EL CATALANGATE, UN DELS ESCÀNDOLS MÉS IMPORTATS D’EUROPA: HI HAURÀ INVESTIGACIÓ TANT SI ESPANYA VOL COM SI NO

“Tot just comença”.
(GONZALO BOYE)
Entre les moltes coses que està evidenciant el CatalanGate es pot destacar que molts, per defensar l’indefensable, estan acudint a explicacions pelegrines per mirar de dotar de legalitat allò que, sens dubte, no en té, però, a més, en aquest esforç i en el marc d’una incomprensible precipitació, han actuat superficialment sense ni tan sols entendre de què estem parlant realment. Aquesta ha estat, també, la reacció del govern espanyol, que, pel que sembla, no ha tingut l’assessorament adequat abans de començar a crear una mena de cortina de fum que no el beneficiarà en cap cas.

Si al principi hi va haver els qui fins i tot sostenien que l’espionatge massiu desplegat contra l’independentisme català i el seu entorn podia provenir de serveis estrangers, ara, i especialment des del Ministeri de Defensa, s’entossudeixen a parapetar-se en el fet que hauria estat el CNI amb la preceptiva autorització del “jutge del Suprem”, amb la intenció de crear un tallafoc que impedeixi qualsevol “investigació efectiva”. Les precipitacions són dolentes i més quan es tracta d’un tema que afecta el nucli dur del que ha de ser un sistema democràtic.

Una aproximació intel·lectualment honesta al CatalanGate obliga a no descartar cap mena d’autoria, però n’hi ha algunes de possibles que sí que són ràpidament descartables, com ara la dels serveis d’intel·ligència estrangers o que s’hagi disposat d’autorització judicial, ni més ni menys que del Tribunal Suprem, per a un espionatge així de massiu, que les dades inicials ja exposen una xifra de 65 espiats.

Abans de precipitar-se a donar una versió oficial, haurien d’haver analitzat el tema en conjunt, haver-se assessorat i vist de què estem parlant, perquè la realitat i perversitat del sistema Pegasus implica, necessàriament, que el seu ús ha estat il·legal, es miri per on es miri. M’explicaré.

Pegasus no és un sistema d’escolta telefònic, sinó una arma que ataca, en aquest cas, els terminals telefònics íntegrament, i permet no només l’accés a les comunicacions de l’afectat sinó a tot el contingut del telèfon, així com al conjunt de l’entorn d’aquest terminal mitjançant la possibilitat d’activar el micròfon i la càmera de l’aparell afectat, amb això es pot gravar tot el que passa al seu entorn; també pot introduir, extreure i modificar aquells arxius que hi hagi en la memòria de l’aparell en qüestió.

Dit més clarament, Pegasus permet fer el que la llei considera diferents mesures d’investigació, totes elles revestides de la necessitat d’autorització judicial individualitzada i sotmeses, entre altres, al principi de necessitat que, com que és un espionatge massiu, no es compliria mai, ni tan sols recorrent al frau de llei de demanar les autoritzacions una a una.

Però, és més, i em sorprèn que la ministra de Defensa no ho sàpiga, l’ús de Pegasus, pel mateix disseny i estructura de funcionament, no compleix ni tan sols les normes que regulen les escoltes telefòniques, encara que les faci el CNI: Pegasus no és operat per funcionaris espanyols, sinó per empleats d’una empresa privada estrangera i, encara que només sigui per això, mai no podrien ser escoltes (en aquest cas, espionatge) legal conforme al dret espanyol.

D’altra banda, el resultat de l’espionatge ni tan sols seria de l’exclusiva titularitat del client, sinó que l’empresa prestadora del servei, NSO, es quedaria amb una còpia del resultat de l’espionatge, per la qual cosa, a més i per aquesta via, també s’estaria incomplint la legalitat que diuen que tindria l’espionatge que tants hem patit.

I com si amb tot això no n’hi hagués prou, per poder utilitzar Pegasus, abans s’ha de cometre una il·legalitat prèvia: lliurar les dades, subjectes a protecció, dels titulars dels terminals afectats. Ha consistit en un trasllat massiu de dades d’unes bases europees ―les de les companyies operadores dels nostres telèfons― a una empresa extracomunitària, amb el que això representa en matèria de protecció de dades… que seria, entre les il·legalitats, segurament la de menor intensitat, però de més importància econòmica. Òbviament, abans de traslladar aquestes dades s’hi ha hagut d’accedir i això apunta a una posició estatal, o paraestatal, dels qui han pogut obtenir les esmentades dades… i segueixo en el terreny de la determinació de l’autoria.

El relat que s’està venent, ara per ara, no és més que una cortina de fum o, dit d’una altra manera, estan posant molles de pa a veure si són capaços de conduir-nos a una versió oficial que faci impossible qualsevol investigació

Si algú té encara algun dubte sobre si qui va fer això ho va fer al marge de la legalitat, hi ha un altre exemple que ens porta no a descartar, perquè no s’ha de descartar ningú, però sí posar serioses objeccions a la “versió oficial” sobre l’autoria del CNI amb suport del Suprem. Es tracta del fet que hàgim estat espiats tant aforats (que gaudeixen d’immunitat) com advocats, Andreu van den Eynde, Josep Costa o jo, que, durant el període de temps en què vam ser espiats comptàvem amb les immunitats que reconeixen l’article 44.2 del Reglament de Procediment del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i el 53.2 del Reglament de Procediment del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), on estàvem i estem defensant altres espiats.

Dit més clarament: és impensable que un jutge del Tribunal Suprem no hagi sabut a l’hora d’autoritzar, d’una banda, espiar diputats, senadors, eurodiputats i personal adscrit al Parlament Europeu, així com advocats, que aquestes defenses tenim immunitat. Les conseqüències són d’una gravetat tan gran, i em refereixo a les conseqüències a Europa (que es veuran perquè seran devastadores), que és impensable que aquesta autorització hagi existit mai.

No existeix un sol jutge del Tribunal Suprem que no conegués les especificitats d’alguns dels espiats ni els impediments legals per a aquestes mesures, així doncs, la versió oficial sobre l’espionatge massiu del qual hem estat víctimes fa aigües per totes bandes. En qualsevol cas, en cas d’existir un magistrat al Suprem que pogués saltar-se totes aquestes normes, seria convenient que ens diguessin qui és.

Són moltes les arestes que té el CatalanGate i, abans de mirar d’instal·lar un relat, segurament les van estudiar totes, perquè a poc a poc aniran quedant en evidència elements que desmunten una a una les respostes que, impetuosament, ens han intentat vendre com a veritats absolutes.

No descarto res ni ningú pel que fa a l’autoria, però sí que descarto l’essencial: que tot això hagi estat legal i que ha comptat amb suport judicial, perquè no pot ser
.

El relat que s’està venent, ara per ara, no és més que una cortina de fum o, dit d’una altra manera, estan posant molles de pa a veure si són capaços de conduir-nos a una versió oficial que faci impossible qualsevol investigació, com ara seria creure’ns la versió que va ser el CNI amb autorització judicial del “jutge del Suprem”… Però, insisteixo, no descarto cap autor possible, només descarto que això hagi estat legal, perquè no ho va ser.

El problema de precipitar-se a donar explicacions, sense tenir totes les dades ni tenir clara la dimensió de l’escàndol, sempre porta a resultats nefastos, a resultats que acaben girant-se en contra dels qui miren d’explicar l’inexplicable sense tenir, ara per ara, tots els elements per poder donar una versió coherent, creïble i mínimament lògica del que ha passat.

Han sortit en bloc a instal·lar un relat quan encara no coneixen tot el que hi ha, encara no saben fins on arriba tot això ni tampoc a qui afecta i, a més, no sembla que sàpiguen com va passar i qui ho va fer. S’està defensant sense saber a qui ni què i això sempre té uns riscos que després es transformen en mortals de necessitat. Mantenir la calma sol ser una virtut.

Les responsabilitats tenen diferents nivells d’exigència, jo em centro en les legals, que, en principi, són per acció, però en el terreny polític també n’hi ha i poden ser per acció o per omissió. La reacció d’alguns ha estat tan brutalment irracional que fins i tot si només tenien responsabilitat per omissió, sembla que s’estan endinsant en el terreny de l’acció, en provar d’impedir que els fets s’investiguin.

El CatalanGate tot just ha començat i aquí passa com quan un sumari és secret: el millor consell és no declarar fins a veure tot el que hi ha, perquè tot el que es digui, actuant a cegues, podrà acabar sent fals o estar mal dit.

El CatalanGate és, sens dubte, un dels escàndols polítics més importants no ja d’Espanya sinó d’Europa, perquè els qui el van muntar i el van executar no eren conscients de les dimensions dels seus delictes o, pitjor encara, van pensar que la capa d’impunitat amb què ja actuaven els cobriria més enllà dels Pirineus. Aquesta vegada han caigut amb tot l’equip i és qüestió de temps que així es demostri i crec que, a hores d’ara, tots saben que si alguna cosa tenim és temprança, paciència i persistència.

Tant si Espanya vol com si no, hi haurà una investigació efectiva d’aquests fets i, al final, veurem com ni això era legal ni de bon tros democràtic, perquè ni tan sols en contra dels enemics val tot… El temps ho dirà, que això tot just comença.

Informa:ELNACIONAL.CAT (29-4-2022)

87 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: