EL CATALÀ, RESIDUAL FINS TOT A L’INSTITUT D’OLOT!

( RAMON ESTEBAN )
Visc a la vora d’un ins­ti­tut d’Olot des de fa un quart de segle i puc cons­ta­tar el declivi de l’ús del català entre els ado­les­cents. En aquest temps, de sen­tir prin­ci­pal­ment el català i, excep­ci­o­nal­ment, el cas­tellà i algun altre idi­oma, s’ha pas­sat a una situ­ació en què el català és mino­ri­tari. I estic par­lant d’Olot, no de l’àrea metro­po­li­tana bar­ce­lo­nina!

Tot i que supo­sa­da­ment el conei­xe­ment del català és gene­ral, el seu ús social es va per­dent perquè per a bona part dels nou­vin­guts –his­pa­no­par­lants, sobre­tot– el català no és indis­pen­sa­ble. Amb el cas­tellà ja en fan prou, també en una comarca giro­nina de l’inte­rior.

Em sap greu dir-ho, però he arri­bat a la con­clusió que només un mira­cle podrà evi­tar que el català acabi sent sim­ple­ment resi­dual.

Informa:ELPUNTAVUI.(21-9-2020)
N.de la R.
Està bé fer un crit d’alerta sobre la greu situació del català.Però seria més interessant proposar solucions, unes solucions a l’abast de la majoria i no utópiques.