EL CGPJ DEFENSA QUE L’APOLOGIA DEL FRANQUISME S’EMPARA EN LA “LLIBERTART D’EXPRESSIÓ “

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posa en entredit part de l’avantprojecte de la llei de memòria democràtica impulsada pel govern espanyol, i ho fa qüestionant alguns dels pilars de la futura norma. L’òrgan de govern dels jutges, per exemple, qüestiona que es pugui tancar una fundació per fer apologia del franquisme perquè –argumenta– es pot emparar en la llibertat d’expressió. Aquesta posició és la que defensen, segons l’agència Efe, dos vocals, Roser Bach i Wenceslao Olea, en l’informe que ha fet l’organisme sobre l’avantprojecte de llei. Una proposta en la qual el govern espanyol establia, a més, que s’obligaria a retirar de l’espai públic qualsevol simbologia franquista i que no es permetrien actes que exaltessin la dictadura. El ple del CGPJ ha d’estudiar aquest informe el 7 de juny i els diferents vocals poden presentar-hi al·legacions.

Amb la vista posada en la Fundación Francisco Franco, l’executiu espanyol va establir l’abolició de qualsevol entitat que fes “apologia del franquisme” o un “incitació directa o indirecta a l’odi o la violència contra les víctimes del cop d’estat, de la guerra o del franquisme”. L’informe del CGPJ, però, defensa que “l’apologia del franquisme, sense el requisit addicional del menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que, tot i que són contràries als valors proclamats per la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió”. Rebat d’aquesta manera el text que va aprovar el consell de ministres el setembre de l’any passat. Si l’avantprojecte de llei establia com a criteri per tancar fundacions com la de Francisco Franco que “no persegueixin fins d’interès general o facin activitats contràries a aquest fins”, el CGPJ demana supimir aquest punt per la seva “falta de taxativitat” i perquè deixa “un amplíssim marge d’apreciació”, tant a qui demani eliminar una fundació com al jutge que ho hagi de resoldre.

Roser Bach i Wenceslao Olea també qüestionen que es pugui sancionar les administracions que permetin actes públics d’exaltació del franquisme, subratllen la necessitat de protegir el dret de reunió i alerten del risc de tutelar de manera “asimètrica” la dignitat de les diferents víctimes que hi va haver durant el franquisme. Fan servir en aquest sentit la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que va establir que “el caràcter pacífic d’una reunió no es veu alterat pel fet que s’hi expressin idees o es persegueixin objectius que puguin ofendre o molestar altres persones o col·lectius”. Els dos vocals defensen, amb tot, que els “actes contraris a la memòria democràtica” haurien de seguir la pauta del Parlament Europeu, que el 2019 va demanar “una cultura comuna de memòria història que rebutgi els crims dels règims feixistes i estalinistes i d’altres règims totalitaris i autoritaris del passat”.
La nul·litat dels judicis franquistes

Pel que fa a la nul·litat dels judicis del franquisme, els ponents de l’informe l’avalen amb matisos. Consideren que és coherent amb la jurisprudència del Tribunal Suprem a l’aplicar la llei de memòria històrica, que ja va declarar il·legítimes les sentències dictades durant la Guerra Civil i la dictadura, però recomanen especificar en la proposta del govern espanyol que la nul·litat es restringeix a les resolucions amb “un contingut específic de condemna o sanció”. Entre les novetats que incorpora l’avantprojecte de llei també s’estableix la definició d’un concepte de “víctima de la Guerra Civil i la dictadura”. Una definició que els ponents del CGPJ adverteixen que “es mou en un pla estrictament administratiu de reconeixement, protecció i rescabalament de les víctimes”. “El dret a conèixer la veritat històrica no forma part del procés penal”, ha declarat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (31-5-2021)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: