EL CATALÀ A WALLAPOP: UNA MISSIÓ IMPOSSIBLE ?

“El català a Wallapop: una missió impossible?”
( ANTONI ROIG )
Wallapop és com el capitalisme: una jungla envernissada de comoditat en la qual sobreviure no és senzill. L’aplicació de compravenda de productes de segona mà més famosa del món sembla a primer cop d’ull la virtualització del típic mercat de brocanters on algú ven gerros, cassets i llibres vells de Miguel Delibes, però en realitat Wallapop és més aviat una recreació de la Borsa de Nova York, sense gent descordant-se la corbata ni homes desesperats cridant “soja!, soja!”, d’acord, però amb compradors i venedors gestionant els conceptes oferta i demanda amb més sang freda que Samuel Eto’o davant un porter en un 1 contra 1.

Wallapop és una aplicació de compra i venda de segona mà on abunden productes passats de moda que la gent es vol treure del damunt. L’estiu de 2008, de fet, l’arribada de Pep Guardiola a la banqueta del Barça va provocar un venda massiva de jugadors acabats i que feien nosa, com Ronaldinho o Deco; malgrat estar tot l’estiu al mercat, Eto’o finalment no va ser venut. Pot ser que fos així perquè Guardiola intentava vendre’l en català? Segurament no, però com a peu de foto amb context per a l’article encaixa. (EFE)

Si el camerunès només tenia entre cella i cella el gol, a Wallapop només importa un aspecte: el preu, sigui per vendre car o per comprar barat. Tothom sap que el llenguatge dels diners és universal i que, quan dos volen, fer tractes és possible en qualsevol llengua, sempre que aquesta llengua no sigui el català, segons sembla. Com que l’estiu és una època idònia per als valents, avui a La Gandula us proposem un repte majúscul: intentar comprar en català a Wallapop.

El mite de l’herència fenícia

Wallapop neix en uns temps, els actuals, en què la tendència hipster ha propiciat la recuperació i recreació de les coses d’abans: pisos amb mobles antics, gent vestida amb roba de segona mà dels anys vuitanta, filtres fotogràfics que emulen els de les càmeres de fa quaranta anys, homes amb boines dignes dels temps de Salvador Seguí i restaurants amb una decoració que pretén emular l’estil que tenien els bars quan Johan Cruyff va fitxar pel Barça, però no com a entrenador, sinó com a jugador. Mirar enrere per fer ressuscitar el passat sembla una moda sense aturador que, a més, multiplica per cinc el valor de coses que fa anys no eren més que carn de drapaire, però curiosament a Wallapop tot el que sembla antic revifa menys una cosa: la llengua.

Un dels productes més preuats actualment a Wallapop és el Cinexin, aquell projector de cinema per a nens que funcionava amb cassets. Malgrat l’existència de les televisions de 60 polzades, la droga de la nostàlgia ha provocat que una de les grans tendències hipster entre les persones que voregen els quaranta anys sigui ajuntar-se a casa d’algú per sopar sushi, gaudir de la projecció amb Cinexin d’alguna pel·li de l’ànec Donald i, en acabar, reflexionar sobre la influència de Freud en l’obra de Walt Disney. (Todocolección)

Hi va haver un temps, no gaire llunyà, en el qual un fabricant de Terrassa i un comprador de Blanes, fins i tot vivint sota el jou del franquisme, feien tractes en català per la senzilla raó que tots dos vivien a Catalunya i parlaven català. Lògic. Som hereus dels fenicis i, per tant, som un país de comerciants que sempre han sabut que la confiança —i la llengua atorga sempre confiança— és un element bàsic per fer bons negocis, però en canvi ara no només és la mar de normal que algú de Collsuspina vengui a Wallapop un matalàs de segona mà i en descrigui el producte en castellà, sinó que la noia de Prats de Lluçanès que desitja comprar-li és altament probable que li obri el xat privat també en castellà. Si això passa, el venedor veurà que la compradora es diu Dolors, li respondrà en català, ella veurà que ell porta una samarreta de Brams a la foto de perfil i, sense cap fonament lògic però gràcies al poder de la psicologia i al fet de creure que el venedor és algú que també s’emociona cantant “Sempre més”, la compradora ja no tindrà por que aquell venedor moianès li engalti un matalàs de molles més atrotinat que el d’una casa de colònies i, finalment, tancaran l’acord.

Dues germanes d’Artesa de Segre a qui els ha caigut d’herència tota l’Obra Completa de Josep Pla. Mentre una d’elles té claríssim que cal publicar un anunci a Wallapop en castellà oferint els 39 volums —perquè Pla també és molt valorat a Espanya, argumenta—, l’altra s’hi oposa i, de braços creuats, afirma que revendre tot Pla per 280€ i anunciant-ho en castellà és una ofensa, es miri per on es miri. (Pixabay)

“En castellà el producte arriba a més gent”
Wallapop també és fruit d’un altre fenomen: la precarització laboral i la necessitat que tenim molts de vendre o comprar escorrialles de segona mà, ja sigui per guanyar quatre duros o per estalviar-nos diners. L’aplicació funciona per geolocalització, per tant hi ha molts productes a la venda, sobretot els de mida grossa (un llit, una moto, un armari, un amplificador) que difícilment s’enviaran per correu, però és que a més els objectes petits (una consola, un llibre, roba, uns pals de golf) tampoc s’acostumen a enviar mai per missatgeria, sinó que l’intercanvi s’acaba fent físicament i en un punt concret del territori. És difícil que dues raquetes de tennis venudes per algú de Falset tinguin un comprador de Burgos, igual com no és gaire normal que un casc de moto venut per algú d’Albacete acabi trobant un comprador de la Seu d’Urgell. Per tant, si el radi geogràfic dels productes a la venda és sovint de menys de 100km, per què tantíssima poca gent fa servir el català a l’hora de vendre una torradora, una samarreta del Barça de l’any 1997 o una prestatgeria d’IKEA? Per la senzilla raó que a Catalunya no tothom parlà català, però en canvi tothom qui parla català també parla castellà.

Un comprador fent temps a la parada d’autobús de Valldoreix on ha quedat amb el venedor d’una tablet de segona mà. Ell encara no ho sap, però malgrat fer el tracte en castellà, quan el venedor arribi es notaran mútuament una fonètica catalana parlant castellà, es posaran a parlar en català i tots dos, rient i amb cara de circumstàncies, tindran la ridícula sensació d’haver menyspreat la seva llengua. (Pixabay)

La llengua és un codi per intercanviar informació, però no tots els codis són vàlids per a tot, per això el món fa desenes de segles que és món i, per sort, encara avui existeixen milers de llengües al planeta. Quan fem turisme no ens avergonyim de parlar malament la llengua del país per preguntar on és aquella plaça concreta, quant costa el menú o a quina hora tanquen el museu de torn, però no ens passaria pel cap fer servir aquella llengua macarrònica per presentar-nos a una entrevista de feina o intentar seduir algú en una primera cita. Wallapop està més a prop del primer exemple, per bé que l’exit de la compravenda se sostingui en els paràmetres del segon: des de fa segles, tothom sap que un acord comercial pot tancar-se sense parlar la llengua de l’altre, però tanmateix tothom sap, també, que s’arribarà abans a un acord si venedor i comprador s’entenen sense la necessitat d’algú fent la traducció i la interpretació del que diuen.

Quan Mercè Rodoreda va dir que “la llengua és l’ànima d’un país i mereix moltes atencions”, poc devia imaginar-se que quaranta anys després els habitants del seu país deixaríem de banda la llengua, conscientment o inconscientment, per fer negocis entre nosaltres, ni que sigui en un immens basar com Wallapop en el qual regatejar, ajustar els preus segons la competència o actuar anant de farol són la cosa més normal del món per tal d’acabar tancant el millor tracte. Que a Wallapop el català sigui extremament residual no té cap connotació més enllà de l’anècdota, d’acord, però que una llengua amb 10 milions de parlants no serveixi per vendre un anorac d’esquiar o una bicicleta estàtica és, si més no, preocupant. Al capdavall, les llengües sobreviuen quan són necessàries per viure, també en aquells aspectes de la vida que menys necessari ens sembla fer-la servir. Arraconant-la per vendre o comprar millor és un símptoma, sense ser-ne conscients, d’estar venent la llengua progressivament al pitjor comprador possible: l’oblit.
Informa:ELNACIONAL.CAT (20-8-2020)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: