(IVET NÚÑEZ)
Golfus de Roma, el musical estrenat el setembre del 2022, va acabar amb la sequera de quatre anys sense musicals de gran format en català al nostre país. Aquest període sense oferta en català és una anomalia en qualsevol país i els experts ho atribueixen a la falta d’oferta, més que no pas a un problema de demanda del públic, i a les grans inversions necessàries per engegar un espectacle d’aquesta mena. L’absència de musicals de gran format en català a Catalunya és especialment dolorosa si es compara amb l’oferta en castellà. En aquests quatre anys, per exemple, els espectadors catalans han pogut anar al teatre a veure La jaula de las locas, La familia Addams, Flashdance, Cantando bajo la lluvia i Billy Elliot, entre d’altres, però sempre en castellà.
La responsable de cultura de la Plataforma per la Llengua, Gemma Ponsa, assegura que l’entitat ha rebut queixes al llarg dels anys per aquesta manca d’oferta de grans espectacles en català. “Catalunya sempre ha estat un territori amb molta creació de musicals, el que ens fa veure que no és un problema de demanda. Hi ha una gran tradició de musicals en català, com es va poder veure amb el boom dels anys 90”, explica Ponsa. En aquella època, apunta, les produccions estrangeres de gran èxit “s’adaptaven al català i funcionaven molt bé”, el que demostra que “hi ha públic potencial que quan veu oferta en català respon”.
El problema, per tant, és el canvi que s’ha produït en els darrers anys, quan l’eclosió del gran format en castellà “ha arraconat el català”. “Abans això no es produïa i ha desembocat en una visibilitat molt baixa del català”, apunta Ponsa. L’experta lamenta que les grans produccions portin musicals únicament en castellà i “minoritzin el català” fins al punt que en els darrers anys no hi ha hagut cap espectacle de gran format en la nostra llengua.
Productors que no volen arriscar diners
Tot i que segons dades de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) entre les temporades 2015 i 2021 es van programar 5.696 espectacles a la cartellera barcelonina -290 dels quals, teatre musical- i en el 55% s’utilitzava el català, cap d’ells va ser un musical de gran format. Això respon al fet que “costa molt i suposa un risc afegit fer musicals en català”, segons explica Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). “Quan Dagoll Dagom ha fet musicals la gent hi ha anat, el problema és la falta d’oferta pels dubtes a l’hora de fer la inversió”, explica.
Per posar en marxa un musical com a mínim es necessita una inversió de 800.000 euros i és per això que els productors “dubten sobre si podran recuperar els seus diners”. “Molts d’ells opten per les versions en castellà, que els permeten arribar a altres públics i explotar els musicals a altres llocs de l’estat espanyol”, raona.
El dramaturg i productor Marc Rosich, per la seva banda, assegura que cal “una aposta clara”, perquè l’exemple de Dagoll Dagom –els creadors del mític Mar i cel– demostra que “el musical en català té bona salut”. “El problema és que des dels llocs on s’hauria d’apostar per la creació de musicals en català no es fa i es deixa tot en mans del sector comercial”, apunta. Creu que per revertir la situació cal que la gent “hi cregui” i s’inverteixin diners en la creació. “Els teatres nacionals de Londres o de França aposten per la creació de musicals autòctons”, insisteix. Considera que “certa intel·lectualitat” veu els musicals com “un producte de segona”, quan en realitat “té una gran complexitat i requereix un gran equip”.
Engegar un musical de gran format requereix una inversió de com a mínim 800.000€
Davant aquestes afirmacions, el director de l’ICEC insisteix que és “plenament conscient” del problema i que el Departament de Cultura “està treballant per revertir la situació”. “És una feina que fem des de fa temps i en els últims dos mesos ens hem reunit amb diferents productors per explicar-los la principal mesura, que té a veure amb la creació en català”, explica Garcia. El paquet de mesures s’anunciarà de cara a la tardor. Mentrestant, Garcia explica que l’ICEC té una línia de suport a la producció per les companyies i sales de teatre i que s’han augmentat els ajuts triennals fins al 2026 per incentivar la producció en català.
Recursos per competir amb l’allau de musicals en castellà
“Hi ha moltes companyies que poden fer produccions en català, però el salt al gran format requereix molts recursos per poder competir amb les produccions en castellà”, raona la responsable de cultura de la Plataforma per la Llengua. “Sense diners, la precarietat de les companyies fa que l’oferta en català no subsisteixi”, afegeix. Per això demana més recursos a la Generalitat per garantir una presència normalitzada de català. “Falta que l’administració pública inverteixi més en el teatre musical en català. No només amb subvencions, sinó amb inversions en diversos àmbits”, conclou.
Coincideix amb Ponsa el dramaturg Jordi Prat, que obre el focus i recorda que “la cultura en català està infrafinançada” en tots els àmbits. “Madrid fa una aposta pels musicals com a model turístic, igual que vas al Prado, vas a veure El Rey León. Barcelona no ha seguit aquest model”, lamenta. Assegura que a la capital catalana hi arriben “models franquícia” que són en el 99% dels casos en castellà. “Barcelona no és catalanoparlant i el teatre que s’hi fa ho reflecteix”, etziba.
“De format petit en català sempre n’hi haurà, però els grans formats poden tenir un gran equip catalanoparlant que opta per fer-ho en una altra llengua per la viabilitat econòmica”, explica. Assegura que no comparteix aquesta “visió artística”, però que és “respectable” donada la mala salut de la cultura i el seu infrafinançament.
Informa:ELMON.CAT (29-VII-2023)
