EL BARÇA S’IMMMOLA AMB MESSI

“El Barcelona s’immola amb Messi ”
La decadència de l’equip s’associa a la impotència del capitĂ , sol i condemnat a seguir, i Koeman encara no troba la soluciĂł amb la vertiginosa proposta del 4-2-3-1
( RAMON BESA )
Molt pocs equips perceben la derrota com el Barça, i el barcelonisme ja es preguntava, amb les victòries, com seria la vida sense Messi. Fins i tot semblava preparat per a la depressiĂł, disposat a afrontar una etapa de decadència, mancat de lideratge al Camp Nou. NingĂş no havia previst, tanmateix, la possibilitat d’una decrepitud amb el 10 vestit de blaugrana, capitĂ  del Barça.
Messi ja no decideix els partits ni tan sols desprĂŠs d’evitar viatges com el de Budapest. Als 33 anys ha perdut equilibri, no surt net del driblatge, perd la pilota –29 vegades a Cadis, dissabte passat– i ja no marca a les faltes, alçat per la defensa que presenten equips com el d’Álvaro Cervera. Messi vol i no pot, ara blanc fĂ cil per a la crĂ­tica: tot tĂŠ un preu, tambĂŠ el 10. No hi ha res mĂŠs simplista i rendible que culpar Messi.

El de Rosario ha aguantat molt temps en l’equip, l’equip ha sostingut durant anys el club i el club ha permès revifar l’equip i jugadors com Maradona amb tĂ­tols com la Copa i la Recopa. El regnat de Messi, tanmateix, es va acabar a l’estiu quan va comunicar que volia marxar del Barça. El llavors president Josep Maria Bartomeu no l’hi va permetre i Messi juga pres, com un condemnat, retingut al Camp Nou.

L’argentĂ­ estĂ  tan sol que quan l’equip guanya sense ell partits com els de KĂ­ev i Budapest es parla de solidaritat i bona mecĂ nica de joc, fins i tot amb un dibuix tan estrany com el 4-2-3-1. De vegades sembla que la victòria se celebra com un bĂŠ comĂş i la derrota s’adjudica a Messi. Encara que l’argentĂ­ condiciona el futbol, no explica els mals del Barça.

El repte de Koeman ĂŠs que Messi jugui per a l’equip, no que l’equip jugui per a ell mentre no es resol el seu futur, pendents tots dos de les eleccions del 24 de gener i, per tant, abandonats a un marcador que avui assenyala un desavantatge de 12 punts respecte l’Atlètic. Mai un equip ha remuntat tanta diferència en la Lliga. Els dubtes sobre Messi creixen cada dia al Barça malgrat el suport de Koeman.

Però el tècnic ha de trobar un pla de joc i el lloc de Messi. Koeman ha implantat el doble pivot en un equip que basava la seva cultura futbolística en el migcampista i el 4-3-3. Rijkaard va començar igual fins que Salva Ballesta va dinamitar el 4-2-3-1 a Màlaga i va provocar el fitxatge de Davids. El canvi va alliberar Ronaldinho i el Barça va ser imparable fins a la Champions de París.

La fĂłrmula tampoc no acaba de funcionar amb Koeman. No troba una parella fiable i curiosament el que sempre en surt mĂŠs mal parat ĂŠs De Jong. L’holandès corre desbocat, innocu com a volant i desbordat com a central, res a veure amb el jugador de l’Ajax. Busquets sempre preferia jugar nomĂŠs com a pivot i hi ha poques notĂ­cies de Pjanic.

Errors en defensa

No hi ha equilibri en la medul¡lar i l’equip es trenca, frĂ gil en defensa i estèril en atac, molt exposat en la Lliga, on els equips sĂłn mĂŠs competitius que en la fase de grups de la Champions. Neto va fallar davant l’Alabès, PiquĂŠ i Ter Stegen al Wanda i Mingueza i Alba-Lenglet-Ter Stegen al Carranza. NingĂş va oblidar el cĂłrner d’Anfield.

Els errors individuals van penalitzar el grup davant la irritaciĂł de Koeman, que demana agressivitat i actitud, afectat per la baixa de PiquĂŠ. No ĂŠs qĂźestiĂł d’un futbolista, sinĂł del sistema de contenciĂł: defensa malament, necessita laterals i centrals titulars i davanters que pressionin coordinadament amb o sense Messi.

No se sincronitzen les lĂ­nies, s’ha perdut el joc de posiciĂł i la sortida de la pilota des de l’Ă rea i els atacants xoquen, sobretot Griezmann i Messi, o eviten l’atropellament, com Coutinho. Els tres mitjapuntes se solapen i centrifuguen el joc, obcecats a envestir per dins, fĂ cils de neutralitzar pels rivals que tanquen els passadissos interiors i deixen lliures les bandes, no sempre ben atacades per Dest i Alba.

Excepte DembĂŠlĂŠ, que no ĂŠs titular per la seva tendència a les lesions –l’Ăşltima va ser una muscular que el tindrĂ  dues setmanes de baixa, produĂŻda justament a Cadis–, no tĂŠ extrems ni jugadors que li donin amplitud i profunditat, tasca en la qual destacava Ansu Fati. Tot i que ĂŠs de naturalesa tranquil¡la, actualment no ĂŠs un equip pacient, sinĂł que amb Koeman corre molt de pressa per espantar la parĂ lisi de Lisboa. Viatja amb imprecisiĂł a una velocitat de vertigen a la recerca d’un gol que, si tarda a arribar, desorienta fins i tot Ter Stegen. La impaciència acaba traint el Barça en qualsevol pèrdua o error, perquè li falta seguretat, ĂŠs feble psicològicament i estĂ  trasbalsat i deprimit perquè no troba el punt d’inflexiĂł a la seva caiguda des que va pensar que per millorar n’hi hauria prou amb treure Valverde. No ha remuntat cap partit des que ha començat la temporada perquè Koeman tampoc no encerta amb els canvis, com es va veure a Cadis.

Amuntegar davanters no ĂŠs el remei, sinĂł que s’ha de fer un equip, un repte difĂ­cil perquè la plantilla estĂ  atomitzada, conviuen clans diferents i les jerarquies estan marcades i respectades per Koeman. Potser el context demana decisions estructurals per acabar amb el caos i, arribats a aquest extrem, hi ha mirades que convergeixen en Messi. El Barça sembla disposat a immolar-se en lloc de propulsar-se amb Messi.
Informa:ELPAIS.CAT (7-12-2020)

79 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: