“El castellà en perill… quina barra!”

( EDUARD FERRANDO )

Potser algun dia la semiòtica explicarà que la llengua catalana és un símbol que fan servir els polítics mediocres per manipular la ignorància i crear un estat de pànic permanent sense filtres. Una arma, en definitiva, que garanteix que a través de la mentida es pot transformar un paisatge lingüístic cap al cantó que més rèdit polític supose per als seus interessos. No avorriré amb exemples, perquè diria que immediatament n’heu identificat una caterva, per tant, no ens en calen més.

Això sí, incorporem-ne un altre més, aquest provinent de l’Espanya casposa, un país, deixeu-me dir, que s’aboca sense remei a un abisme ideològic que ara mateix és incapaç d’entendre ningú. El cas és que el PP, amb l’infame Casado al capdavant d’una formació que no sap si combregar la dreta o pegar a fugir, ha presentat un «recurs d’inconstitucionalitat» contra la Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE), més coneguda com a Llei Celaá. Entre les raons esgrimides trobem les sospitoses habituals: «la norma ataca el castellà com a llengua vehicular a tot l’Estat»; «va en contra de la unitat nacional»; i una que per recurrent no deixa de ser espantosament perillosa: «va contra la llibertat dels pares». I encara més, l’al·legat acaba amb una afirmació tan falsa com profundament malintencionada: «Exigir l’aprenentatge del català limita els coneixements dels alumnes i la llibertat per a treballar».

Soc plenament conscient que l’educació dels nostres fills i filles és un tema fonamental per a garantir el futur de qualsevol societat, i delicat, molt delicat. Però no estic tan segur que aquesta horda d’egocèntrics manipuladors ho tinguen tan clar. I és que, el que el partit més corrupte de la història de la política espanyola està enviant al Tribunal Constitucional (poca broma) no és res més que una fal·làcia que en qualsevol altre context no tindria cap recorregut perquè està bastida en mentides absurdes que només una societat completament alienada de la realitat és capaç de creure’s.

Parlem clar d’una puta vegada. Ara com ara (i ja fa molt de temps) el castellà no pateix cap atac per part de ningú perquè està guanyant parlants nadius a tots els territoris on hi ha més d’una llengua oficial; la unitat nacional la té garantida perquè diria que ha quedat clar que qui es puga sentir qualsevol cosa més enllà de ser espanyol està condemnat a rebre pals i presó; i, finalment, de quina llibertat estem parlant? Són les famílies les que han de decidir el currículum que es fa a les escoles? Què faig jo si no estic d’acord que la trigonometria és necessària? Ho denuncie? Posem un pin parental per denunciar els docents com demanen els troglodites de Vox? Fem el favor…

Pel que fa a l’última només puc dir que és una insolència i cal tindre molta barra per a dir el que ha dit el senyor Casado. I ja em perdonareu però no perdré el temps demostrant que l’aprenentatge de la llengua pròpia d’un territori no limita l’accés a cap coneixement, perquè seria seguir el joc d’una estratègia basada en manipular la ignorància. I el pitjor de tot és que el senyor Casado i tots els qui vessen amb malíccia aquestes mentides saben perfectament quins són els beneficis cognitius dels cervells bilingües, un fet gens estrany perquè el 56% de la població europea ho és.

Arribats a aquest punt crec que hem d’anar més enllà i interpel·lar la gent que s’arriba a creure tantes mentides. No sé quines són les raons per les quals el PP envia la LOMLOE al Tribunal Constitucional, però obrim els ulls i deixem de banda el discurs d’un individu que durant les eleccions catalanes, a Rac1, es vanagloriava de passar les vacances al Baix Empordà i entendre perfectament la llengua pròpia dels catalans.

Ha quedat clar que el reguitzell de merda que pot eixir d’aquesta gent és incontenible. Anem més enllà doncs, intentem per favor, no engolir-la sense tastar-la, que al final ens sentarà malament.
Informa:NOSALTRESLAVEU.CAT (30-3-2021)