EL CATALÀ, UNA LLENGUA PER A CINC AUTONOMIES

“Una llengua i cinc autonomies”
(MAGI CAMPS )

Dijous, el Govern català va distribuir aquesta nota informativa: “Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana i Govern de les Illes Balears defensen la protecció de la llengua pròpia en la llei estatal de l’audiovisual”. El subtítol especificava: “Els responsables de Política Lingüística dels tres Governs també acorden sumar esforços per impulsar la llengua en les tecnologies del llenguatge i la intel·ligència artificial”. Per una vegada sembla que s’imposa la cultura per damunt de la política. M’explico.

Una de les pitjors lleis per a la llengua catalana que ha promulgat l’Estat es troba dins de la Constitució. A l’article 3 del títol preliminar diu: “1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d’acord amb els seus Estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”.
No cal anar gaire lluny per recordar despropòsits com el del ‘lapao’ o el ‘lapapyp’

Llevat del castellà, les altres llengües es fan i es desfan segons les sensibilitats, el respecte o els capricis de cada govern de cada autonomia. No cal anar gaire lluny per recordar despropòsits com el del lapao i el lapapyp a l’Aragó, o com la prohibició per part del Tribunal Suprem que el País Valencià es comuniqués en valencià amb Catalunya i les Balears. És evident que la divisió autonòmica és un torpede a la línia de flotació del català i que l’Estat hauria de modificar aquesta llei, atès que afecta una llengua que es parla en cinc comunitats autònomes i que, com a tal, és ofi­cial i mereix “especial respecte i protecció”.

Ara arriba la llei de l’audiovisual, amb què ens juguem la pervivència de la llengua, perquè afecta directament el que fa el jovent. Les referències de les pel·lícules, les sèries i els videojocs són avui, ens agradi o no, les que manen i les que fomenten els usos socials de la llengua. Cal unir esforços, temperar malfiances i, si l’Estat no hi fa res, fer-ho els parlants; com es van fer línies de ferrocarril o autopistes, atesa la inacció estatal en aquesta banda de la Península. Perquè l’Estat ha demostrat, per terra, mar i aire, que la llengua catalana li fa nosa i que no pensa fer res per harmonitzar-ne l’ús entre els parlants del Carxe, els del Matarranya i els de Menorca. Davant de la històrica bel·ligerància dels populars, no s’ha de confondre el silenci dels socialistes amb una actitud positiva; no és altra cosa que una constant fugida d’estudi. Ara el Govern socialista i podemita té l’ocasió de demostrar que té un mínim de sensibilitat pel català. Aviam què passa.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (27-X-2021)

78 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: