EL CATALÀ, VÍCTIMA DEL PLA DE MADRID PER CONVERTIR-SE EN LA CAPITAL EUROPEA DE L’AUDIOVISUAL

( ABEL DEGÀ )

Semblava que el Brexit podia tenir molts efectes per a la Unió Europea i les relacions internacionals i l’economia dels seus estats membres, però res indicava que la llengua catalana hagués de patir alguna de les seves conseqüències. Doncs resulta que, de retruc, sí; perquè Madrid té plans per aprofitar-se d’una vacant molt important que ha deixat Londres: ser la capital europea del món audiovisual.

Els grans protagonistes d’aquesta qüestió són les noves grans majors de l’audiovisual, és a dir, les grans plataformes d’streaming com ara Netflix, HBO o Amazon Prime Video, entre d’altres. Aquestes empreses, instal·lades a Londres com a gran feu de l’audiovisual anglosaxó a Europa, ara veuen que han de fer un salt al continent després de la separació del Regne Unit de la UE i d’una nova directiva europea que les obliga a finançar obra local a través dels seus ingressos.
A IKEA hi ha la teva solució Posar ordre als teus dies no és fàcil. Ordenar l’habitació, una mica més. Patrocinat per Ikea

Aquestes empreses s’estan instal·lant a Madrid, i hi ha dos grans motius que fan que aquest lloc sigui ideal per establir-s’hi. Un és molt evident, i és la llengua. L’obra que es pugui fer en llengua castellana es pot consumir en versió original a tota Llatinoamèrica, i per tant les produccions espanyoles sempre poden acabar sent més rendibles que les alemanyes o les italianes, per posar algun exemple.

Però l’altre motiu són les facilitats que el govern espanyol posa perquè aquestes plataformes se sentin còmodes a l’estat. Per exemple, França va anunciar fa unes setmanes que obligaria a aquestes noves majors a invertir entre el 20% i el 25% de la seva facturació en produccions locals, mentre que l’estat espanyol només reclama que hi destinin un 5% dels seus ingressos.
La nova llei de l’audiovisual

Ara mateix, el govern espanyol prepara una nova llei de l’audiovisual, que encara ha de passar pel Congrés dels Diputats. Aquesta llei es converteix en una amenaça seriosa pel que fa a la salut del català, perquè obliga aquestes plataformes a invertir en produccions locals, però els dona la llibertat per escollir la llengua d’aquesta producció, ja sigui en castellà o les cooficials de l’estat espanyol.

“Des d’un punt de vista de mercat, el català no se salvarà sol; i si dones llibertat a aquestes empreses, sempre triaran la llengua que té centenars de milions de parlants”, apunta el secretari de Mitjans del Govern, Oriol Duran, en declaracions a El Món. La Generalitat ha presentat al·legacions a aquesta nova llei, reclamant que hi hagi l’obligació de complir un mínim percentatge de finançament en obres fetes en les altres llengües de l’estat que no són el castellà.

“Ells reben aquestes peticions com si fossin un problema, i diuen que no s’han de posar dificultats a aquestes empreses”, explica Duran, que veu aquest projecte d’Espanya com “una invasió competencial que no respecta la llengua catalana”. És per això que el Govern ha demanat a la Moncloa que en aquesta llei es contempli que la meitat de les produccions finançades hagin de ser en una llengua cooficial. És un tema que es va tractar en la darrera Comissió Bilateral Estat-Generalitat.

Qui també considera que aquesta nova llei pot suposar un greuge per al català és el president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), Norbert Llaràs. Diu que és un fet “objectiu” que les grans plataformes estan triant Madrid abans que Barcelona, i considera que l’entrada d’aquesta nova llei pot representar “un empobriment per a la llengua i la identitat” del cinema local. “Tot forma part d’una mentalitat molt centralitzadora”, diu.
I Barcelona?

Preguntat per si Catalunya té un pla alternatiu a tota aquesta enginyeria de Madrid per absorbir el mercat audiovisual i centralitzar el producte i la llengua, Duran menciona el projecte del “hub audiovisual del sud d’Eropa”, que es pretén que es creï a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs. “Es tractaria d’un espai on hi treballin les productores i sigui un punt d’atracció per fer-hi rodatges”, explica.

No obstant, la PAC no té tan clar que això sigui una gran solució per a la indústria a Catalunya i afirma que la idea d’intentar atreure aquestes grans plataformes al nostre país els posa “en alerta”. “No ens hi neguem, perquè sí que és cert que dinamitza la indústria i es creen nous llocs de feina, però defensar-nos del poder de Madrid ha de passar per garantir la supervivència de les petites productores”, explica Llaràs.

El president d’aquesta associació demana molta cura amb les petites productores, i assenyala que “cada vegada sembla que la distància entre les grans i les petites hagi de ser més gran”. En aquest sentit, assegura que Catalunya pot tenir ara “l’oportunitat de no barallar-se amb Madrid per veure qui té la millor fàbrica de xurros, i apostar per un cinema que es caracteritza pel seu valor qualitatiu i que esdevingui un referent al món com per exemple ho ha aconseguit el cinema iranià”. Llaràs acaba amb un argument contundent: “Tenim dues opcions. Seguir-nos mirant Madrid com si fóssim un satèl·lit o bé començar a fer la nostra”.
Informa:ELMON.CAT (15-VIII-2021)

96 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: