EL BARÇA PERD 487 MILIONS I MESSI EN UNA TEMPORADA

(MARC MENCHÉN )

Mai un club de futbol no va perdre tant diners com el FC Barcelona en una sola temporada: 487 milions d’euros. El cop per al club és doble, ja que els moviments els últims mesos també l’han posat a la picota en la relació amb els grans estaments del futbol europeu i amb LaLiga, a qui va deixar penjada a última hora en una operació per la qual el fons CVC injectava 2.700 milions d’euros en el futbol espanyol i li permetia salvar l’obstacle avui insalvable d’inscriure Leo Messi. Contra natura, avui el gran aliat blaugrana és el Reial Madrid.

Per què s’ha arribat fins aquí?

Per entendre la situació en què està el club ens hem de remuntar a fa quatre estius. Agost del 2017: el Paris Saint-Germain fa saltar la banca pagant els 222 milions d’euros de la clàusula de rescissió de Neymar. La junta que presidia Josep Maria Bartomeu va entrar en pànic, i va dilapidar l’entrada de caixa més important en la història del club comprant cromos que el salvessin mediàticament i mantingués el primer equip a l’elit. No només això, sinó que també es va renovar a l’alça la majoria de pesos pesants del vestidor, començant per Messi, amb unes retribucions inabastables per a qualsevol altre club.

Avui, posició per posició, els jugadors del Barça són els més ben pagats. I això es va traduir en una motxilla que el nou president, Joan Laporta, es va comprometre a alleugerir amb lideratge i una mà dura que avui de moment no és tal.

El Barça va passar d’una massa salarial de 407 milions d’euros en l’exercici 2016-2017, l’últim de Neymar, a una de 610 milions la temporada 2019-2020. Un nivell de despesa que es va establir sobre l’artifici que la junta seria capaç de generar un volum d’ingressos semblant a l’obtingut amb la venda de Neymar al llarg del temps. Res més lluny de la realitat, com van evidenciar els intercanvis .

Quines sortides té el club per escapar-se de la crisi?

El cert és que les alternatives que té el club són mínimes, ja que tan sols hi ha dos moviments que realment moguin l’agulla. El primer té a veure amb la despesa, i passa inexorablement per reduir l’actual bossa de salaris esportius, que abans de la pandèmia s’acostava als 490 milions d’euros. Fins ara, l’únic que ha aconseguit el Barça del vestidor és que acceptin cobrar-ho tot més tard, però cobrar-ho, un fet que contrasta amb el Reial Madrid, que ha aconseguit rebaixes del 10% en els dos cursos impactats per la pandèmia. I passa per retallar-la en un torn a un 40% almenys el curs 2021-2022 i un 30% el 2022-2023, ja que els fitxatges del passat han deixat una hipoteca de 177,5 milions aquest any i 131 milions el següent.

Aquesta és la gran llosa que, segons va revelar ahir Laporta, actualment representaria un 110% dels ingressos totals del club, rebaixat a un 95% una vegada donat per perdut Messi. I reduir aquest percentatge pot fer-se amb la tisora, o de manera optimista, amb l’arribada de nous ingressos. El Barça ha dit no als diners de LaLiga-CVC, però ahir sí que va confirmar que es reiniciarà l’entrada d’inversors en alguns negocis del club, després de renunciar a la venda de Barça Corporate per 200 milions d’euros. Aquesta pot ser la taula de salvació per a un 2021-2022 negre, en el qual l’explotació del Camp Nou continuarà afectada per les restriccions d’aforament i la lenta recuperació del turisme internacional. El patrocini cotitza a la baixa en tot el futbol. Aquí hi ha 80 milions d’ingressos potencials a tres anys.

El Barça pot afrontar fitxatges a curt termini?

No. Anem-nos oblidant de veure el Barça licitant per les noves promeses del futbol mundial, almenys si abans no ensenya la porta de sortida als jugadors amb qui no es compta i tenen més cartell de cara al pròxim mercat d’estiu. El club encara ha de reflectir com a despeses al seu compte de resultats fins a 410 milions en fitxatges ja fets, i fins que no rebaixi aquesta motxilla i posi ordre als seus salaris, és impossible que LaLiga li permeti inscriure nous futbolistes.

De fet, ahir Laporta va admetre que encara no té permís perquè debutin oficialment els futbolistes que han arribat lliures. Però més important que complir amb les normes de control econòmic: l’aficionat s’ha de preguntar si val la pena acumular cromos per optar a tot o assumir que ve un cicle de tres anys de constricció, aposta pel talent de la casa i posar ordre abans de tornar a anar a totes. No per una qüestió d’orgull, sinó de viabilitat econòmica. El Barça està per sobre de qualsevol futbolista, però sempre estarà subjecte a la lògica econòmica.
Informa:LAVANGUARDIA.COM

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: