EL CASTELLÀ I EL FRANCÈS NO SÓN LLENGÜES PRÒPIES DE CATALUNYA

“Les llengües clares ”
( MIQUEL RIERA )
“El català i l’occità són les llengües pròpies de Catalunya. No pas el castellà, que és llengua imposada
El català i l’occità són les llengües pròpies de Cata­lu­nya. I ho són perquè així ho reco­neix l’Esta­tut i perquè així, també, estan d’acord a con­si­de­rar-les filòlegs i altres estu­di­o­sos com els soci­o­lingüistes. El català i l’occità són les llengües pròpies de Cata­lu­nya perquè són les par­les autòcto­nes d’aquest ter­ri­tori, hi han nas­cut, s’hi han desen­vo­lu­pat, hi han creat vari­ants dia­lec­tals i, final­ment, s’hi han par­lat de manera con­ti­nu­ada des de fa segles. Són llengües pròpies i també ofi­ci­als, segons el mateix Esta­tut.

El cas­tellà, en canvi, no és llen­gua pròpia del Prin­ci­pat, com el francès no ho és de la Cata­lu­nya del Nord. Hi són llengües fora­nes que s’hi han estès i nor­ma­lit­zat fruit de polítiques d’agressió i de pro­hi­bi­ci­ons d’altres comu­ni­tats polítiques (els estats espa­nyols i francès) i també per l’arri­bada de par­lants fruit d’aquesta domi­nació política i per altres motius, bàsica­ment de caire econòmic. Arran de tot ple­gat, el cas­tellà i el francès han aca­bat sent impo­sa­des com a llengües ofi­ci­als i actu­al­ment el seu ús és majo­ri­tari en els dos ter­ri­to­ris històrics. Però ni l’una ni l’altra són llengües pròpies de Cata­lu­nya, perquè, com molt bé ha recor­dat el grup Koiné, “no reu­nei­xen cap requi­sit de natu­ra­lit­zació i ter­ri­to­ri­a­lit­zació: vari­ant dia­lec­tològica, toponímia i his­to­ri­ci­tat com a llengües orals”.

Al Prin­ci­pat, arran de la polèmica ence­tada per l’emissió de la sèrie Drama a TV3, algu­nes veus rei­vin­di­quen que la cadena pública cata­lana –que per llei té l’obli­gació de defen­sar i pro­moure el català i l’occità– s’obri a reflec­tir “la rea­li­tat de la soci­e­tat”.

Ras i curt, que a TV3 el cas­tellà encara hi sigui molt més pre­sent del que ja hi és. Com als super­mer­cats, a l’audi­o­vi­sual o a la justícia, on la nos­tra llen­gua és ben obli­dada i mar­gi­nada. Que fem com els per­so­nat­ges cata­la­no­par­lants de Drama, que can­vien al cas­tellà de seguida que tro­ben un inter­lo­cu­tor que parla aquesta llen­gua. Ras i curt, que aco­tem el cap i renun­ciem als nos­tres drets. Com ho fan les tele­vi­si­ons públi­ques de tots els països amb un estat al dar­rere. Ai, que no fan.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-7-2020)

145 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: