El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha alertat que amb el segon avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, d’implementació estatal, no s’ha tingut en consideració la seva petició de reflectir la diversitat cultural i lingüística en el sector. El ple de l’organisme ha acordat noves al·legacions al segon text d’aquesta normativa. El president del CAC, Roger Loppacher, lamenta que el nou redactat no contempli cap de les al·legacions formulades per l’entitat durant la primera consulta pública, en què es manifestava precisament que s’incorporés un “percentatge específic per les llengües oficials de les comunitats autònomes”.

El que demana el CAC és establir el percentatge de presència de la llengua catalana en els serveis audiovisuals a petició, com pot ser Netflix o HBO. L’avantprojecte estableix que aquestes plataformes hauran de garantir que hi hagi una quota mínima del 30% del seu catàleg d’obres audiovisuals europees i que, dins d’aquest percentatge, el 50% haurà de ser en llengua castellana o en alguna de les llengües cooficials de l’Estat. Dins del 50% de continguts en idiomes estatals, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya reclama que la meitat siguin en català, basc o gallec per la “situació de precarietat” d’aquestes llengües en el panorama audiovisual.

En aquest context, el president de l’entitat, Roger Loppacher, ha subratllat que “només el 0,5% dels continguts de Netflix són en llengua catalana, HBO té només el 0,1% del seu catàleg en català, Disney+ el 0,8% i Amazon Prime Video, l’1,3%”. A més, Loppacher ha recordat que la plataforma que més continguts té en català, Filmin, ofereix el 18,9% del catàleg en aquest idioma, tot i també disposar de la interfície en català.
La polèmica amb la taxa RTVE

L’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual incorpora una novetat molt rellevant sobre el finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola. El text estableix que les plataformes de continguts sota demanda i els prestadors dels serveis d’intercanvi de vídeos, com YouTube, hauran de fer una aportació de l’1,5% dels seus ingressos anuals, que serviran per complementar el finançament de RTVE.

El Consell entén que aquest plus de finançament no hauria d’anar destinat només a la ràdio i televisió pública estatal, sinó que hauria d’arribar a les altres radiotelevisions autonòmiques públiques: “La CCMA (i la resta de televisions públiques de la FORTA) han vist minvats de manera molt considerable els seus ingressos a causa de la davallada de la publicitat, que s’ha desplaçat, precisament, a les plataformes”, ha expressat el president del CAC, Roger Loppacher. És per això que, “tenint en compte que la CCMA és el motor de la indústria audiovisual catalana” i que “un millor finançament repercutiria en més recursos per a la producció audiovisual i per la indústria catalana”, el CAC reclama que la taxa de l’1,5% cobreixi altres radiotelevisions públiques. Contràriament, considera Loppacher, “seria discriminatori”.

Com a tercera reclamació, el CAC creu que caldria que les funcions de supervisió i control de les plataformes d’intercanvi de vídeos no haurien de recaure exclusivament en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, sinó que demanda que “s’exerceixin en règim de col·laboració amb les autoritats audiovisuals independents de tot l’Estat”.

L’acord per un nou informe amb al·legacions al segon text adoptat en el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha prosperat amb dos vots a favor i un en contra, amb un vot particular.

LA FOLC TAMBÉ AVISA SERIOSAMENT

La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) reclama canvis l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, actualment en segona fase d’al·legacions. La FOLC recorda al govern espanyol que la Directiva europea de la qual deriva el text anima a “respectar” la diversitat lingüística i “expressa la necessitat de promoure-la”. Al respecte, proposen un decàleg de canvis entre els que se’n destaquen
– Que faci menció al pluralisme lingüístic com a bé a promoure.
– Que marqui un percentatge de produccions en català (com es fa amb el castellà, dins la quota d’obra europea exigida a plataformes i televisions)
– Que els continguts incorporin les distintes versions lingüístiques (doblatge, subtitulació i audiodescripció) que existeixin en aquell moment.

La FOLC també reclama que es promoguin “amb mesures i percentatges o quotes mínimes” els doblatges, subtitulacions i audiodescripcions en les diverses llengües oficials a l’Estat. I que als webs i altres interfícies de comunicació digital s’incorpori sempre el català i la resta de llengües oficials.

D’altra banda, l’entitat coincideix amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que les comunitats autònomes amb llengua pròpia i les seves autoritats audiovisuals “haurien de ser considerades autoritats “competents juntament amb el Govern de l’Estat i la CNMC”. És a dir, en el cas de Catalunya, que el CAC sigui membre integrant de l’organisme europeu de reguladors, l’ERGA; i el mateix amb Consell Audiovisual de la Comunitat Valenciana.

En canvi, la FOLC difereix del CAC en la seva al·legació relativa a l’obligació a les plataformes de finançar amb un 1,5% dels seus ingressos brut RTVE. El CAC sol·licita que això es faci extensiu a tots els ens públics de radiotelevisió de l’estat (començant per la CCMA). En canvi, la FOLC discrepa i creu que aquests recursos haurien d’anar destinats a un organisme específic de suport a la producció audiovisual, com és Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA), d’àmbit estatal.

Pel que fa al capítol de la reciprocitat televisiva, reclamen que la llei estableixi que totes les Comunitats que tenen llengua pròpia puguin gestionar com a mínim dos canals múltiplex i no un com ara.
Informa:ELNACIONAL I ARA.CAT (12-VII-2021)