a Waterloo i durant la Setmana Santa, a Soto del Real.

L’emotivitat tornarĂ  a ser un dels elements claus de la seva campanya. Ho demostren les imatges triades per als cartells. Es tracta de fotografies dels caps de llista presos, Jordi SĂ nchez, Jordi Turull i Josep Rull, fetes durant les seves darreres hores en llibertat, abans d’entrar a l’AudiĂšncia Nacional o al Tribunal Suprem. A l’eslĂČgan es reivindiquen com “La veu de la independĂšncia”. Al llarg d’aquestes dues setmanes JxCat marcarĂ  distĂ ncies amb l’estratĂšgia d’ERC, insistint que no pagaran per avançat a Pedro SĂĄnchez com van fer amb la mociĂł de censura, i deixant ben dibuixades les lĂ­nies vermelles: prou repressiĂł i dret d’autodeterminaciĂł.

 

PSC: EQUILIBRISME ENTRE Cs I L’INDEPENDENTISME

 

El PSC no guanya unes eleccions generals a Catalunya des de fa 11 anys. Va ser el 2008, quan amb Carme ChacĂłn van obtenir el millor resultat de la histĂČria, amb 25 diputats. Ara en conserven nomĂ©s 7. Per primera vegada, desprĂ©s d’aquesta travessia pel desert, els socialistes catalans es veuen amb opcions de quedar primers. I aixĂ­ ho perceben tambĂ© els seus adversaris. D’aquĂ­ que hi focalitzin les crĂ­tiques. L’estratĂšgia de la llista que lidera la ministra Meritxell Batet serĂ  pescar vots sobretot dels comuns, perĂČ tambĂ© de Cs i ho faran apel·lant al vot Ăștil.

No passarĂ  un sol dia de campanya sense que siguin assenyalats com a sospitosos d’acabar pactant amb Ciutadans per seguir governant Espanya. A Catalunya ja hi ha com a mĂ­nim tres partits -ERC, els comuns i JxCat- que han decidit apuntalar la campanya presentant-se com l’alternativa a aquesta aliança PSOE-Cs que donen per feta. La pregunta serĂ  una constant. I malgrat que els incomoda la insistĂšncia, de moment la resposta de les primeres espases socialistes no resol la incĂČgnita, al contrari. De fet, fins que tinguin els resultats a la mĂ  no semblen disposats a aclarir-ho, perquĂš no volen haver-se d’empassar les paraules ni ser-ne esclaus, com li va passar a Rivera quan deia que no faria Rajoy president.

Els socialistes centraran la campanya a situar l’electorat en la dicotomia d’haver d’escollir entre un govern a l’andalusa de dretes i de confrontaciĂł (PP, Cs i VOX) o un de diĂ leg i progressista, encapçalat per Pedro SĂĄnchez, que vindrĂ  un parell de cops a Catalunya durant la campanya. Diuen que s’asseuran amb tothom i eviten i evitaran gaire mĂ©s concrecions.

 

ELS COMUNS, DE LA VICTÒRIA A LA CRISI

 

Els comuns, que vĂ©nen de guanyar les dues Ășltimes eleccions generals -les del desembre de 2015 i les que es van repetir el juny del 2016-, afronten ara la campanya amb les enquestes en contra. DesprĂ©s que qui fou el seu lĂ­der i baluard, Xavier DomĂšnech, abandonĂ©s el partit, ara fien la candidatura a Jaume Asens. Segons l’Ășltim CIS perdrien la meitat de diputats (de 12 passarien a 5/6) i es quedarien en una modesta tercera posiciĂł, per darrere del PSC i ERC. A mĂ©s, arriben a la cita tocats per l’enĂšsima crisi, amb la marxa de dos diputats, Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet, que s’han ajuntat amb ERC per aquestes eleccions aixĂ­ com per les municipals del mes que ve.

Amb tot, els comuns preparen una campanya molt metropolitana, ja que saben que Ă©s on poden treure mĂ©s vots, i amb una important presĂšncia dels lĂ­ders estatals (Pablo Iglesias, Irene Montero i Alberto GarzĂłn) i tambĂ© de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Sota el lema ‘Guanyem per avançar’, els comuns s’intentaran vendre com els garants d’un nou govern progressista en coaliciĂł amb el PSOE. Coneixedors com sĂłn que una part del seu electorat estĂ  a la frontera amb Esquerra Republicana, es preveu una campanya que entri en el cos a cos amb aquest partit, de fet ja han començat a acusar-los de bloquejar el CongrĂ©s.

 

L’OPERACIÓ ARRIMADAS, ARMA DE DOBLE FIL PER A Cs

 

L’actual cap de l’oposiciĂł a Catalunya s’ha decidit a fer el pas per anar a Madrid. InĂ©s Arrimadas Ă©s un valor a l’alça a Ciutadans. Ho sap ella, ho sap el partit i ho sap Albert Rivera. La prova vam tenir-la ja a les eleccions andaluses, en les quals ella va ser un dels puntals de la campanya. De cara al 28-A, i tot i que es presenta com a cap de llista per Barcelona, Arrimadas farĂ  campanya arreu d’Espanya, en paral·lel a Rivera.

El cas Ă©s que el que pot suposar un actiu a nivell estatal, podria acabar sent un handicap per al partit a Catalunya. La majoria de diputats de Cs al Parlament van assabentar-se pels mitjans de comunicaciĂł que la seva lĂ­der feia les maletes per marxar al CongrĂ©s. Amb ella, se’n van altres pesos pesants de la formaciĂł a la cambra catalana, com Ă©s el cas d’Espejo-Saavedra, vicepresident de la mesa. Aquesta estampida cap a la capital deixa el partit sense un lideratge clar a Catalunya. És mĂ©s, en funciĂł dels resultats, no Ă©s descartable que les desavinences comencin a supurar i desemboquin en una crisi interna.

A les Ășltimes eleccions generals, amb Juan Carlos Girauta al capdavant, Cs va obtenir 5 diputats per Catalunya, quatre a Barcelona i un altre a Tarragona. Ara, les enquestes els auguren un resultat similar. L’Ășltima vegada que hi va haver urnes, Arrimadas va guanyar les eleccions a Catalunya. L’estratĂšgia d’encendre l’antiindependentisme no sembla que hagi de donar-li els mateixos fruits.

 

EL PP, ENTRE LA DESAPARICIÓ I EL SORPASSO DE VOX

 

Mica en mica, el Partit Popular es va empetitint a Catalunya. DesprĂ©s de les Ășltimes eleccions al Parlament, les que va convocar Rajoy sota el 155 per al 21-D, el PP tĂ© nomĂ©s quatre diputats a la cambra catalana. Per intentar salvar els mobles de cara al CongrĂ©s, Pablo Casado ha recuperat la figura de Cayetana Álvarez de Toledo, generant una irritaciĂł monumental a les files del PP catalĂ .

De l’escola FAES, Álvarez de Toledo destrossa tot el que faci olor de catalanisme cada vegada que obre la boca. Aquesta mateixa setmana, acompanyant Casado, van presentar el programa electoral del PP. Les primeres pĂ gines es dediquen especĂ­ficament a promeses per combatre l’independentisme amb mesures com tornar a penalitzar la convocatĂČria de referĂšndums, eliminar els indults per rebel·liĂł o tornar a aplicar el 155.

Segons l’Ășltim CIS, la cap de llista per Barcelona seria l’Ășnica diputada que el PP aconseguiria a Catalunya, bastant lluny dels 6 que van treure el 2016. VOX, els passaria pel davant. Com a revulsiu, els populars han decidir ressuscitar Aznar, que obrirĂ  la campanya del partit a Barcelona. Per cert, que hores abans d’arrencar, part de la façana de la seu del PP ha caigut a trossos. MetĂ fora?

 

IRRUPCIÓ DEL FRONT REPUBLICÀ

 

A tot aixĂČ, tambĂ© cal sumar-hi la possible irrupciĂł del Front RepublicĂ , la candidatura liderada per Albano-Dante FachĂ­n, en coaliciĂł amb Poble Lliure (organitzaciĂł vinculada a la CUP) i Pirates de Catalunya. Tots ells han decidit presentar-se conjuntament a les eleccions perquĂš consideren que ERC i JxCat ja no representen el mandat de l’1-O. Precisament, per deixar clar el sentit de la seva candidatura, donen el tret de sortida a la campanya davant l’escola Ramon Llull, escenari de fortes cĂ rregues durant la jornada del referĂšndum i on el nĂșmero cinc de la llista, Roger Español, va perdre un ull.

 

El seu principal handicap Ă©s la poca presĂšncia que tindran als mitjans -especialment als pĂșblics- per la seva falta de representaciĂł parlamentĂ ria fins ara. A jutjar per les enquestes, no estĂ  clar que puguin aconseguir fer-se seu algun escĂł al CongrĂ©s. AixĂČ, perĂČ, ho diran les urnes.

 

VOX TRUCA A LES PORTES DE BARCELONA

 

Al PP i a Cs els tremolen les cames veient com la ultradreta els estĂ  menjant terreny. I en comptes d’allunyar-se’n, tendeixen a emmirallar-s’hi. El problema? Que entre l’original i la cĂČpia, l’electorat sol triar el primer. Segons el CIS, VOX tĂ© mercat a Barcelona, fins i tot mĂ©s que el PP. Els d’Abascal podrien treure 3 diputats. L’esperança: que les enquestes no estan gaire fines Ășltimament.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (12-4-2019)

439 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: