EL CATALÀ, DESTERRAT DELS MUSICALS DE GRAN FORMAT

Fa just un any, els musicals de gran format vivien un moment d’eclosiĂł a Catalunya. La tardor passada s’estrenava La jaula de las locas al Teatre TĂ­voli, Els Jocs Florals de Canprosa inaugurava la temporada al Teatre Nacional i Fun home donava el tret de sortida al projecte Onyric del Teatre Condal, pensat perquĂš la sala s’especialitzĂ©s en aquest gĂšnere. Un any desprĂ©s, els musicals de gran format en catalĂ  han desaparegut del mapa. La propera temporada el gĂšnere tindrĂ  un pes considerable, si bĂ© serĂ  majoritĂ riament amb espectacles en castellĂ , bona part dels quals provenen de Madrid.

Entre els motius que expliquen aquest gir en l’escena teatral hi ha la desapariciĂł d’Onyric del Teatre Condal. La sala, dirigida per Daniel AnglĂšs, ha abandonat la seva aposta pels musicals per centrar-se en la comĂšdia. Onyric es deslliga del Condal, perĂČ es mantĂ© com un projecte per produir musicals sota la direcciĂł artĂ­stica d’AnglĂšs, tot i que no tenen cap espectacle en cartera per a aquesta temporada. “Amb vista a l’any vinent estem treballant en les adaptacions de Golfus de Roma i de Big fish. Encara no sabem a quina sala aniran, perĂČ Ă©s probable que no sigui al Condal”, explica el director, que no considera que l’experiĂšncia de la temporada passada amb Onyric fos un fracĂ s. “Em va servir per intuir les lĂ­nies del gĂšnere a Catalunya i per veure que no hi ha prou pĂșblic a Barcelona per a aquests projectes”, assenyala AnglĂšs. La rebuda de Fun home, que es va representar en catalĂ , no va ser la que la direcciĂł del teatre s’esperava. La producciĂł va tenir 11.290 espectadors, molt per darrere d’altres musicals en castellĂ  com La jaula de las locas (que va ser la producciĂł mĂ©s vista a Catalunya amb 179.480 espectadors), La familia Addams (la sisena mĂ©s vista, amb 59.921 espectadors) i Flashdance (la setena mĂ©s vista, amb 44.813 espectadors).

Només dos musicals

Al rĂ nquing de la temporada passada nomĂ©s hi havia dos musicals en catalĂ : Maremar, una producciĂł de mitjĂ  format que va rebre 65.430 espectadors i va ser la tercera mĂ©s vista, i El petit prĂ­ncep, un muntatge de petit format que va aconseguir 11.290 espectadors i va ser el desĂš mĂ©s vist. Al març, perĂČ, Tres per 3 es va vendre el Teatre VictĂČria i poc desprĂ©s un dels antics propietaris, Dagoll Dagom, va anunciar que deixava de ser companyia per passar a fer de productora. L’empresa, impulsora de Maremar, descarta de moment fer cap altre nou musical d’envergadura.

Dagoll Dagom va demostrar amb Mar i cel i les posteriors reposicions que els musicals de gran format en catalĂ  es poden convertir en fenĂČmens de masses. Ara bĂ©, segons la productora de Dagoll Dagom Anna Rosa Cisquella, el panorama actual no propicia la creaciĂł en catalĂ . “SĂłn produccions molt cares, que necessiten un suport especial que ara mateix no hi Ă©s. Tenim un mercat molt petit. Si volem que hi hagi creaciĂł en catalĂ  i donar vida al sector calen ajuts pĂșblics que desgraciadament no tenim”, lamenta Cisquella, que tambĂ© atribueix part de la responsabilitat als inversors privats.

“Produir un espectacle de gran format Ă©s molt arriscat. Per aixĂČ els inversors trien tĂ­tols coneguts que ja s’han estrenat a Broadway o a Londres, amb figures televisives i en castellĂ . No s’aposta per l’autoria catalana, els grans productors no tenen aquesta sensibilitat i ningĂș s’hi atreveix”, diu Cisquella, que alerta que si no hi ha oferta en catalĂ  el mercat s’empetiteix. “Molta gent no va a veure teatre en catalĂ  -afegeix la productora-. I perquĂš un gĂšnere estigui viu, el pĂșblic ha de poder veure de tot”.

AnglĂšs hi coincideix en part. “És cert que hi ha pĂșblic que no consumeix teatre en catalĂ , perĂČ la qĂŒestiĂł de l’idioma Ă©s molt complicada”, afirma el director del Condal. AnglĂšs va dirigir l’any passat Rent en castellĂ  i va reunir gairebĂ© el doble d’espectadors que Fun home, 21.542. Aleshores van fer la producciĂł en castellĂ  perquĂš tot just feia dos anys que Rent s’havia estrenat en catalĂ , en un espectacle que AnglĂšs recorda que va tenir molt bona rebuda. “No crec que Fun home haguĂ©s anat millor si l’haguĂ©ssim fet en castellĂ , l’idioma no Ă©s l’Ășnica clau per entendre el que ens passa. Hi ha un problema greu de pĂșblic en el sector”, assenyala el director. Aquesta temporada nomĂ©s hi haurĂ  un musical de gran format creat a Catalunya, La tienda de los horrores, que es representa en castellĂ .

Una producciĂł de gran format feta a Catalunya

DesprĂ©s de triomfar l’any passat amb La jaula de las locas, Àngel LlĂ cer i Manu Guix s’han tornat a aliar amb la productora Nostromo Live per impulsar aquesta temporada La tienda de los horrores. Estrenada dijous al Teatre Coliseum, la producciĂł Ă©s ambiciosa i busca interpel·lar tots els espectadors que van gaudir amb La jaula de las locas. Tot i aixĂČ, es tracta d’espectacles diferents. “ La tienda de los horrores neix a l’off-Broadway i Ă©s un hĂ­brid entre un musical i un concert. No estĂ  pensada per ser tan gran com La jaula ”, explica el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas.

Elaborat a Barcelona i amb bona part del repartiment catalĂ , La tienda de los horrores Ă©s l’Ășnic musical de gran format de la cartellera actual que no ve de fora del paĂ­s. Sobre la qĂŒestiĂł de l’idioma, Sellas argumenta que el representen en castellĂ  perquĂš nomĂ©s d’aquesta manera els surten els nĂșmeros. “Aquest tipus de produccions sĂłn molt cares. Si nomĂ©s la representem en una ciutat Ă©s impossible que sigui viable. La fem en castellĂ  perquĂš desprĂ©s anirĂ  a Madrid i farĂ  gira per l’estat espanyol”, explica Sellas, que abans de treballar a Nostromo Live va ser director general de CreaciĂł i IndĂșstries Culturals a la Generalitat. Segons Sellas, “el pĂșblic entĂ©n que, perquĂš un espectacle d’aquestes caracterĂ­stiques sigui viable, cal que arribi al mĂ xim de gent possible”. El productor avança que Nostromo Live prepara dos projectes musicals de mitjĂ  i petit format que anunciarĂ  al novembre i que no descarta que siguin en catalĂ .

De moment, la cartellera oferirĂ  a partir del gener una obra musical de mitjĂ  format a La Villarroel. Aquella nit, dirigida per David Selvas, estarĂ  protagonitzada per Ivan MassaguĂ© i Marta Bayarri, i serĂ  “una obra de teatre amb cançons”, segons explica el Grup Focus al seu programa. En paral·lel, David Selvas tambĂ© prepara amb la productora La Brutal una adaptaciĂł de contes d’Empar Moliner. L’espectacle tindrĂ  la dramatĂșrgia de ClĂ udia CedĂł i es titularĂ  T’estimo si he begut. L’estrena estĂ  prevista per al març al Polioramai tindrĂ , segons Cisquella, “un format mĂ©s petit, vinculat al tipus de produccions de la sala”. Les actrius de T de Teatre seran les encarregades d’interpretar els personatges de l’obra.

Totes les produccions que venen de l’estat espanyol

La collita de musicals provinents de Madrid d’enguany serĂ  molt fructĂ­fera. El Teatre Poliorama i i el Teatre TĂ­voli ja n’han recollit els primers fruits amb La llamada i Flashdance: el musical, respectivament. El primer muntatge, una creaciĂł dels Javis que arrossega un Ăšxit esclatant i que encapçala Nerea RodrĂ­guez, ha aconseguit atraure al teatre una gran massa de pĂșblic jove. “La capacitat de La llamada per omplir el teatre de nois i noies Ă©s sorprenent i d’agrair”, diu Anna Rosa Cisquella, que amb Tres per 3 s’encarrega de la gestiĂł del Poliorama.

Flashdance: el musical, que va ser un dels muntatges mĂ©s vistos la temporada passada, repeteix al TĂ­voli. L’espectacle passarĂ  el relleu a El jovencito Frankenstein, que tambĂ© ve de Madrid i que s’estrenarĂ  l’11 d’octubre. Una altra de les produccions mĂ©s destacades de la temporada Ă©s A chorus line, el musical produĂŻt, dirigit i protagonitzat per Antonio Banderas. El muntatge inaugurarĂ  el Teatre Soho CaixaBank de MĂ laga a mitjans de novembre i aterrarĂ  al TĂ­voli al febrer. Entre els musicals de fora de Catalunya que passaran pel Coliseum tambĂ© hi ha West Side story (del 20 de desembre al 16 de febrer) i El mĂ©dico, el musical (que s’estrenarĂ  el 2 d’abril).

Els musicals que repetiran aquesta temporada
Aprofitant la bona rebuda d’algunes produccions de mitjĂ  i petit format la temporada passada, les sales han decidit reprogramar-les per donar l’oportunitat al pĂșblic de repescar-les. A la tardor tornarĂ  al Poliorama Maremar, l’espectacle sobre la crisi dels refugiats al Mediterrani, i el teatre estudia fer-ne una funciĂł especial per destinar la recaptaciĂł a Open Arms. Per a principis de l’any vinent, la sala tambĂ© ha reprogramat La importĂ ncia de ser Frank, la comĂšdia d’Oscar Wilde que es va estrenar a la sala petita del TNC i que encapçalen David Verdaguer, Laura Conejero i Paula Jornet.

AixĂ­ mateix, tambĂ© repetirĂ  al MaldĂ  El temps que no tindrem, un musical de petit format creat per AlĂ­cia Serrat i Dani Campos amb la producciĂł artĂ­stica de Daniel AnglĂšs. “És un musical espectacularment bonic i molt important per a mi, perquĂš reforça la meva tasca de productor de projectes d’aquest format i de creaciĂł prĂČpia”, subratlla AnglĂšs. Protagonitzat per Mariona Castillo i Eloi GĂłmez, El temps que no tindrem es podrĂ  veure a partir del 9 d’octubre.

Informa:ARA.CAT ( 24-9-2019)

169 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: