EL 6% QUE SURT DEL BARRET: PROU DE POLITICATERIA BARATA AMB LA LLENGUA !

“El 6% que surt del barret”
(SEBASTIÀ ALZAMORA )

Fa uns dies vaig escriure aquĂ­ que les quotes per a la producciĂł i el doblatge en catalĂ  eren, al mateix temps, una notĂ­cia positiva i negativa. Ara, però, resulta que la quota del 6% que en principi quedava per al catalĂ  (desprĂŠs de la quota europea i de la quota espanyola) no afecta les empreses que tenen la seu fiscal fora de l’estat espanyol. És a dir, no afecta Netflix, HBO, Amazon Prime ni Disney+, que tenen les seus en diferents indrets dels EUA. Les quotes afecten, si de cas, Movistar+ i Filmin: en aquesta darrera plataforma cal aturar-s’hi per recordar que mĂŠs del 20% del seu catĂ leg (que, a mĂŠs, ĂŠs el de qualitat mĂŠs alta, amb diferència) ja ĂŠs en catalĂ . És a dir, que la llei audiovisual “obligarà” Filmin a complir una quota del 6% quan ja ofereix un percentatge de pel¡lĂ­cules doblades, subtitulades o rodades en catalĂ  mĂŠs de tres vegades superior. I sense que ningĂş l’hi obliguĂŠs, cosa que ja diu molt sobre l’actitud de les altres.

I sobre la del govern d’Espanya. Amb raĂł a la vicepresidenta Nadia CalviĂąo quasi se li escapava un somriure burleta, ella que no riu mai, en afirmar que l’executiu espanyol estĂ  compromès “amb l’impuls de les llengĂźes cooficials”, tot i que no va indicar cap a on volia impulsar-les. Si descomptem les plataformes estrangeres, Filmin (pels motius que ja s’han esmentat) i Movistar+ (que no sĂŠ què hi fan), la quota del 6% de catalĂ  l’hauran de complir els videoclubs, ara que ja no en queden, la teletienda del canal Trece i les pitonisses de pagament de les televisions locals. Corregim, doncs, la frase: la mesura ni ĂŠs ni positiva ni negativa, sinĂł una broma, un truc de mĂ gia, un joc de mans, un conill que ha sortit d’un barret i s’ha esfumat dins un altre. Com que tambĂŠ van parlar d’incentius, hem de suposar que, per cada tres pel¡lĂ­cules que vegem en catalĂ , ens obsequiaran amb punts acumulables per a un descompte en la compra d’un Cinexin.

Si els negociadors d’ERC no es van adonar del tripijoc han estat ineptes; si se n’havien adonat i igualment van presentar l’acord com un èxit, han estat cĂ­nics. De tota manera, això comença a ser igual, tota vegada que la polĂ­tica s’ha convertit en una sessiĂł contĂ­nua d’impostures, sobreactuacions, imatges i discursos sense cap sentit ni contingut, mĂŠs que el de fer veure que tal partit ha guanyat la jugada a tal altre. Un conte narrat per un idiota, ple de renou i fĂşria, que no significa res, per fer servir la frase famosa de Shakespeare a Macbeth. La llĂ stima ĂŠs que la part negativa de la notĂ­cia segueix allĂ , i empitjorada: el catalĂ  es veu arrossegat per la inconsistència i la falta de lògica i de sentit de la politiqueria barata, fins que deixa de ser percebut com el que ĂŠs (una llengua) i es converteix en una penyora que uns posen damunt la taula i que els altres intenten (i aconsegueixen) esquivar. És imprescindible treure el catalĂ  de la farsa prepotent i illetrada de la mala polĂ­tica, perquè la ciutadania el senti com un vehicle d’expressiĂł Ăştil i no com una moneda de canvi que es grapeja de qualsevol manera.
Informa:ARA.CAT (1-XII-2021)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: