Sobre l’obligació de Messi de parlar català Sanllehí, l’exdirector de futbol blaugra-na que va negociar tots els contractes del primer equip durant 11 anys. “Quan algun representant no veia clara la clàusula miràvem de reformular-la perquè veiés que era una qüestió més de valors que de compliment obligat”, recorda l’executiu barceloní, que fins fa uns mesos treballava a la direcció esportiva de l’Arsenal. Sanllehí va ser una figura clau en el fitxatge de Neymar, que quan va signar pel Barça també es va comprometre a “integrar-se en la societat ca-talana”, tal com va desvelar el portal Football Leaks l’any 2016, amb el corresponent debat posterior. El brasiler, ara al PSG, no només no es va expres-sar mai en català, sinó que va trigar molt a començar a atrevir-se amb el castellà. El contracte, igual que el de Messi, no era peremptori en aquest sentit. Tot i això, el Barça segueix posant facilitats als seus professionals perquè aprenguin la llengua oficial del club.

Arthur Melo, ara al Juventus, va començar les lliçons quan encara jugava al Grêmio de Porto Alegre i, mesos abans de marxar a Torí a canvi de Miralem Pjanic, s’exhibia a Twitter fent classes en xarxa. El Barça mai no ha obligat Messi a parlar català. El club promou la seva llengua als contractes professionals des del primer mandat de Laporta. El temap principal de la tercera entrega d’El Mundo sobre el milionari document que el davanter argentí va signar amb Josep Maria Bartomeu a finals del 2017 (amb vigència fins al juny del 2021) no és cap nove-tat. El rotatiu madrileny denuncia que el Barça “imposa aprendre català” a Messi a través de la clàusula 1.2.7 del seu contracte, que literalment li demana “fer els màxims esforços per integrar-se en la societat catalana, respectant-ne i assumint-ne els valors culturals, comprometent-se especialment en l’aprenentatge de la llengua catalana, vehicle fonamental de la seva integració”.

Un seguit de recomanacions, i no condicions, que el futbolista no segueix fil per randa tot i que al seu cotxe sonin de vegades, a petició dels seus fills, cançons tan nostrades com En Joan petit quan balla. Messi porta més de mitja vida a Catalunya, però no parla català. I, de fet, malgrat les últimes informacions, no hi estava obligat. Ni ell ni tampoc les desenes d’esportistes professionals que han signat pel Barça, amb aquesta clàusula pel mig, des de la tem-porada 2003/2004, la primera amb Joan Laporta com a president. “Ja fa molts anys que s’introdueix el tema del català als contractes amb ànims de promoure’l, no d’imposar-lo. Al final, és la llengua oficial del club segons els estatuts”, apunten des del club, on no entenen que es torni a polemitzar ara sobre una mesura que està consolidada al Camp Nou des de principis de segle i que cap junta ha discutit. “Té gràcia, però va ser una decisió que van consensuar Laporta i Rosell quan encara treballaven junts. Era una forma de fer entendre als jugadors que venien de fora on estaven arribant”. Un idioma més, per què no?”, va dir l’aler Mirotik en una de les seves primeres entrevistes. La mesura s’ha aplicat a la gran majoria dels contractes rubricats des del 2003. Només alguna excepció recent, amb Bartomeu a la llotja, l’ha rebutjat. També ha après català Marc-André ter Stegen, que, no content amb expressar-se ja en un castellà quasi nadiu, va mostrar els seus progressos en un vídeo de La Marató en què apareixia promocionant l’ús de la mascareta. O Nikola Mirotic, estrella de l’equip de bàsquet, que, igual que com la majoria dels esportistes de les seccions, va signar el compromís d’integració. “Els idiomes mai no han sigut un problema per a mi. Parlo castellà, serbi, anglès i ara em tocarà aprendre català.
Infporma:ARA.CAT (3-2-2021)