“El ball de dates electoral ”
Torra continua sense convocar eleccions, tot i les especulacions i l’enèsim xoc al Parlament, mentre JxCat deixa clar que no té pressa
Aragonès diu que les preparen en un escenari de rebrots, i la CUP hi demana un full de ruta unitari
( ÒSCAR PALAU – BARCELONA )
El pre­si­dent Quim Torra va com­parèixer el 29 de gener pas­sat, després que el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, obeís el Suprem i el deixés sense acta de dipu­tat arran de la sentència del TSJC que l’inha­bi­lita per deso­bediència, i va dir que s’havia aca­bat, que la legis­la­tura no tenia més “recor­re­gut polític” per la “des­lle­ial­tat” dels socis i que con­vo­ca­ria elec­ci­ons després d’apro­var-se el pres­su­post, cosa que va pas­sar a l’abril. És clar que, entre­mig, va venir una pandèmia mun­dial que tindrà greus reper­cus­si­ons durant molt temps, i el pre­si­dent se’n va des­dir. O, millor dit, va dir que les elec­ci­ons havien pas­sat a un segon pla, i que ja les con­vo­ca­ria un cop estigués atu­rat el cop sani­tari i “encar­ri­lada” la reac­ti­vació soci­o­e­conòmica, un terme que pre­ci­sa­ment va fer ser­vir per expo­sar la situ­ació actual quan, després de l’últim exe­cu­tiu abans de vacan­ces, el 4 d’agost va fer balanç del curs.

Aquell dia, però, tam­poc va des­ve­lar la data de les elec­ci­ons, tot i que mis­te­ri­o­sa­ment va repe­tir que ja fa dies que la té al cap, i que no ha can­viat d’opinió. Aquesta set­mana, ell mateix com­pa­rava el cas que al gener va des­en­ca­de­nar l’anunci elec­to­ral amb la nova topada al Par­la­ment, on Tor­rent ha empa­rat la decisió dels lle­trats de no publi­car parts d’algu­nes reso­lu­ci­ons del ple sobre la monar­quia per impo­sició del TC. Però Torra tam­poc ha con­vo­cat elec­ci­ons. De moment, així, la data del 4 d’octu­bre amb què havien espe­cu­lat alguns mit­jans ja ha que­dat sobre­pas­sada, i la següent espe­cu­lació és ara la de l’11 d’octu­bre, per a la qual hau­ria de sig­nar el decret dimarts, 54 dies abans, tal com marca la llei. “Cor­res­pon a ell, i no tenim cap dubte que quan les vul­gui anun­ciar farà tots els pas­sos que cor­res­pon­guin a un govern de coa­lició”, expli­cava ahir, sobre aquesta opció, el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès, que con­ti­nua insis­tint que el calen­dari elec­to­ral es deci­deixi “des de Cata­lu­nya” i no des del Suprem, i que ERC par­ti­cipi en la decisió. És clar que, posats a espe­cu­lar, també es podria fer amb la data del 18 d’octu­bre –Torra ho podria anun­ciar el 23 d’agost a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu a Prada, tri­buna on l’any pas­sat ja va obrir el curs amb una con­ferència política– o amb la del 8 de novem­bre, en vigília del sisè ani­ver­sari del 9-N, que a més podria anun­ciar coin­ci­dint amb la Diada.

La vice­pre­si­denta del seu ja par­tit, Junts per Cata­lu­nya, Elsa Artadi, ha recor­dat aquesta set­mana –de fet, la con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó, ho havia dei­xat anar també a El Punt Avui a prin­cipi de juny– que “tots els esce­na­ris estan oberts”, i un seria esgo­tar una legis­la­tura que s’acaba a final del 2021. De fet, JxCat ni tan sols ha ini­ciat el procés de primàries per triar el can­di­dat, que no està gens clar. A més, segons ha subrat­llat Artadi, les elec­ci­ons no tenen per què con­vo­car-se abans que el Suprem es pro­nunciï sobre el recurs de cas­sació de Torra a la seva inha­bi­li­tació –la vista se cele­bra el 17 de setem­bre–, i això pro­ba­ble­ment no passi fins a final d’octu­bre. El pre­si­dent, a més, ha de decla­rar al TSJC el 23 de setem­bre per un segon cas obert per deso­bediència, igual­ment per no haver reti­rat a temps els símbols de la façana de Palau abans de les últi­mes elec­ci­ons espa­nyo­les. Unes dates, el 22 i el 23 de setem­bre, que el Par­la­ment té reser­va­des per a un ple que podria molt ben ser el de política gene­ral, una altra bona tri­buna per fer anun­cis, tot i que la mesa també ha habi­li­tat el 8 i 9 de setem­bre per a plens, una data pre­ma­tura pel que és habi­tual, en teo­ria per si ha d’apro­var mesu­res per la crisi…

Men­tres­tant, Ara­gonès ha dit que el govern es pre­para per a un esce­nari d’elec­ci­ons “con­vi­vint” amb el virus, tenint en compte fac­tors com la reducció de la mobi­li­tat o els aïlla­ments, fet que fa pen­sar en la tar­dor. Això sí, veu “desit­ja­ble” que siguin en un con­text “dels menors con­ta­gis pos­si­bles” per garan­tir també una cam­pa­nya elec­to­ral “al màxim de nor­mal”. “El govern estarà pre­pa­rat, però també les jun­tes elec­to­rals, ja que s’ha de fer amb el màxim con­sens per garan­tir el dret a vot en qual­se­vol cir­cumstància”, deia a l’ACN, fixant-se en l’experiència del País Basc i Galícia.

Els repu­bli­cans recla­men fa temps que l’inde­pen­den­tisme con­sensuï abans una estratègia, cons­ci­ents que tot fa pen­sar que els comi­cis can­vi­a­ran poc la cor­re­lació de for­ces i tot abo­carà a un nou pacte amb JxCat. El ter­cer actor, la CUP, també ha insis­tit aquests dies que, en paral·lel a la con­vo­catòria, es pacti un full de ruta uni­tari que mar­qui l’estratègia poste­lec­to­ral i per­meti una nova “enves­tida” con­tra l’Estat i cap a la república, superant la deso­ri­en­tació de la pre­sent legis­la­tura. Això sí, els cupai­res, que ja tre­ba­llen en el pro­grama i les llis­tes, han cri­ti­cat que les elec­ci­ons siguin l’única res­posta pre­vista a la inha­bi­li­tació del pre­si­dent.

I si el TS inhabilita Torra?
En cas que el Tribunal Suprem ratifiqués la inhabilitació de Torra, ara mateix és fer volar coloms pensar que es podria esgotar la legislatura, ja que el Parlament hauria de votar un altre president que tingués el suport de JxCat i ERC, és clar, però també, com a mínim, l’abstenció de la CUP, que no hi sembla gaire inclinada. Arribat el cas, el vicepresident Aragonès assumiria interinament les funcions de Torra per mitjà d’un decret, però no tindria prerrogatives, segons la llei de la Presidència, per dissoldre el Parlament ni convocar eleccions. Torrent, així, hauria de convocar un ple d’investidura per triar un nou president, i si no hi hagués prou quòrum, s’activaria el termini de dos mesos –tal com va passar en el seu dia amb Puigdemont i després amb el mateix Torra–, passats els quals, si ningú trobés la majoria, els comicis es convocarien automàticament.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (15-8-2020)