EL BÚNQUER D’ALTS FUNCIONARIS DEL PARLAMENT, TESTIMONIS DE L’ESTAT CONTRA EL PROCÉS

“El búnquer d’alts funcionaris del Parlament, testimonis de l’Estat contra el Procés”.
Els ara exsecretari general i exlletrat major van ser claus per a les sentències condemnatòries contra el Parlament pels fets del 2017.
(QUICO SALLÉS )

La situació laboral privilegiada dels funcionaris del Parlament de Catalunya, especialment en les capes més altes, ha emergit amb la polèmica sobre les llicències per edat, que durant anys els han permès prejubilacions daurades amb el 100% d’un sou molt elevat. Les retribucions –entre sous, triennis i complements diversos– poden arribar als 200.000 euros anuals, unes quantitats superiors al que pot cobrar qualsevol càrrec públic a Catalunya, inclòs el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament. Aquesta posició situa aquests aquests alts funcionaris per sobre dels càrrecs electes i això es tradueix, en determinats casos, en una posició política. Així es va demostrar en el judici del Procés, amb l’actitud com a testimonis de la fiscalia contra Carme Forcadell, i també en el de la Mesa, de dos d’aquests funcionaris. Des d’aquest búnquer es va disparar contra la presidenta del Parlament pels plens del 6 i 7 de setembre del 2017 que van aprovar les lleis pensades per fer el pas cap a la independència.

Van ser Xavier Muro i Antoni Bayona. Són els noms dels dos altíssims funcionaris que van brillar en els judicis del Procés per les seves testificals sobre el paper del Parlament. Va ser així tant en la vista del Tribunal Suprem com en la de la Mesa, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, les seves declaracions van ser claus per arrodonir les sentències condemnatòries tant a Carme Forcadell com a la resta de membres independentistes i sobiranistes de la seva Mesa, com els vicepresidents Lluís Coromines, Lluís Guinó, Anna Simó i la secretària Ramona Barrufet. Posteriorment, també va ser jutjat i condemnat el secretari quart i llavors diputats dels Comuns, Joan Josep Nuet.
Testimonis de càrrec

Xavier Muro va declarar la tarda del 4 de març del 2019 al Suprem, davant el tribunal que presidia Manuel Marchena. Com a secretari general del Parlament el 2017, era el càrrec administratiu i funcionarial de més alt rang a la cambra. Muro va declarar d’amagat del gran públic: no va voler que la seva imatge fos difosa per la televisió, com els agents de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia que havien estovat els ciutadans que el Primer d’Octubre van anar a votar en el referèndum d’independència.

Muro va fer una declaració incriminatòria, en el sentit que va contradir l’argument dels expresidents del Parlament que havien passat per l’estrada amb què al·legaven que la Mesa no pot censurar les iniciatives parlamentàries si no és per defecte de forma. Segons Muro, reglamentàriament la norma permetia que s’admetessin totes les iniciatives si complien les normes, però va recordar que, segons la darrera doctrina del Tribunal Constitucional, hi ha “excepcions” per no admetre a tràmit una proposició. Concretament, va remarcar quan es detecti una “contradicció palmària i evident amb la Constitució”. Així, Muro explicava que la Mesa també podia inadmetre proposicions per qüestions de fons.

En aquest sentit, va assegurar que ell mateix havia advertit, per escrit i verbalment, de l’obligació de respectar les resolucions del Tribunal Constitucional sobre el procés independentista. De tota manera, també va destacar que les interlocutòries no advertien amb precisió que la Mesa podia negar-se a tramitar una resolució. Al capdavall, el Constitucional suspenia ja les resolucions aprovades.

La mateixa tarda, va testificar Antoni Bayona, l’exlletrat Major del Parlament. “Hi havia el deure de no admetre i no tramitar i crèiem que s’havia d’alertar de les conseqüències de segons quines decisions es prenguessin”. Aquesta va ser la demolidora frase d’Antoni Bayona, pronunciada des de l’estrada i que va perjudicar els interessos de la defensa de la presidenta.

Segons Bayona, es va advertir per part dels lletrats “de les responsabilitat penals que incorrien els membres de la Mesa si admetien a tràmit les propostes” que consolidaven les passes cap el referèndum. “Els serveis jurídics coneixíem les resolucions del Tribunal Constitucional”, va al·legar. “Jo vaig advertir de paralitzar totes aquelles propostes contràries”, va exposar davant la mirada d’incredulitat i ofesa de Carme Forcadell asseguda rere la defensa.

Bayona també va asseverar que la Mesa “sí que es pot inadmetre propostes per qüestions de fons, no només formals”. Una tesi que topava amb un dels arguments de la defensa de Forcadell que al·lega que no podia fer de “censor” de les iniciatives.
Protagonistes indispensables de la sentència

Les declaracions de Muro i Bayona van brillar amb lletres d’or a la sentència escrita per Manuel Marchena amb què condemnava a gairebé 100 anys de presó els nou presos del Procés. Entre aquests, la presidenta Forcadell, condemnada a 11 anys i mig de presó per sedició. Així la resolució recollia ja la pàgina 12 les seves testificals com a prova inculpatòria.

“El Lletrat Major i el Secretari General del Parlament van expressar en els seus informes respectius que l’admissió a tràmit d’ambdues proposicions de llei resultava contrària a les resolucions prohibitives del Tribunal Constitucional anteriorment indicades i conculcava els requeriments expressament realitzats perquè s’impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la nul·litat de les resolucions parlamentàries que aquestes noves proposicions de llei desenvolupaven“, deia la sentència.

I afegia de manera concloent: “Tot i l’advertència d’il·legalitat, la Mesa va incloure les proposicions de llei esmentades en l’ordre del dia respectiu, va donar curs a la iniciativa legislativa, les va admetre a tràmit pel procediment d’urgència i va rebutjar la sol·licitud de reconsideració d’ambdues proposicions de llei”. “D’aquesta manera”, continua la resolució, “la tramitació legislativa de les lleis de referèndum i transitorietat es va desenvolupar a partir d’una interpretació singularitzada del Reglament del Parlament, amb l’objecte exclusiu d’imprimir una inusitada celeritat a l’aprovació d’aquells dos textos legals i, sobretot, de silenciar la veu dels grups parlamentaris que havien mostrat el desacord amb el procés de ruptura“.
També al TSJC

Aquí no va acabar la història. De fet, va tenir una segona part davant la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan es van jutjar la resta de membres independentistes de la Mesa. Tant útil van ser les testificals de Muro i Bayona, que Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal, els va lloar a la mateixa resolució.

En concret, els magistrats Jesús Maria Barrientos, Carlos Ramos i Jordi Seguí destacaven els informes que van realitzar com a responsables dels serveis jurídics per advertir a la Mesa de les conseqüències judicials que podria comportar no fer cas de les resolucions del Tribunal Constitucional o tirar pel dret en algunes iniciatives. Fins i tot, la sentència assegurava que Muro i Bayona “gaudien aleshores- i ara- d’un merescut crèdit professional i un prestigi jurídic àmpliament reconegut”.
Jes?s Maria Barrientos, en un moment de la seva intervenci?
Jesús Maria Barrientos, en un moment de la seva intervenció

La sentència proclama les contínues “advertències” que feien en el llarg relat fàctic de la sentència. Una resolució que subratlla una a una les resolucions que va tramitar la cambra legislativa per determinar el nivell que els magistrats avaluen de desobediència. Fins i tot, el mateix tribunal admetia que corresponia a la seva professionalitat “oposar-se” a les decisions i després escriure els recursos de la cambra davant del Tribunal Constitucional, perquè responia a la seva feina.
Una acta del 2018 delatora

Ara bé, tres anys després d’aquestes testificals, les actes de la Mesa del Parlament ensenyen una altra cosa ben diferent. L’exsecretari general del Parlament va assegurar que publicació de les lleis de desconnexió aprovades ara fa tres anys no “tenia cap valor oficial”. Muro, protagonista de la polèmica perquè es va negar a publicar la resolució del Parlament que criticava la monarquia, va admetre el nul valor d’aquelles publicacions en una reunió de la Mesa de la cambra que debatia aquesta qüestió, amb Roger Torrent de president de la cambra. Un posicionament que topava amb les seves testificals judicis al Tribunal Suprem contra els líders del Procés i en el judici de la Mesa del Parlament quan va testificar emfatitzant la publicació d’aquestes lleis contra el seu criteri.

Segons les actes de les reunions, a les quals ha tingut accés El Món, Muro va carregar contra la pressió de JxCat per publicar les resolucions al·legant la fórmula que es va utilitzar per publicar les lleis del Referèndum i de Transitorietat el setembre del 2017. A l’acta de la tensa reunió, celebrada el passat 18 d’agost de 2020, es recull com Muro justifica la decisió de no publicar la resolució parlamentària aprovada per la majoria independentista.

En aquest sentit considera que la seva decisió va ser “correcta, perquè hi ha una ordre clara, concreta, individualitzada, és a dir, personalitzada en el seu cas, inclosa en una resolució que té valor judicial, que imposa un deure d’impedir o paralitzar”. Al capdavall, el funcionari amb més rang del Parlament al·legava que “la seva obligació com a cap és evitar la més mínima responsabilitat del personal que depèn d’ell, assegurar el risc zero”.

Muro, en el seu argumentari, va posar com exemple la publicació de les lleis de desconnexió sense passar pels funcionaris. “Recorda que l’aleshores presidenta del Parlament, [Carme Forcadell],” continua l’acta, “amb el suport de la majoria de la Mesa, va manifestar que no volia causar cap perjudici a cap funcionari, i que no els volia comprometre de cap manera per decisions polítiques”. “En aquest cas”, continua, “es va trobar una sortida: fer una publicació, que té el valor que té, que no es pot considerar una publicació oficial”.

Fins i tot, ironitza sobre aquella situació: “Qualsevol persona, amb un ordinador, una impressora i una mica de traça, que conegui com accedir als documents que estan en tramitació al Parlament, podia confegir un document i imprimir-lo amb una capçalera determinada”. “Ara bé, creu que no es tractaria d’una publicació oficial autèntica”, ressalta. “És la solució que es va adoptar en aquell moment, però amb el valor que ja ha expressat”, va sentenciar. Una declaració que contrasta amb els seus testimonis als judicis de la Mesa al TSJC i als líders del procés al Tribunal Suprem, on es va esgargamellar a insistir que no havia autoritzat la publicació i que va ser obra de la majoria de la Mesa. En cap cas hi va restar el valor oficial, contràriament al que va fer en la reunió telemàtica del 18 d’agost de 2020.
Informa:ELMON.CAT (4-2-2022)

57 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: