EL CATALÀ TÉ POSSIBILITATS AL PARLAMENT EUROPEU ?

¿El català té possibilitats al Parlament Europeu?
La petició que el govern espanyol s’ha compromès a fer a l’Eurocambra dependrà de la majoria a (MIREIA ESTEVE )
Des de l’última i única vegada que el Parlament Europeu ha obert el meló sobre si el català es podia parlar a l’Eurocambra han passat exactament setze anys. El debat va acabar amb un cop de porta de la mesa a la petició que havia fet el govern espanyol que presidia José Luis Rodríguez Zapatero. Des de llavors, el Parlament Europeu no ha tornat a discutir sobre el tema malgrat la pressió d’eurodiputats catalans. La tendència, però, podria canviar de cara a aquesta tardor, després del compromís de l’executiu de Pedro Sánchez de demanar a la institució europea que es pugui parlar català al ple. És un dels pactes a què van arribar la Generalitat i la Moncloa aquest mes de juliol en l’última reunió de la taula de diàleg . “El govern espanyol sol·licitarà a la presidència del Parlament Europeu que consideri el català com a llengua d’ús al ple i a efectes de l’exercici del dret de petició davant la institució”, van escriure els dos executius en l’acord per donar un impuls al català. Ara bé, ¿té opcions de prosperar aquesta petició?

Dependrà, principalment, de la posició que adoptin els membres de la mesa de l’Eurocambra. A hores d’ara hi ha majoria conservadora: dels catorze vicepresidents, set són representants del bloc de la dreta (amb tres representants del grup popular; tres de Renew, on s’integra Ciutadans, i un d’ECR, el grup on hi ha Vox), al qual se suma la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola (PP); mentre que els altres set formen part del bloc progressista (amb cinc representants del grup socialista, un dels Verds i un de The Left). D’entrada es fa difícil pensar que pugui prosperar la petició de l’executiu espanyol. Però a la cambra europea la disciplina de vot dels grups és líquida. Dependrà, doncs, del poder de convicció dels partidaris de l’ús del català al ple.

“[El govern espanyol] treballarà per aconseguir una majoria suficient que avali aquesta petició abans no acabi l’any en curs”, es comprometia la Moncloa en l’acord amb el Govern. Els Verds ja han fet explícita la seva predisposició a votar-hi a favor. “Quan arribi la petició, treballarem perquè la mesa del Parlament [Europeu] adopti la decisió al més aviat possible”, deia dilluns l’eurodiputat i vicepresident del grup, Ernest Urtasun, en un tuit. De fet, el seu grup va emetre un comunicat aquell mateix dia defensant que una llengua que la parlen 10 milions de ciutadans europeus ha de tenir el seu lloc també a l’Eurocambra.

Abans que la mesa deliberi, però, el govern espanyol ha de presentar la seva petició, acompanyada d’una proposta que sigui “viable tècnicament i financerament”, segons van pactar els dos governs. L’estat membre que ho demana és qui s’ha de fer càrrec del cost de la traducció, i el compromís del govern espanyol de finançar les “traduccions i el que faci falta”, segons fonts de la Generalitat, hi és. La interpretació del català seria “passiva”, tal com marca una resolució aprovada pel Consell de la Unió Europea el 13 de juny del 2005. És a dir, que es faria la traducció de les intervencions en català però no es traduirien les que es fan en altres idiomes.
El precedent del 2006

Aquesta resolució de l’any 2005 és, precisament, la que va habilitar que una llengua que no és oficial a la Unió Europea, però que ho és en un estat membre –com el cas del català, l’euskera o el gallec– es pugui fer servir en llocs com el ple de l’Eurocambra. La petició la pot fer el govern d’un estat membre, però també qualsevol eurodiputat. Després que ho aprovés el Consell, el govern espanyol va demanar al Parlament Europeu que les comunicacions amb la ciutadania es poguessin fer en català, que es traduïssin els textos jurídics i que els eurodiputats poguessin parlar en català al ple. La mesa, que llavors presidia el socialista Josep Borrell –partidari d’utilitzar la llengua catalana al ple–, només va acceptar la primera petició i ho va fer després d’un primer cop de porta que va rectificar en una segona reunió.

Informa:ARA.CAT (6-VIII-2022)

41 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: