EL 97,2% DELS ESTUDIANTS VAN TRIAR EL CATALÀ A LA SELECTIVITAT

Un 97,2% dels estudiants van escollir el catalĂ  com a llengua dels enunciats dels exĂ mens de les Proves d’AccĂŠs a la Universitat (PAU) i un 2,8% el castellĂ . Aquestes dades representen que dels 40.557 estudiants que s’han presentat a la Selectivitat, 39.421 alumnes han demanat fer la prova en catalĂ  i nomĂŠs 1.136 ho han fet en castellĂ . La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha destacat que això suposa un petit increment pel que fa al catalĂ  respecte al curs passat, quan van ser el 95% dels estudiants, en canvi, els alumnes que han demanat els exĂ mens en castellĂ  suposa gairebĂŠ la meitat del 5% assolit l’anterior convocatòria. En aquest sentit, ha reconegut que aquest era un any “especialment complicat per les interferències” que hi ha hagut. “El catalĂ  continua sent la llengua de la selectivitat”, ha destacat. Davant d’aquestes xifres, la consellera ha demanat que es deixi d’intervenir sobre aquesta qĂźestiĂł.

En aquesta ediciĂł de les PAU els alumnes havien d’omplir un formulari anònim indicant si volien els exĂ mens en catalĂ  o en castellĂ  com a resultat d’un procĂŠs judicial. La consellera el primer dia de Selectivitat va defensar aquesta mesura afirmant que si hi havia queixes d’algun partit o associaciĂł contra el formulari que permet demanar fer els exĂ mens en catalĂ  se seguiria treballant de la mateixa manera. En aquest formulari es demanava fer els exĂ mens en catalĂ  el primer dia i una còpia se l’emportava el professor i una altra els alumnes. El formulari, que era anònim, permetia demanar fer tots els exĂ mens en catalĂ  o marcar en un llistat de les matèries en quina llengua es volia fer cada prova. Geis defensava que “en aquest sentit, no canvia res: els professors mai sabien qui feia els exĂ mens en catalĂ  o en castellĂ  perquè a les proves no s’hi posa el nom, sinĂł una etiqueta”. “Aquest nou sistema ĂŠs una imatge del que sempre havia passat, que ĂŠs que mĂŠs d’un 90% dels estudiants escullen el catalĂ  per fer la selectivitat”, argumentava.

Projecte de la LOSU

La consellera s’ha reunit aquest dimecres amb el conseller d’EducaciĂł del PaĂ­s Basc, Jokin Bildarratz. DesprĂŠs d’aquesta trobada, Geis ha expressat la seva preocupaciĂł perquè l’avantprojecte de la llei orgĂ nica del sistema universitari (LOSU) no reconeix la “diferenciaciĂł” del sistema catalĂ  i ha demanat flexibilitat i finançament. Ha mostrat les seves reticències no nomĂŠs per no reconèixer les caracterĂ­stiques pròpies del sistema universitari catalĂ , sinĂł per la manca d’acompanyament financer per poder aplicar mesures i polĂ­tiques que introdueix. Ha lamentat que aquestes polĂ­tiques sĂłn difĂ­cils de complir si no hi ha aquest acompanyament i per això ha demanat que es reconegui la diferenciaciĂł i que es doni “flexibilitat i autonomia”. Bildarratz ha coincidit en algunes de les crĂ­tiques a la LOSU i ha reivindicat que el PaĂ­s Basc va aprovar la seva pròpia llei d’universitats el 2004. D’altra banda, ha expressat la voluntat de col¡laborar amb Catalunya en diversos projectes.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-6-2022)

89 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: