“EL CATALÀ NO ES TOCA?” FINS ARA TOTS ELS CONSELLERS S’HAN SOTMÈS A LES RESOLUCIONS JUDICIALS

“El català no es toca”? El miratge.
( ISABEL GARCÍA PAGÁN )
El Parlament rebutja complir explícitament la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles, però segons els comptes del Govern la Generalitat ja ha executat 38 resolucions en vuit anys, incloent-n’hi una durant els tres mesos que va ocupar el càrrec la combativa Clara Ponsatí , el setembre del 2017, en un institut de Castelldefels. Ponsatí va assumir la direcció dels centres per salvaguardar els funcionaris de les conseqüències de l’1- O; l’execució de la sentència del 25% la va signar la seva secretària general.

La imposició judicial de fixar quotes va arrencar el 2013. Des d’aleshores els successius consellers van adequar currículums escolars a gust dels tribunals: Irene Rigau va aplicar 11 sentències; Meritxell Ruiz , 6; Ponsatí, una; dues durant el 155; Josep Bargalló , 13, i Josep Gonzàlez-Cambray , 5. El consens era això. Pair cada cas sense fer soroll fins que el Tribunal Suprem fixa doctrina i els pares d’un nen de Canet desperten passions i fantasmes.

El llenguatge es radicalitza per la dreta: es passa de l’apartheid a la segregació racial, i d’aquí a Ermua. Pablo Casado avança cap a l’esperpent de Vox: no es deixa anar al lavabo els nens que parlen castellà i els omplen les motxilles de pedres. Així doncs, “el català no és toca” cohesiona per força l’independentisme, mentre que dificulta blindar el consens original sobre la immersió lingüística amb el PSC com a protagonista. Al Consell Executiu hi va haver una conjura. Si per algun tema calia anar a l’una era la immersió lingüística. “Seria imperdonable no fer pinya”, afirmen membres del Govern d’ERC i Junts.

La “lluita compartida” durant dècades pel catalanisme polític i social empeny la manifestació d’avui amb el president darrere la pancarta. En primera línia hi haurà UGT i CC.OO., però la foto no serà completa sense el PSC. El consens del 80% de la llei de Política Lingüística del 1997 és el nou miratge. Els socialistes van votar dimecres al Parlament a favor de l’ús del català com a llengua vehicular, però es van abstenir a l’hora de defensar la immersió com a model a preservar i van sumar els seus vots a Vox, PP i Cs demanant de complir les sentències. Al seu últim congrés programàtic el PSC defensava “un model plurilingüe mantenint el català en el centre de gravetat del sistema educatiu”. Sense més ni més.
BARCELONA, 15/12/2021.- El president de la Generalitat, Pere Aragonès (c), ha anunciado este jueves, tras celebrar una

El projecte de reconciliació de Pedro Sánchez depèn electoralment dels vots recuperats a Ciutadans, però per doblegar la majoria independentista necessita desplaçar ERC i foragitar l’abstenció. La catapulta governamental ajuda per l’esquerra, però avui la llengua ja només entén de trinxeres. La dreta les cava amb obstinació. ERC confia que el PSC continuï en l’equació i Òmnium treballa en privat per mantenir la transversalitat de la defensa del model català. Però per primera vegada el socialisme català no participarà de la reivindicació.

El conseller Cambray esgrimeix davant el sector educatiu el compromís del ministeri que no es demanarà l’execució de la sentència que va destapar la caixa dels trons abans de l’huracà de Canet. El termini s’acaba el 24 de gener, per bé que la judicialització està servida des del front comú antiimmersió. I si la justícia empeny, més difícil serà l’equilibri socialista.

En paral·lel transcorre, com sempre, la pugna independentista. A Madrid pel pacte PSOE-ERC en la llei de l’Audiovisual, i a Catalunya per la gestió de Cambrai. ERC s’aferra al realisme, i Junts, a les astúcies. Laura Borràs proposa que el conseller assumeixi la direcció dels centres afectats, però fins i tot a l’executiva de Junts posen en dubte la viabilitat de la proposta. “No es pensa en Canet: es pensa en la manera de desgastar ERC”, es queixen els republicans. “Nosaltres no competim amb la llengua; esperem que ells tampoc”, repliquen.

Amb informes al calaix que proven que això del català com a llengua vehicular va per barris, ara el Govern enviarà dos professors a les classes del 25%, mobilitzarà inspectors, estudia blindatges legals per a la immersió –sempre a mercè dels tribunals– i mobilitzarà recursos per apuntalar l’ús social del català. Les entitats havien demanat al Govern una gran implicació i mesures de xoc. Aragonès les va posar sobre la taula dijous.

Preserven el consens? “La imatge de la manifestació val més que mil paraules”, afirmen. I miren cap al PSC mentre Casado continua cridant.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (18-19-2021)

52 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: