( MARIA ORTEGA )

L’avi que vol dir-hi la seva en el grup de WhatsApp familiar i que ho fa –potser per primer cop a la seva vida– llançant-se a escriure en català, l’idioma que fa servir per parlar amb fills i nets però que no havia après a escriure. Aquesta és una de les portes d’entrada al català escrit que la direcció general de Política Lingüística apunta per explicar el fet que creixi significativament el nombre d’adults –sobretot a la franja de més edat– que ara diuen que saben escriure en la llengua pròpia i que fa cinc anys no ho deien, com es desprèn de l’Enquesta d’Usos Lingüístics presentada avui. Potser això és així, com apunta la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, perquè s’han superat pors i estereotips i perquè les xarxes socials i l’ús del mòbil per enviar missatges hi han jugat un paper clau, com també els cursos de català per a la gent gran.

“L’escola fa un bon paper. La immersió lingüística funciona”, ha celebrat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, amb les últimes dades estadístiques d’ús del català a la mà. L’estudi, que es fa cada cinc anys, evidencia que un 76,4% de les persones adultes que viuen a Catalunya utilitzen el català com a mínim un cop al dia -encara que sigui poc-, tot i que el percentatge de gent que el té com a llengua inicial és força més baix, d’un 31,5% (2,01 milions de persones), mentre que un 52,7% usen el castellà com a llengua de sortida. Un 36,1% considera el català com a llengua habitual i fa cinc anys aquest percentatge era lleugerament superior, del 36,3%. Creix el percentatge de gent que considera habitual tant el català com el castellà: un 7,4%.

Un 42% de la població adulta (2.695.000 persones) fa servir el català tot i no tenir-lo com a llengua inicial i, de fet, l’informe reflecteix una tendència a usos lingüístics combinats. És a dir, d’utilitzar de manera compartida el català i el castellà. Tampoc s’actua igual en tots els àmbits i, mentre que el català repunta en els usos comercials, no segueix la mateixa tendència en entitats bancàries o administracions de l’Estat. Un 23% de la població adulta no fa servir mai el català i quasi un 30% no l’ultilitza mai per engegar una conversa.

En relació a l’última edició de l’enquesta –s’ha fet a partir de 9.000 entrevistes a més grans de 15 anys–, es detecta un increment de 160.000 persones que saben parlar català i de 128.000 que l’entenen. En termes generals, un 94,4% de la població adulta de Catalunya entén la llengua pròpia del país, i un 81,2% la sap parlar. Un 85,5% la llegeix i un 65,3% la sap escriure. Per edats, la franja d’edat en què l’ús del català com a llengua habitual és més gran és la de majors de 65 anys (44,4%), i on el percentatge cau més és en la franja d’entre 30 i 44 anys (29,8%). Però són els més joves els que tenen més competència a l’hora d’escriure’l.

El que garanteix la bona salut de la llengua, com han remarcat avui en la presentació dels resultats, és que no segueix la dinàmica de llengua minoritària en què una generació no la utilitza amb la següent. En el cas del català és el revés: l’ús augmenta a l’hora de dirigir-se als fills. Un 35,4% dels enquestats utilitzen només el català per parlar amb els seus fills, mentre que un 28% fa servir només el català per parlar amb els avis. Entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80%, tant pel que fa a parlar-lo com a escriure’l.

El 50,7% dels catalans té el castellà com a llengua habitual i el 36,3%, el català

Els responsables de l’enquesta, que duen a terme la direcció general de Política Lingüística, el departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), han remarcat que on es detecta més creixement és en les competències lectora i escriptora. En els últims cinc anys ha pujat cinc punts el percentatge de població que sap escriure en català, i tres el de persones que el saben llegir. Globalment hi ha 400.000 persones més que saben escriure en català ara que el 2013.

El percentatge d’adults que saben català s’acosta ara al d’abans de l’onada migratòria del període 2003-2008, tot i que la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 90.000 persones els últims cinc anys. “Els nostres carrers són també una bona escola”, ha remarcat Ester Franquesa en referència a la necessitat d’utilitzar la llengua pròpia en tots els àmbits per facilitar, també, que les persones nouvingudes l’aprenguin. Els nascuts a l’estranger amb coneixements de català els han adquirit a la vida quotidiana (37,3%), l’escola (31,2%), en un curs de català per a adults (25,1%) o a la feina (17,5%). Un 18,6% de la població ha fet un curs de català per a adults al llarg de la seva vida.

Si ens fixem en el lloc de naixement, un 10% dels originaris d’altres punts de l’Estat tenen el català com a llengua habitual, i el percentatge és del 4,6% entre els nascuts a l’estranger. Per territoris, el Pirineu i les Comarques Centrals són els que tenen un percentatge més alt de gent que domina el català. A l’altra banda de la taula hi ha Barcelona i la seva àrea metropolitana, a més de l’Aran.

Bona salut de l’aranès

L’enquesta també es fixa en la situació de l’aranès. El 2018, un 83,3 % de la població adulta de l’Aran l’entenia, un 73,5% el sabia llegir i un 60 % el sabia parlar. Els coneixements d’aranès augmenten des del 2008, sobretot pel que fa la competència lectora (14% més) i escriptora (11%). En la franja d’edat d’entre 15 i 29 anys és on el percentatge de gent que domina la llengua és més alt.

El ‘cumpleanys’ de Rosalía

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, s’ha referit avui a la polèmica lingüística per l’ús de la paraula ‘cumpleanys’ en la cançó en català de la cantant Rosalía, i ha defensat que la “llengua és mòbil”, i que ella mateixa té molts amics i familiars que usen aquesta fórmula. Segons Vilallonga, els creadors, com la mateixa Rosalía, “tenen dret a dir lliurement el que vulguin”, i ha remarcat que si ella s’inventés avui una paraula potser l’any que ve l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) consideraria adequat incloure-la a la llista de neologismes.

Informa:ARA.CAT (8-9-2019)
N.de la R.

Segons aquesta enquesta el català va com una “moto”. Però, si més no els qui ens preocupem per la llengua,sabem que no és veritat i que la situació va a mal borràs, sobretot pel que fa l’ús oral. El panorama és negre, tot i que encara no desesperat. No dubto que les enquestes estan ben fetes. Però tots sabem que hi ha moltes maneres de preguntar i que la gent, en general, respon més positivament sobre el català quan l’enquesta la fa la Generalitat. No d’altra manera es poden comprendre algunes dades que semblen de ciència ficció només parant l’orella a les converses del carrer dels grans nuclis urbans i cada cop més també dels més petits.
Sorprèn també que una gran majoria de la població diu entendre el català. Jo, en canvi,cada dos per tres ensopego amb gent que no n’entenen ni un borrall.És ben curiós,oi?