EL CGPJ DEFENSA QUE L’APOLOGIA DEL FRANQUISME S’EMPARA EN LA “LLIBERTART D’EXPRESSI√ď “

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posa en entredit part de l’avantprojecte de la llei de mem√≤ria democr√†tica impulsada pel govern espanyol, i ho fa q√ľestionant alguns dels pilars de la futura norma. L’√≤rgan de govern dels jutges, per exemple, q√ľestiona que es pugui tancar una fundaci√≥ per fer apologia del franquisme perqu√® ‚Äďargumenta‚Äď es pot emparar en la llibertat d’expressi√≥. Aquesta posici√≥ √©s la que defensen, segons l’ag√®ncia Efe, dos vocals, Roser Bach i Wenceslao Olea, en l’informe que ha fet l’organisme sobre l’avantprojecte de llei. Una proposta en la qual el govern espanyol establia, a m√©s, que s’obligaria a retirar de l’espai p√ļblic qualsevol simbologia franquista i que no es permetrien actes que exaltessin la dictadura. El ple del CGPJ ha d’estudiar aquest informe el 7 de juny i els diferents vocals poden presentar-hi al¬∑legacions.

Amb la vista posada en la Fundaci√≥n Francisco Franco, l’executiu espanyol va establir l’abolici√≥ de qualsevol entitat que fes “apologia del franquisme” o un “incitaci√≥ directa o indirecta a l’odi o la viol√®ncia contra les v√≠ctimes del cop d’estat, de la guerra o del franquisme”. L’informe del CGPJ, per√≤, defensa que “l’apologia del franquisme, sense el requisit addicional del menyspreu o humiliaci√≥ a les v√≠ctimes, constitueix l’expressi√≥ d’idees que, tot i que s√≥n contr√†ries als valors proclamats per la Constituci√≥, estan emparades per la llibertat d’expressi√≥”. Rebat d’aquesta manera el text que va aprovar el consell de ministres el setembre de l’any passat. Si l’avantprojecte de llei establia com a criteri per tancar fundacions com la de Francisco Franco que “no persegueixin fins d’inter√®s general o facin activitats contr√†ries a aquest fins”, el CGPJ demana supimir aquest punt per la seva “falta de taxativitat” i perqu√® deixa “un ampl√≠ssim marge d’apreciaci√≥”, tant a qui demani eliminar una fundaci√≥ com al jutge que ho hagi de resoldre.

Roser Bach i Wenceslao Olea tamb√© q√ľestionen que es pugui sancionar les administracions que permetin actes p√ļblics d’exaltaci√≥ del franquisme, subratllen la necessitat de protegir el dret de reuni√≥ i alerten del risc de tutelar de manera “asim√®trica” la dignitat de les diferents v√≠ctimes que hi va haver durant el franquisme. Fan servir en aquest sentit la jurisprud√®ncia del Tribunal Constitucional, que va establir que “el car√†cter pac√≠fic d’una reuni√≥ no es veu alterat pel fet que s’hi expressin idees o es persegueixin objectius que puguin ofendre o molestar altres persones o col¬∑lectius”. Els dos vocals defensen, amb tot, que els “actes contraris a la mem√≤ria democr√†tica” haurien de seguir la pauta del Parlament Europeu, que el 2019 va demanar “una cultura comuna de mem√≤ria hist√≤ria que rebutgi els crims dels r√®gims feixistes i estalinistes i d’altres r√®gims totalitaris i autoritaris del passat”.
La nul·litat dels judicis franquistes

Pel que fa a la nul¬∑litat dels judicis del franquisme, els ponents de l’informe l’avalen amb matisos. Consideren que √©s coherent amb la jurisprud√®ncia del Tribunal Suprem a l’aplicar la llei de mem√≤ria hist√≤rica, que ja va declarar il¬∑leg√≠times les sent√®ncies dictades durant la Guerra Civil i la dictadura, per√≤ recomanen especificar en la proposta del govern espanyol que la nul¬∑litat es restringeix a les resolucions amb “un contingut espec√≠fic de condemna o sanci√≥”. Entre les novetats que incorpora l’avantprojecte de llei tamb√© s’estableix la definici√≥ d’un concepte de “v√≠ctima de la Guerra Civil i la dictadura”. Una definici√≥ que els ponents del CGPJ adverteixen que “es mou en un pla estrictament administratiu de reconeixement, protecci√≥ i rescabalament de les v√≠ctimes”. “El dret a con√®ixer la veritat hist√≤rica no forma part del proc√©s penal”, ha declarat.
Informa:ELNACIONAL.CAT (31-5-2021)

125 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: