EL CATAL√Ä I ELS “CUMPLEANYS” DELS “HATERS “

( ANTONI BASSAS )

Avui √©s not√≠cia l’enquesta d’usos ling√ľ√≠stics de la Generalitat, que √©s una enquesta que es fa cada cinc anys des de fa anys i que, per tant, permet saber quin √©s l‚Äôestat, per√≤ tamb√© l‚Äôevoluci√≥, dels usos del catal√†.

L‚Äôenquesta diu que quan pregunten ‚ÄúVost√®, quina llengua utilitza m√©s?‚ÄĚ, el 36% de la gent diu que t√© el catal√† com a llengua habitual, el 7,5% diu que catal√† i castell√† i el 48% diu que el castell√†.

Esclar, la utilització de la llengua va per barris: per barris literalment. Vull dir que no és el mateix Barcelona que Berga, o la justícia que el comerç.

L’enquesta en dona de fredes i de calentes. La franja d’edat més àmplia en què el català és la llengua habitual és la de majors de 65 anys; en canvi, la gent que fa servir el català per parlar amb els avis és un 28%, i la gent que fa servir el català per parla amb els fills, un 35%.

De les xifres, n’hi ha algunes que em semblen fonamentals, encara que normalment no se’ls dona tanta importància.

El 94% de la gent ent√©n el catal√† i el 85% el sap parlar. Aquest dada (el 94% l‚Äôent√©n, el 85% el parla) em sembla clau perqu√® pensem que podem fer servir el catal√† amb naturalitat amb tothom, amb tothom, i despr√©s deixar que l‚Äôatzar porti la conversa all√† on mai no se sap. Dic aix√≤ perqu√® el pitjor que ens poden dir √©s ‚ÄúNo aprenc el catal√† perqu√® la gent se‚Äôm passa al castell√†‚ÄĚ. Sobretot ara, que hi ha tants joves magrebins, xinesos, pakistanesos, sud-americans, que han estat escolaritzats en catal√†. S√≠, el catal√†, que est√† en inferioritat hist√≤rica, legal i demogr√†fica i, per tant, econ√≤mica; que √©s una llengua amb menys poder pol√≠tic al darrere, necessita m√©s gent al davant. Una part no menor de tota la pres√®ncia, prestigi i utilitat que pugui tenir el catal√† li hem de donar nosaltres, els parlants.

Ara b√©, ara que l‚ÄôEstat se sent valent amb l‚Äôindependentisme, que el t√© pendent de sent√®ncia, que envia gu√†rdies civils a Palau a buscar papers de l‚Äô1 d‚ÄôOctubre; ara que fins i tot Pablo Iglesias, per poder pactar el govern amb Pedro S√°nchez, li donar√† garanties per escrit que no demanar√† un refer√®ndum ni discrepar√† (Pablo Iglesias, nosaltres que hav√≠em reconegut sempre la teva difer√®ncia en les q√ľestions de l‚Äôestat plurinacional), ara que est√† passant tot aix√≤, s‚Äôest√† produint un fenomen curi√≥s (pervers) amb el catal√†. I aquest fenomen no √©s cap altre que aquest corrent d‚Äôopini√≥ advertint que, esclar, com que el catal√† ha estat la llengua del Proc√©s, s‚Äôha fet antip√†tic; que el catal√†, pobre, est√† rebent els perjudicis d‚Äôuna pol√≠tica separatista‚Ķ En fi, ja coneixem la ret√≤rica. L‚Äôargument no pot ser m√©s fal¬∑la√ß perqu√®, per desgr√†cia, l‚Äôantipatia pel catal√† √©s molt antiga. No va comen√ßar ni amb el Proc√©s ni amb Ans√≥n (‚ÄúIgual que Franco pero al rev√©s, persecuci√≥n del castellano en Catalu√Īa‚ÄĚ, 1993), ni amb l‚Äô‚ÄúHabla en cristiano‚ÄĚ de la postguerra i el franquisme, sin√≥ que ve de segles enrere.
Sempre hi ha un motiu per recelar del catal√†. S√≠, es fa pol√≠tica en catal√† i es fa pol√≠tica amb el catal√†, ho fan tots els estats amb les seves lleng√ľes, i no veig per qu√® una llengua que necessita especial protecci√≥ com el catal√†, perqu√® est√† en minoria, no hauria de fer-ne. Perqu√® si √©s per antipaties pol√≠tiques, ¬Ņdeixem d‚Äôestudiar angl√®s per culpa de Donald Trump? ¬ŅO castell√†, per culpa d‚ÄôArrimadas?

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

Informa:ARA.CAT (9-7-2019)

418 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: