EL CATALÀ A LA UCI (3): ARA, EL TRIBUNAL SUPREM S’HA CARREGAT LA IMMERSIÓ A LES ESCOLES

🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

En els articles anteriors parlava d’un una immigració que ha arribat a Catalunya i que és el 500% d’èpoques anteriors i també que aquesta nova població representa el 25% total d’habitants del país. D’aquesta manera el català recula que recularàs. És impossible integrar-la sense tenir un Estat propi i més en el nostre cas encara si ens és contrari. Ara en tenim un exemple més perquè el TS (Tribunal Superior) ha validat la sentència que va dictar fa uns mesos el TSJC–el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que jugant amb les sigles bé podria dir-se’n Tribunal Superior de Justícia de Castella–en el sentit que totes les escoles han de fer obligatòriament un 25% de classes en castellà. Jo em pregunto: per què un 25% i no un 33% o un 78%? La resposta és ben senzilla: als alts tribunals espanyols els importa ben poc la pedagogia, pretenen salvar l’espanyolitat com sigui i, és clar, la llengua castellana com a pal de paller del seu imperialisme.

Deu fer gairebé uns quaranta anys que funciona la immersió lingüística, bé que sotmès a les batzegades del tribunals. L’anomenada transició democràtica després de la mort de Franco i el nou Estat de les autonomies va ser obra essencialment dels polítics catalans i en segon terme dels bascos. Aquests dos pobles ja havien tingut un Estatut d’autonomia durant la República. El llavors president del govern espanyol Adolfo Suárez va dir que donava el concert econòmic als bascos i la llengua als catalans. A hores d’ara els bascos fan el que volen amb el seu concert, mentre que la nostra llengua cada cop està més potinejada .Potser mai no sabrem si Suárez va oferir també el concert econòmic als catalans. Pujol ho va negar fa poc. Tot amb tot ,sembla difícil que l’Estat ens el concedís pel gran pes econòmic que té Catalunya. No ho podria suportar.

I mentre els basc van fent el seu camí nosaltres cada cop tenim la llengua més “putejada”, embrutada i ennegrida com el carbó. Amb l’escola no n’hi ha prou, però ha de ser el gran pilar de la llengua. Durant molts anys se’ns va dir que anava molt bé, cosa que no era del tot cert. Però anava tirant, endavant com en Met de Ribes que deia el meu pare. L’arribada de tanta immigració descontrolada ho ha esberlat tot. Cal dir les coses pel seu nom. Cap país no pot suportar una situació demogràfica com la nostra. I dir això no vol pas dir ser feixista, racista i d’altres “floretes “. Precisament amagar el cap sota l’ala en aquest tema ha donat una gran embranzida a Vox i a altres forces ultradretanes que s’aprofiten del malestar existent. A veure si posem les coses en el seu lloc.

Aquesta immigració principalment, sense oblidar les noves formes d’oci especialment en les plataformes digitals, encara que els estadístiques no en parlin gaire, ha proporcionat una davallada brutal en l’ús del català a les escoles. D’acord amb les dades proporcionades per la Generalitat, l’any 2006 un 56% dels alumnes es dirigien en català als professors. Aquesta xifra ha baixat al 39,4% el 2021 .Pel que fa a la llengua dels professors amb els alumnes, s’ha passat en aquest període d’un 63,7% en català un 46,8%. I quant a les activitats de grups d’un 63,7% en català s’ha passat a un 20%.Ja em direu si la situació no és alarmant en el camp de l’ensenyament que era la joia de la Generalitat.

Vet aquí que mentre que la Generalitat s’ha adonat del problema després de molts anys de relaxació i, per tant, ara vol treballar per millorar la situació ens arriba aquesta sentència del Tribunal Superior. De fet , la immersió lingüística ja va néixer morta i en qualsevol moment podria saltar pels aires perquè d’acord amb la “sagrada” Constitució espanyola que assenyala que els espanyols només tenen l’obligació de saber el castellà. Aleshores sembla bastant contradictori que en una autonomia la llengua vehicular de les escoles en sigui una altra. Per tant, podrien forçar encara més les lleis i aconseguir com a mínim el 50% de castellà. Cal tocar de peus a terra. La immersió es va aconseguir uns pocs anys després de la transició. Aleshores els polítics catalans van anar com sempre amb un lliri a la mà i pensaven que es podia mantenir la identitat catalana dins d’Espanya, fet que s’ha demostrar fals una i mil vegades. Però encara hi ha gent que hi creu i fa un gran mal. Espanya sembla que no té altra missió que fer desaparèixer el català. Sobretot la dreta cavernària no se n’amaga pas. Si TV3, per exemple, fa una broma fent parlar el dimoni en castellà se li obre un expedient, però els espanyols– tant li fa que siguin de dretes o d’esquerres perquè principalment són espanyols–,poden fer befa a tort i a dret de la nostra llengua sobretot en els mitjans de comunicació i no passa mai res.

A partir d’ara, tot i lluitar perquè aquest 25% de castellà no s’apliqui La Generalitat ha de reforçar sobretot l’oralitat dels alumnes. No s’han de donar certificats si l’alumne no sap expressar-se ne català. Per això es poden fer grups de lectures en veu alta, poesies ,cants, corals, explicar acudits, programes de ràdio, teatre etc. Hi ha tot un ventall d’activitats que són més o menys lúdiques i que impliquen més els alumnes que no pas estudiar, per exemple, alguna matèria en català.

La situació d’emergència que viu la llengua fa que hem de fer servir més la imaginació que no pas fomentar els estudis clàssics. El català és a la UCI i, per tant, necessita oxigen. L’escola n’ha de ser la bomba que ho proporcioni. Sí, ja sabem que sense un Estat acabarem a la tomba. Però ara hem de centrar-nos en el mentrestant, perquè el passat ja no es pot canviar i el futur ningú no l’ha vist. Com diuen els tòpics, mentre hi ha vida hi ha esperança, si s’hi posa remei als mals.
(5-XII-2021)

445 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: