“Un idioma en retirada”
( MIQUEL RIERA )
Comentàvem la set­mana pas­sada dos arti­cles de l’any 1996 del des­a­pa­re­gut escrip­tor i peri­o­dista Miquel Pai­rolí (Quart, Gironès, 1955-2011) en què amb el títol man­lle­vat, a tall d’home­natge, que hem uti­lit­zat també nosal­tres –Un idi­oma en reti­rada–, pro­nos­ti­cava un futur més aviat negre per a la nos­tra llen­gua, adver­tint, en pri­mer lloc, de l’empo­bri­ment pro­gres­siu d’aquesta i, aler­tant, després, dels perills del bilingüisme.

“La ide­o­lo­gia lingüística ofi­cial a Cata­lu­nya defensa el bilingüisme, però el bilingüisme és una fal·làcia”, obria foc Pai­rolí, abans de lamen­tar-se que, en molts àmbits, els jocs a les esco­les, per exem­ple, “la dimissió de la llen­gua cata­lana és un fet espon­tani, incons­ci­ent”. Pai­rolí, pro­feta a casa seva, denun­ci­ava, vint-i-tres anys abans, situ­a­ci­ons ja ben nor­mals en molts cen­tres esco­lars, tal com, amb notòria sor­presa, expli­cava que li pas­sava al seu fill el peri­o­dista Òscar Fernández a Llen­gua­fe­rits, el 30 minuts, sobre l’estat del català emès a finals de juny.

Pai­rolí denun­ci­ava ferm la visió ofi­ci­a­lista del bilingüisme: “Ens expli­quen que el bilingüisme és una solució posi­tiva, desit­ja­ble, que eixam­pla els horit­zons men­tals i comu­ni­ca­tius d’una per­sona. En rea­li­tat, en la majo­ria d’indi­vi­dus, ser bilingüe, vol dir ser igno­rant en dues llengües”, escri­via, i reblava el clau: “El bilingüisme no eixam­pla horit­zons, sinó que repar­teix la ignorància.” Vint anys abans, Pai­rolí feia el mateix –i encer­tat– diagnòstic que el 2016 faria en el mani­fest del Grup Koiné: “La ide­o­lo­gia bilingüe no és res més que una forma d’enco­brir i legi­ti­mar la sub­or­di­nació d’una llen­gua a l’altra i el con­següent procés de subs­ti­tució lingüística que pateix la soci­e­tat cata­lana.”

“Una llen­gua en reti­rada”, deia en Pai­rolí el 1996, i així és mal­grat el cofo­isme del govern en pre­sen­tar, ara fa uns dies, les dades de l’enquesta d’usos lingüístics que ela­bora cada cinc anys. “Els per­cen­tat­ges de conei­xe­ments de català s’acos­ten pro­gres­si­va­ment als d’abans de la gran onada migratòria”, era el títol de la nota de premsa que, tal com fan molts mit­jans de comu­ni­cació quan reben les dades de l’EGM, pri­o­rit­zava les xifres posi­ti­ves i ama­gava les dolen­tes, com que el català ha pas­sat de ser la llen­gua habi­tual del 46% dels enques­tats a ser-ho només del 36%. El què dèiem: un idi­oma en reti­rada. En franca reti­rada.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (30-7-2019)