EL CATALÀ, A EUROPA: ARA HAURIA DE SER-NE L’HORA
ERC, JxCat, Compromís-MÉS, Unides Podem i el PSC s’han compromès a treballar perquè el català sigui la 25a llengua oficial de la UE, segons una nota de premsa feta pública per la Plataforma per la Llengua. L’entitat els ha presentat avui diverses propostes per millorar la situació del català, que més enllà de l’oficialitat de la llengua passen pel dret dels eurodiputats a parlar català a la cambra europea, la garantia de disposar de fons europeus per a l’ensenyament en català o “l’aixecament de fronteres audiovisuals” per als mitjans en català.
L’entitat ha celebrat que els socialistes rectifiquin i es comprometin a dotar el català d’estatus d’oficialitat a la UE i sol·licitar al president del Parlament Europeu que el català es pugui fer servir a l’eurocambra, “fet que suposa una rectificació” respecte a la resposta que el govern espanyol va donar a una pregunta sobre aquesta qüestió plantejada per Jaume Moya, diputat d’En Comú Podem al Congrés, a finals del 2018.
En la seva missiva, l’executiu estatal, ja presidit per Pedro Sánchez, descartava “de manera taxativa” sol·licitar al Consell Europeu que el català fos declarat llengua oficial de la UE. També descartava sol·licitar al president del Parlament Europeu que permetés als eurodiputats parlar en català a la cambra. L’actual president de l’eurocambra, Antonio Tajani, s’havia mostrat disposat a acceptar aquest extrem si el govern espanyol l’hi demanava.
És per això que la Plataforma per la Llengua considera que amb aquestes respostes “no hi ha excuses” perquè el govern de Pedro Sánchez no demani al president del Parlament Europeu l’ús del català a l’eurocambra.
Informa:ELMON.CAT (16-5-2019)
N.de la R.
Sempre anem amb retard. Quan els partits independentistes vam donar suport al govern de Sánchez a cap no se li va ocòrrer demanar l’oficialitat del català a Europa a canvi del vot. En cas positiu ja tindríem el català oficial a Europa i en cas negatiu els socialistes s’haurien retratat un cop més. Però res d’això. L’oficialitat del català seria molt important perquè incidiria també en l’etiquetatge del consum, perquè la UE exigeix moltes vegades que els productes siguin etiquetats almenys en una llengua oficial.
Pel que fa a posar fi a les “barreres audiovisuals” tampoc no en treurem l’aigua clara. La recepció de les nostres televisions a Catalunya del Nord de moment està assegurada, malgrat l’oposició de Zapatero fa uns anys. Alguna vegada ho comentaré amb més deteniment. Les “fronteres” d’ara són dins de l’ Estat i polítiques. Sempre s’havia dit que no hi havia prous canals per assegurar la reciprocitat en la recepció de les televisions públiques dels Països Catalans. La técnica ha demostrat que aquesta mentida no s’aguanta per enlloc. A casa nostra tots rebem canals ben estrambòtics i fins i tot de clubs de futbol com el Madrid o el Betis. Però els socialistes ja han trobat la solució: que s’aprofiti alguna de les freqüències de cada ens públic per encabir-hi els canals o canal de les altres comunitats de parla catalana. En definitiva, que cal aprimar els canals de cada comunitat si volem rebre’n un altre o altres de les altres comunitats catalanoparlants. Un disbarat, un més .Per tant, deixeu-me que sigui pessimista tant pel que fa el català a Europa com la interconnexió televisiva. Potser a còpia d’insistir-hi en traurem alguna cosa…