EL BLINDATGE DE LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA O COM ENREDAR LA GENT

“El blindatge de la immersió ”
( ALBERT PLA NUALART )

Com a lingüista que soc he denunciat sovint en aquesta columna com la ideologia que contenen les paraules és la més invisible i insidiosa i, per tant, la més poderosa a l’hora de conformar la nostra manera de veure el món. ERC, que està en plena campanya electoral, ara ens ven que ha aconseguit “blindar la immersió a les escoles”, i els mitjans -ben inclosos els sobiranistes- se’n fan ressò i parlen del blindatge de la immersió com si es tractés d’una part de la realitat objectiva i inqüestionable.

El sintagma blindatge de la immersió està tan amarat d’ideologia que algú que de debò vol informar l’hauria d’agafar amb pinces i posar-lo en quarantena. I si això ho hauria de fer un informador neutral, encara més un que treballi per a un mitjà sobiranista. Per contra, per a l’informador espanyolista -si això no és un oxímoron-és oli en un llum. No hi ha millor campanya per a Vox i Cs que estendre la idea que a les nostres escoles la immersió no només existeix, sinó que està blindada. Si els mitjans sobiranistes ho diuen, i ERC en fa bandera, com els convencerem després que el català està en perill?

El concepte blindatge aplicat a l’escola ja és una aberració. Si alguna institució és permeable i està sotmesa als vents inclements de la societat, és l’escola. L’escola ni es pot ni s’ha de blindar sinó que s’ha d’acompanyar des de la societat. Escola i famílies haurien de formar una comunitat educativa, i en tot allò que les famílies no fan costat a l’escola (cada cop més coses, per desgràcia) l’escola ho té molt magre. Quan parlem de l’ús del català, el que troben bona part de les nostres escoles és una residual complicitat, una àmplia indiferència i una creixent hostilitat. I en aquest context els docents -amb bon criteri- prioritzen la bona relació amb alumnes i famílies a l’apostolat de la llengua.

La immersió, en moltes escoles, és només una realitat de cartó pedra no gaire diferent de la immersió en castellà que practicaven als anys 60 les escoles del moviment Rosa Sensat, que quan arribava l’inspector corrien a girar mapes i cartells perquè semblés que hi imperava la llengua de l’imperi. Cap política lingüística se’n surt -ni la d’una dictadura- quan les famílies hi conspiren en contra. ¿Té sentit blindar una realitat de cartó pedra? És tan grotesc com si en una casa amb un gran esvoranc a la paret hi poséssim una porta cuirassada perquè no hi entressin els lladres.

I no dic que el que ha aconseguit ERC no tingui cap valor. Ara: dir-ne “blindatge de la immersió” d’una escaramussa victoriosa en una batalla que es va perdent forma part d’una propaganda electoral que els bons informadors no haurien de comprar i propagar. Comencem dient immersió al que sovint ja no en té res, i després anunciem que la blindem quan l’únic que fem és posar un petit entrebanc a la constant i progressiva castellanització dels centres docents. Proclamant que blindem la immersió no només ens enganyem sinó que regalem munició als que sempre han volgut acabar amb la nostra llengua.

Informa:ARA.CAT (8-11-2020)

150 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: