( RAMON SERRA, editor   )

El FC Barcelona s’ha proclamat aquest vespre campió de Lliga en vèncer el Llevant per 1 a 0( amb gol de Messi, naturalment i amb patiment fins al darrer segon), tot i que encara falten tres jornades per acabar el campionat. Però ja no pot ser atrapat per l’Atlético de Madrid. El triomf s’ha celebrat amb una gran festassa al Camp Nou com ja és habitual en aquest casos.

Habitualment el Barça no acostuma a tenir bons resultats per Sant Jordi o dates properes. Aquest any, però, el títol ha arribat el dia de la mare de Déu de Montserrat. Serà per què el feminisme està molt d’actualitat?

I és bo que de tant en tant hi hagi alguna alegria en aquest país tan sacsejat per l’espanyolisme. La majoria de catalans som del Barça, bé que hem d’acceptar que n’hi hagi d’altres equips. Amb les victòries del Barça sembla que el país respira una mica, que s’eixamplen els pulmons. Tots sabem de la importància que té l’esport per les nacions.D’aquí ve els grans esforços d’Espanya per torpedinar qualsevol intent de tenir seleccions catalanes. I a manca d’aquestes seleccions, si més no en esports de primera fila  i en competicions internacional, el Barça fa aquest paper de suplència. Per tant, els seus èxits i fracassos arriben al moll de l’os del país.

El Barça ha aconseguit vuit de les onze últimes lligues. Aviat és dit! Els qui ja som una mica granadets en anys prou recordem aquells temps en que pràcticament era una quimera guanyar-la. Encara  resonen a les meves orelles aquella cancó de La Trinca dedicada als ” catorze anys sense una lliga”.André Agassi, un dels millors tennistes de tots els temps, escriu en las seva biografia que ” les victòries no ens fan sentir tan bé com malament ens fan sentir les derrotes i les bones sensacions no duren tant com les dolentes i amb gran diferència”

Vet aquí una gran veritat. Sembla com si l’alegria hagués  arribat per esmunyir-se al més aviat possible, mentre que les derrotes i/p penes ens són més duraderes . La temporada passada l’èxit a la lliga gairebé va quedar en un segon pla després de l’eliminació a la copa d’Europa. Sembla que aquest any s’encara el futur amb més optimisme. Com diu Valdano, el futbol és un estat emocional. I tots sabem la importància de les emocions i sentiments .

Per  això convé celebrar aquest moment de joia i viure’l intensament. Demà serà un altre dia i Déu hi dirà. Fem cas del poeta Estellés que en un dels seus millor poemes ens convida a sortir al carrer i ens recorda que ningú ni res podrà contra un poble ” unit, alegre i confiat”.

Per molts anys, Barça per fer-nos gaudir d’aquests instants de felicitat que voldríem que fossin eterns.