EL CAS EINTRACH: LA IRA DELS SOCIS CASTIGA LA JUNTA DE LAPORTA

La primera revolta ‘El cas Eintracht ’.
La ira dels socis per l’assalt al Camp Nou castiga la junta de Laporta.
(JOAN JOSEP PALLÀS )

Després de més d’un any de mandat, Joan Laporta i el seu carisma havien aconseguit trampejar-ho pràcticament tot. Cap altre president no hauria estat capaç de sobreviure sense gairebé rascades a l’adeu de Leo Messi (després d’haver pregonat que aconseguiria tot el contrari), a la col·lisió amb el director general, Ferran Reverter, o a l’acord amb Spotify com a principal patrocinador després d’un vot a cegues dels socis, a qui els va ser negada la lletra petita (i la gran) dels detalls del contracte.

Segur de si mateix (és la seva principal virtut), escortat per una directiva fidel i manejable i protegit per un entorn mediàtic que va passar de punxegut a suau com el vellut, ni tan sols ja estar al caire de la temporada en blanc (només pot caure la Lliga, i gairebé seria un miracle) havia generat grans crítiques. L’elecció (tardana) de Xavi Hernández com a entrenador va proporcionar al president una nova capa protectora. El tècnic de Terrassa sempre rema a favor del club, no defuig la seva representativitat i ha sabut assignar-se el lideratge d’un nou projecte que requerirà temps però que és prometedor. En això hi ha acord unànime. Amb prou feines hi ha dissidents .

Impulsat pel 0-4 del Bernabeu, Laporta es va creure invencible, però dijous va esclatar una crisi de grans proporcions. I aquí el carisma del president no ha arribat fins al punt de contenir la ira dels socis. El tema és delicat.
El carismadel president dona per a molt, peròno ho atura tot

Capficat a remoure organigrames com si fossin peces d’un Lego capritxós, el president va prometre en campanya que s’adaptaria als nous temps envoltant-se dels millors empleats i executius, però ell mateix ha anat boicotejant la seva pròpia idea fins a concloure que estava equivocat, i ha fet onejar la bandera vintage del Barça com a institució que ha de ser portada “com una empresa fa­miliar”.

L’abordatge d’aficionats alemanys al Camp Nou desdiu bruscament aquesta teoria. Dues àrees van fallar amb estrèpit en la tornada dels quarts de final de l’Europa League disputada al Camp Nou: seguretat i ticketing . El primer departament el va dirigir Ferran López fins a ser cessat a finals de l’any passat sense una explicació oficial convincent. Després de ser anunciat als quatre vents pel seu provat prestigi, fins i tot va durar menys que Reverter. El segon departament estava liderat per Víctor Oliver, sobre qui el club va informar en l’àmbit intern fa pocs dies que aviat prescindirà dels seus serveis. La fórmula replica el que va passar amb Reverter o amb altres càrrecs de responsabilitat: s’anticipa l’adeu assegurant una transició en el càrrec però el despatx queda a la intempèrie o ocupat per una persona de la “confiança” del president. Fins i tot va passar amb el compliance , òrgan que èticament exigeix una representació independent i que des de fa uns mesos ocupa Sergi Atienza, un advocat que va treballar al despatx de Laporta.

La seguretat el dia de la presa de l’estadi pels alemanys va ser desastrosa. Desenes de testimonis parlen d’intimidació per part d’alguns seguidors, molts d’ells borratxos i barrejats amb afició local sense la corresponent ac­tuació de seguretat privada o policial, o absolutament insuficient quan va aparèixer. Hi va haver llançament de cerveses, insults i no van ser pocs els socis que se’n van anar a mig partit per temor d’un empitjorament de la situació. Pel que fa a la venda d’entrades, el club va tenir sota control un total de 34.440, però va perdre la pista sobre la destinació, una negligència que va provocar un imatge de l’estadi inèdita i perjudicial per a la institució i l’equip, que a sobre va ser eliminat. La indignació dels socis, expressada als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, té pocs precedents. La taca reputacional és gran i el diagnòstic apunta a una descapitalització gradual de gent de talent per ser substituïda (o no) per persones el mèrit de les quals és més circumstancial (tenir la benedicció del president) que no pas curricular.
Van fallar amb estrèpit les àrees de ‘ticketing’ i seguretat, totes dues escapçades
La llista d’executius competents destituïts és llarga, no sempre s’explica per la purga lògica de l’herència enverinada i arriba a diferents àrees, no només a seguretat i ticketing . La encertada regla aplicada al primer equip, delegar en els que en saben (Xavi Hernández, Mateu Alemany…), ha estat descartada fins al sabotatge en altres estaments del club.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (17-4-2022)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: