EL CAS ARASA O LA DEGRADACDIÓ DELS MOSSOS

“Qui protegeix Jordi Arasa? ”
La sentència de dos anys de presĂł contra el cap de l’ARRO aixeca un fort malestar dins el cos dels Mossos d’Esquadra

( PERE MARTÍ )
Diferent. Quan el president Jordi Pujol va emprendre la creació dels Mossos d’Esquadra, l’objectiu era que Catalunya disposés d’una policia pròpia però també diferent dels cossos i forces de seguretat de l’estat. ‘Pròpia’ volia dir amb el comandament a Catalunya i ‘diferent’ volia dir democràtica, professional i respectuosa amb els drets humans. Els entrebancs de l’estat per a evitar-ne la creació i el desplegament van ser innombrables, perquè dotar Catalunya d’una policia pròpia volia dir en teoria substituir els cossos i forces de seguretat espanyols. I això despertava molts recels a Madrid, en cercles polítics i en medis policíacs. La Generalitat va voler combatre aquests entrebancs accelerant-ne el desplegament al territori i per tenir prou efectius va haver de fer dues coses. D’una banda, acceptar comandaments d’uns altres cossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil. I d’una altra, rebaixar les condicions d’accés al cos. Una decisió que amb el pas del temps s’ha demostrat una errada, perquè ha acabat desnaturalitzant aquell esperit inicial que havia d’impregnar la policia de Catalunya.

Els Mossos d’Esquadra d’avui són un cos policíac sota comandament autonòmic del conseller d’Interior i, com a policia judicial, han d’acatar les ordres d’una justícia espanyola que no dubta a usar-los en tasques repressives contra l’independentisme i contra qualsevol moviment alternatiu. Catalunya no té un cos de policia propi, perquè no és un estat independent, sinó una policia autonòmica, amb els límits consegüents. Però, així i tot, el cos de Mossos s’ha anat guanyant amb els anys el suport de la societat catalana, que va arribar al punt màxim amb l’actuació durant els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017. També la seva actuació durant el referèndum de l’1-O va ser respectuosa del punt de vista democràtic i encara en paga les conseqüències, amb el major Josep Lluís Trapero assegut als bancs dels acusats de l’Audiència espanyola.

En aquest clima, ha arribat una sentència de dos anys de presó per a l’inspector Jordi Arasa, acusat d’un delicte de lesions produït en una càrrega desproporcionada i excessiva ara fa nou anys, durant el desallotjament dels acampats pel 15-M a la plaça de Catalunya de Barcelona. El problema d’Arasa és que plou sobre mullat, perquè ja va ser condemnat el 2014 arran dels mateixos fets, per lesions a David Fernàndez, ex-diputat de la CUP. I, malgrat tots aquests antecedents, el Departament d’Interior, per decisió del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, el va ascendir a cap de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) el mes de març.

Arasa s’ha destacat aquests darrers anys com un dels comandaments més actius en actes de repressió injustificada contra tota mena de manifestacions, amb una exhibició especial en les de caràcter independentista, cosa que l’ha convertit en la diana no únicament de la CUP, o de sectors alternatius, sinó també d’ERC. Avui n’ha demanat la destitució el portaveu d’aquest partit al congrés espanyol, Gabriel Rufián i que el conseller Miquel Buch comparegui al Parlament. Però la sentència també ha aixecat un fort malestar dins el cos dels Mossos, perquè la consideren desproporcionada. Aquests sectors diuen que la càrrega contra els manifestants del 15-M va ser molt menys agressiva que les del referèndum de l’1-O per part de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i, en canvi, tot i que hi ha processos judicials oberts, no s’ha sancionat cap dels responsables. Així mateix, recorden que durant les protestes de la sentència la policia espanyola va usar bales de goma, que a Catalunya són prohibides, i tampoc ningú no n’ha assumit responsabilitats.

El conseller Miquel Buch té pendent de publicar una auditoria interna del cos dels Mossos amb l’objectiu de localitzar i aïllar els agents o unitats que no respectin les normes d’una policia democràtica. L’auditoria encara no s’ha fet pública, tot i haver-la anunciada el mes d’octubre de l’any passat, quan el president Quim Torra demanà responsabilitats per les actuacions contra els manifestants que protestaven per la sentència del Tribunal Suprem. Aquest endarreriment de l’auditoria interna només serveix per a alimentar la sospita que dins el cos de Mossos hi ha comandaments que protegeixen els elements més violents, i perjudica la imatge global d’una policia catalana que, tot i algunes excepcions, continua complint unes exigències democràtiques molt superiors a les de la policia espanyola o la Guàrdia Civil.
Informa:VILAWEB.CAT (10-6-2020)

182 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: